Tothom hauria de ser feminista

Títol: Tothom hauria de ser feminista

Autora: Chimamanda Ngozi Adichie

Editorial: Fanbooks

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: Tothom hauria de ser feminista recull el transcendental discurs que va oferir Chimamanda Ngozi Adichie a TEDxTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un text breu que té el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

 

<<Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent>>.

 

 

Ressenya

Tal i com resa la contraportada: “Aquest és un llibre petit, però té l’esperança que el seu pes en la societat sigui molt gran”. El discurs de Chimamanda és realment emocionant, punyent, sagaç i irònic. A través de varies anècdotes de vegades aparentment quotidianes, l’autora ens mostra de forma meridiana el panorama de la societat nigeriana, encara que les seves paraules no tan sols són vàlides per un continent sinó per tots i cadascun dels pobles de la terra.

 

 p.51 “La cultura no fa la gent. La get fa la cultura. Si és cert que no forma part de la nostra cultura el fet que les dones siguin éssers humans de ple dret, aleshores podem i hem de canviar la nostra cultura.”

 

Chimamanda Ngozi Adichie, l'autora
Chimamanda Ngozi Adichie, l'autora

Després de llegir “Tothom hauria de ser feminista” estic convençuda que seguirà havent-hi gent estreta de mires que no canviï d’opinió, però la majoria veuran el món amb altres ulls. Tot i que el discurs de Adichie sembla que estigui aleatòriament estructurat, segueix una perfecta línia recta que, lenta però inexorablement, va desmitificant i contrarestant la majoria d’arguments que s’esgrimeixen contra el feminisme. El que m’ha agradat més del llibre, però, és la veu de Chimamanda: esperançada i commovedora,  alhora que ferma i contundent.

 

p.47 “Algunes persones trauran el tema de la biologia evolutiva i els simis, la manera com les femelles dels simis s’inclinen davant dels mascles, aquesta mena de coses. Però la realitat és aquesta: no som simis. Els simis viuen als arbres i mengen cucs de terra. Nosaltres no.”

 

Realment em trec el barret davant de Fanbooks per publicar aquest emotiu assaig i, d’aquesta manera, permetre que arribi a les mans i orelles de més gent. I aquí els lectors juguem un paper molt important perquè això sigui possible! Si no fos perquè una amiga em va convèncer aferrissadament perquè el llegís, no estaria escrivint aquesta ressenya.

  

Així que ja ho sabeu, féu córrer la veu, llegiu el llibre i –per descomptat- no us perdeu el discurs que ho va canviar tot:

 


P.D. Una curiositat... Sabíeu que a l'examen (CPE – Proficiency) que vaig fer aquest cap de setmana un dels texts parlava sobre els llibres de Adichie? Em vaig quedar bocabadada! “La màgia de les petites coses” és increïble...


Escribir comentario

Comentarios: 0