Tres assaigs de Chimamanda Ngozi Adichie

Títol: Tothom hauria de ser feminista, Estimada Ijeawele i Sobre el perill dels tòpics

 

Autora: Chimamanda Ngozi Adichie

 

Traductora: Scheherezade Surià

 

Editorial: Fanbooks

 

Any de publicació: 2020

 

Sinopsis: Aquest volum recull els tres assaigs més coneguts de l’escriptora nigeriana.

 

Tothom hauria de ser feminista és un text icònic que va consagrar l’entrada del feminisme a la cultura de masses, i és llibre de text obligatori a tots els instituts de Suècia.

 

Estimada Ijeawele, escrit com una carta a una amiga, és un decàleg imprescindible per educar les noves generacions en el feminisme.

 

Sobre el perill dels tòpics és un assaig contra el racisme i els prejudicis interculturals. Un compendi imprescindible per a la cultura de la nostra època.

 

ressenya

Fanbooks acaba de publicar els tres famosos discursos/assaigs de l’escriptora Chimamanda Ngozi Adichie en un exemplar preciós que segueix el patró de les portades anteriors. L’editorial ens el va fer arribar a vàries influencers literàries pel Dia de la Dona, i em va fer molta il·lusió rebre’l, doncs justament em faltava llegir “Sobre el perill dels tòpics”.

 

Aquesta transcripció d’una TEDx Talk del 2009 “«explica què succeeix quan els éssers humans, que són individus complexos, es redueixen a una única història». Adichie demostra que durant molt de temps ens han fet creure en molts estereotips. Al capdavall, les històries són poder, i «la conseqüència d’una història única és aquesta: roba als pobles la seva dignitat. Fa difícil que se’ns reconegui que som iguals als altres. Emfatitza les nostres diferències més que no pas les nostres similituds.»

 

Chimamanda Ngozi Adichie
Chimamanda Ngozi Adichie

Això no vol dir que els tòpics no tinguin part de raó, però mai no són la veritat absoluta. Em penso que el primer pas és tenir la ment oberta i no tractar ningú amb pena ni condescendència. Hem de ser conscients que hi ha moltes històries que encara no coneixem.

 

El que més m’agrada d’Adichie, és que no jutja. Sempre intenta posar-se a la pell de tothom i entendre per què pensen així. Tampoc té por de reconèixer els seus propis errors de judici, i quan acabes de llegir les seves paraules et venen ganes de posar-te a aplaudir!

 

Pel que fa als altres dos assaigs, recordo que el primer em va impactar, i em vaig sentir molt identificada amb el segon. La sinopsis diu que aquest compendi és “imprescindible per a la cultura de la nostra època” i hi estic totalment d’acord.

 

Malgrat que faci més de 10 anys d’algunes d’aquestes xerrades, malauradament segueixen tractant temes candents. A més, ho fan de forma molt propera i ben exemplificada, a l’abast de tothom. Així que ja sigui individualment o gràcies a aquest recull, no us les podeu perdre... Paraula de Mixa!

 

Mx


Write a comment

Comments: 0