Tina Frankens

Títol: Tina Frankens

 

Autora: Bel Olid

 

Il·lustradora: Montse Rubio

 

Editorial: Fanbooks

 

Any d’edició: 2018

 

Sinopsis: La Tina es desperta confosa, amb el cos adolorit i ple de cicatrius. No recorda res del seu passat, però la seva tieta, que té cura d’ella, li explica que ha tingut un accident greu.

 

 A mesura que passa el temps, la noia se sent més forta, i fins i tot comença a sortir de casa... sobretot a les nits. Però els dubtes sobre el seu cos ple de cicatrius i la necessitat de recordar el passat no la deixen descansar.

 

  

Ressenya

El passat 13 de setembre, vaig tenir el plaer de participar a la presentació del nou llibre de Bel Olid, “Tina Frankens” durant la Setmana del Llibre en Català.... Tal i com ens va explica Olid, es tracta del primer llibre juvenil que escriu, encara que pot ser llegit per qualsevol lector adult.

 

I per què escriure una recreació del mite de Frankenstein des del punt de vista adolescent? Al debat “Monstres al bicentenari: Frankenstein, Mary Shelley i la nit de Diodati” que va tenir lloc a la Tarda Fantàstica de La Setmana, Olid va reconèixer que un dels missatges de l’obra de Shelley és sentir-se sol en la diferència, sense acabar d’entendre quin és el teu paper en el món. <<I no hi ha un moment que ho descrigui millor que l’adolescència>>

 

 

Al llarg dels anys hem perdut allò que Mary Shelley volia transmetre amb el seu llibre, i la història del monstre s’ha anat distorsionant fins a un relat que poca cosa té a veure amb la veritable història de Frankenstein. Ni tempestes, ni castells, ni doctors bojos... De fet la història transcorre en una casa normal i corrent. Per això des que vaig llegir la primera frase de “Tina Frankens” vaig pensar que m’agradaria la reivindicació d’Olid:

 

“Perquè aquests és un conte de por, direm que era de nit i hi havia tempesta, tot i que no sempre era de nit a la casa, i la majoria de vegades no hi havia tempesta. [...] No en direm gaire res, encara, de la silueta que treballava. Només que estava a punt d’acabar. [...] Va connectar-li a les temples uns elèctrodes que anaven fins a la màquina que, quan passés la tempesta i tornés la llum, havia de donar-li la vida.”

 

Bel Olid, l'autora
Bel Olid, l'autora

A l’igual que la Tina, la criatura creada pel Dr. Frankesntein és algú intel·ligent que l’únic que busca són respostes i algú amb qui compartir el seu patiment. En canvi, en el fons el doctor és un irresponsable que no es veu capaç d’enfrontar-se a les conseqüències dels seus actes. Deia Bel Olid al debat <<A la novel·la he venjat el monstre!>>, i ara ja entenc per què.

 

A banda d’això, Olid no ha deixat escapar l’oportunitat de fer crítica social, i tractar temes com el racisme, les agressions sexuals o la solitud. El llibre en si és també prou feminista: des de les mencions a autores com Virginia Woolf i Montserrat Roig, fins a la naturalitat a l’hora de parlar de tabús com la regla o la masturbació.

 

A més a més, està carregat de petites lliçons de vida que us faran reflexionar, com per exemple aquesta del capítol 17: “De vegades la vida fa com que vol ser fàcil, i sol ser just abans d’un huracà o un terratrèmol. No sol tenir pietat, la vida. I com ens deixem anar i fem veure que no ho sabem, i com neguem tot el que el sentit comú ens diu amb la seva veu pesant, i com plorem després no haver-ho vista a temps, no haver canviat la ruta.”

 

Al capdavall, més que una novel·la de terror, “Tina Frankens” és un thriller psicològic amb tocs fantàstics de trama lenta i poca acció (quelcom que he trobat a faltar). En canvi, la novel·la es llegeix en un tancar i obrir d’ulls, gràcies a capítols àgils i curts.

 

Montse Rubio, il·lustradora
Montse Rubio, il·lustradora

Fins i tot l’estil narratiu de vegades sembla apedaçat i en suspens... frases curtes, enumeracions sense “i’s” finals que poden resultar incòmodes... A mi m’ha tingut mossegant-me les ungles cada vegada que en trobava a faltar una. ^.^

 

No us penso fer cap spoiler, però estic convençuda que el llibre té més d’una lectura i que alguns dels personatges podrien ser metàfores... Sembla que Tina Frankens digui quelcom diferent a cada lector, i a l’hora no ho faci, perquè acabes la lectura amb més interrogants que al començament i m’ha deixat bastant desconcertada. Igual que a la novel·la de Shelley, en la que mai arribem a descobrir com pren vida el monstre, a “Tina Frankens” gairebé tota la trama queda en mans del lector per imaginar i interpretar el que prefereixi.

 

Per últim,  volia parlar de l’edició del llibre, perquè cada pàgina és gairebé única, i les il·lustracions de Montse Rubio són d’allò més realistes (la meva preferida és la de la pàgina 149).

 

En definitiva, és un llibre que dona gust tenir al prestatge... Paraula de Mixa!

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0