Sant Jordi 2017, minut a minut

Sant Jordi 2017 ha estat genial... Perdoneu però algú ho havia de dir! ^^ Espereu, que encara tinc més adjectius per descriure’l: emocionant, sorprenent, estimulant, divertit, al·lucinant, meravellós, electritzant, absorbent, apassionant, esgotador, sensacional, impressionant, únic i anava a afegir irrepetible, però qui sap el que ens depararà la Diada l’any que ve? Estic segura que com a mínim serà igual de màgica!

 

10.30h

 

Els Reporters Laietans arribem a la parada de Casp de la LAIE. Per segon any consecutiu, un grup de joves bloggers i booktubers estem col·laborant amb la llibreria per fer un reportatge de Sant Jordi... entrevistarem a escriptors, llibreters, lectors... Aconseguirem superar el rècord de l’any passat? No importa, perquè l’aventura està assegurada! 

 

12h

 

El Passeig de Gràcia està preciós (la Casa Batlló plena a vessar de roses, l’Hotel Majestic infestat de dracs) i per fi arriba la primera signatura del dia (Betsabé Garcia) però també la primera compra! No em puc resistir a fer-me amb “L’aquari” de David Vann (una amiga me’l va recomanar fa un temps, i sembla que avui estigui exposat a la paradeta esperant-me només a mi!). Però just quan l’estic agafant, imagineu-vos la meva sorpresa quan veig al meu davant a la fundadora del grup dels Joves Lectors Catalans, Etna Miró!!! Aquest Sant Jordi no podria haver començat millor!

 

13h

 

La Diagonal de Barcelona també bull d’activitat! Art urbà en directe, percussió... I llibres! Moltes parades de llibres! A les 13h ja sóc la primera de la cua perquè Elisenda Roca i Salvador Macip em signin “Doble mortal” a l’FNAC de l’Illa.

 

16h

 

Sí, ho reconec, he comès la major temeritat que es pot fer un dia de Sant Jordi... agafar l’autobús. Tot i així he arribat a temps per dinar i recuperar forces amb la resta de Reporters Laietans i per fi puc tornar a la càrrega! No em vull perdre pas la signatura de Ricard Ruiz Garzón a la parada de Edebé a La Rambla i entrevistar a alguns escriptors!

 

17h

 

Som-hi que no ha estat res! Quines ganes que Gemma Ruiz em signi “Argelagues” (el segon regal que em faig a mi mateixa aquest Sant Jordi) a la parada de Casp de LAIE. A aquesta hora els vianants s’han convertit en un torrent que inunda els carrers i molt em temo que hauré de remar a contracorrent si vull arribar a la signatura de Anna Maria Villalonga a La Rambla Catalunya! 

 

18.30h

 

No m’ho puc creure, he sobreviscut a la riuada de transeünts i després de veure’m arrossegada per les aigües amunt i avall per fi tinc a l’Anna Maria Villalonga davant! Ànims Mixa, que ja només falta la R.J. Palacio! Els peus em fan veure les estrelles, però el cor m’eleva fins fer-me-les tocar amb la punta dels dits.

 

19.30h

 

Avui un desig s’ha fet realitat, poder-li dir en persona a la R.J.Palacio tot el que Wonder significa per a mi. Fins i tot no m’he pogut estar d’abraçar-la! També li pregunto com ha viscut l’experiència de Sant Jordi per primera vegada i gairebé no té paraules: “Avui ha estat un somni, de veritat. M’ha encantat”. Jo no podria estar més d’acord ;-)

 

20.30h

 

És l’hora dels adéus, però fins i tot quan arriba el moment d’empendre la retirada, aquesta Diada segueix regalant-me moments ben dolços, com ara entrevistar a la Gemma Lienas o retrobar-me amb l’escriptor Josep Maria Ibarra. 

 

Sí, estimo Sant Jordi, i cada vegada més tinc el pressentiment que és un amor correspost. 

 



Escribir comentario

Comentarios: 0