Manifest feminista en quinze consells

Títol: Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells

 

Autora: Chimamanda Ngozi Adichie

 

Traductora: Scheherezade Surià López

 

Editorial: Fanbooks

 

Any d’edició: 2017 

 

Sinopsis: Aquest llibre reprodueix una carta que Chimamanda Ngozi Adichie, una gran veu en la lluita per la igualtat dels gèneres, va escriure a la Ijeawele, una amiga d'infantesa, després que aquesta li demanés consell per educar la seva filla com a feminista. Chimamanda elabora en quinze punts un veritable manifest que va més enllà del cas personal de la Ijeawele, i que ens recorda a tots, homes i dones, joves i adults, africans o no africans, la gran responsabilitat que tenim per aconseguir, mitjançant l'educació i l'exemple en el dia a dia, que les nenes i els nens del futur visquin en llibertat en una societat veritablement igualitària.

 

Ressenya

Des que el “Manifest feminista en quinze consells” va sortir a les llibreries que tenia moltes ganes de que caigués a les meves mans. El primer assaig de Adichie “Tothom hauria de ser feminista” em va sorprendre: no va néixer pas com un llibre, sinó com una xerrada que va revolucionar la xarxa. Aquesta segona part, té un origen no menys poc convencional: es tracta d’una carta que Adichie va escriure a una amiga d’infantesa que li demanava consell sobre com educar la seva filla en el feminisme.

 

Les anècdotes, reivindicacions i punyents crítiques de Adichie tornen a ser presents en aquest petit llibre, però que això no us enganyi... ambdós són igual d’importants i necessaris perquè aprofundeixen en temes diferents. A “Tothom hauria de ser feminista” Adichie contrarestava la majoria d’arguments que s’esgrimeixen contra el feminisme i feia una crida a canviar la nostra societat, mentre que a “Manifest feminista en quinze consells” ens explica com començar a fer-ho des del primer dia.

 

És més, m’he adonat que gran part dels consells de Adichie es fonamenten en el respecte, l’empatia, la sensibilitat, l’autoestima...

  

p.42 Ensenya-li sobre privilegis i desigualtats i la importància de dignificar tothom que no li vulgui cap mal; explica-li que els empleats domèstics són igual d’humans que ella, ensenya-li a saludar sempre el xofer. Enllaça aquestes expectatives a la seva identitat. Per exemple, digues-li: <<A la nostra família, quan ets petit, has de saludar sempre a la gent més gran que tu, facin la feina que facin>>.”

 

Chimamanda Ngozi Adichie © Wani Olatunde
Chimamanda Ngozi Adichie © Wani Olatunde

De fet, el cinquè suggeriment és un dels meus preferits (no crec que us costi gaire endevinar per què ^^)

 

p.26 Ensenya a la Chizalum a llegir. Ensenya-li a estimar els llibres. La millor manera és donant exemple. Si et veu llegit, entendrà que llegir és valuós. Si no anés a l’escola i només llegís, probablement seria més culta que qualsevol nen educat de manera convencional. Els llibres l’ajudaran a entendre i a qüestionar-se el món, a expressar-se, i l’ajudaran també en tot allò que vulgui ser (xef, científica o cantant) perquè es beneficiarà de tot allò que aporta la lectura. I no em refereixo a llibres de text. Parlo de llibres que no tenen res a veure amb l’escola, com ara autobiografies, novel·les i històries.

 

D’altra banda, mentre llegia no podia evitar pensar que moltes de les lliçons que es proposen en aquest llibre me les ha ensenyat la meva mare al llarg dels anys (amb més o menys èxit ;-D). Això vol dir que m’han educat en el feminisme? No ho sé, potser al cap i a la fi tot va lligat i ser feminista és una de les conseqüències d’aprendre a respectar-te a tu mateix i als demés. D’estimar la pluralitat, el civisme, l’educació, la creativitat, la cultura... Si tots fóssim així qui sap si faria falta reivindicar-lo tant, el feminisme.

 

En fi, us considereu feministes o no, llegiu aquest manifest. Potser vosaltres també descobriu que heu seguit alguns dels suggeriments d’Adichie, però sigui com sigui de ben segur que us donaran en què pensar... paraula de Mixa! 

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0