El meu cinquè i últim dia a la Setmana - La Tarda Fantàstica


El dia 15 de setembre va tenir lloc la Tarda Fantàstica de la Setmana del Llibre en Català, composada de 12 actes, 40 autors i 5 hores plenes de ciència-ficció, fantasia i terror. Ha sigut el meu últim dia a la setmana, i hi vaig anar expressament des de Tàrrega, la ciutat de l’escriptor Manuel de Pedrolo, on havia anat a passar el dia amb els companys de Lectures en Ruta.

 

Curiosament, quan em vaig apropar a l’Escenari 2, estava acabant la xerrada sobre “Perucho, Fuster, Pedrolo. Tres homenatges i un canon”. Vaig arribar accelerada i sense alè, perquè al contrari del primer dia que vaig posar els peus a la setmana, l’avinguda de la Catedral, i els carrers adjacents estan a vessar de gent.

 

Aprofitant que un seient de primera fila queda desert mi vaig asseure com un llamp, i aviat els següents tertulians pujaren a l’escenari. La xerrada es titulava “Monstres al bicentenari: Frankenstein, Mary Shelley i la nit de Diodati” i la moderava Sergi Viciana. Els autors que participaren han escrit obres que estudien la vida de Shelley, o la del seu mite, altres el recreen, o senzillament estan inspirades pel seu missatge.

 

 

Estic parlant dels autors Bel Olid (qui presentà fa poc el seu llibre “Tina Frankens”) Mar Bosch (autora de “Vindràs amb mi després del diluvi” de la sèrie “Matar el monstre”) Núria Cadenes (que també participa en aquesta col·lecció amb “Secundaris”) Ricard Ruiz Garzón (coordinador de la Tarda Fantàstica i autor de l’assaig “Mary Shelley i el monstre de Frankenstein”) i Dolors Garcia i Cornellà (que tot just ha publicat una biografia novel·lada sobre Mary Shelley, “Castells a l’aire”).

 

I què tenen en comú totes aquestes obres? Algunes estudien la vida de Shelley o el mite de Frankenstein, altres el recreen, o senzillament estan inspirades pel seu missatge.

 

<<Des de l’editorial Comanegra ens van reunir a una colla d’escriptors i ens van proposar un repte, un joc, com a la nit del Diodati>> deia Mar Bosch fent referència a la famosa Villa on Mary Shelley va escriure l'obra de “Frankenstein”. Un llibre que Núria Cadenes reconegué haver llegit per primera vegada poc després de rebre la proposta de Comanegra.

 

Foto de @Lasetmana (D'esquerra a dreta: Sergi Viciana, Núria Cadenes, Mar Bosc, Dolors Garcia i Cornellà, i Ricard Ruiz Garzón)
Foto de @Lasetmana (D'esquerra a dreta: Sergi Viciana, Núria Cadenes, Mar Bosc, Dolors Garcia i Cornellà, i Ricard Ruiz Garzón)

Quina fou la seva sorpresa al descobrir que el mite no tenia res a veure amb el llibre! “És una obra d’art imprescindible” assegurà.

 

<<El que fa que sigui una gran novel·la no és el monstre, sinó tot la resta>> afegí Bel Olid. “Frankenstein o el prometeu modern” és una novel·la que tracta sobre la vida, la mort, l’abandonament, què vol dir ser humà i tota mena de dilemes ètics.

 

<<Les pel·lícules li han fet més mal que bé?>> volgué saber Sergi Viciana. Tots varen estar d’acord en que el cinema ha ajudat a escampar el mite, però ha banalitzat els missatges de la novel·la.

 

<<Quan penses en Frankenstein penses en la cara de Boris Karloff>> apuntà Mar Bosch, tot senyalant l’adient samarreta del presentador. Però en realitat ni tan sols es menciona que el monstre estigui fet a trossos d’altres humans!

 

<<Se sap que Mary Shelley va veure la primera adaptació al teatre de Frankenstein i va sortir prou contenta>> explicà la Dolors Garcia i Cornellà <<però no crec que ella aprovés tot el que s’ha fet, no ho entendria i fins i tot s’hi revoltaria>>.

 

Mary Wollstonecraft Shelley
Mary Wollstonecraft Shelley

Mary Shelley era la filla del precursor de l’anarquisme William Godwin, i la inspiradora del feminisme Mary Wollstonecraft, qui morí poc després de donar a llum. Va créixer rodejada d’un cercle de personalitats de ment molt oberta, o com els va descriure Garcia i Cornellà entre els riures del públic: <<uns hippies que propiciaven el retorn a la natura, l’amor lliure, i estaven en contra de les convencions de l’època>>.

 

<<Estic profundament enamorat de Mary Shelley>> arribà a confessar Ricard Ruiz Garzón <<la seva vida és tant o més interessant que la del monstre!>>

 

<<M’ho vaig passar molt bé escrivint, intentant entendre-la>> corroborà Dolors Garcia i Cornellà. Tal i com descriu a “Castells a l’aire”<<Darrere seu va deixar una vida turbulenta, inquieta, apassionada, culta, trencadora, rebel, tràgica i tremendament intensa.>>

 

<<Li van fer el mateix que als seus pares, la van titllar de monstre i amb el temps la van silenciar”>> sentencià Ruiz Garzón.

 

Malgrat que tot el debat resultà molt interessant, una de les meves parts preferides fou quan es crearen bàndols defensant més o menys els actes del doctor Victor Frankenstein.

 

Foto de @LaSetmana (D'esquerra a dreta: Sergi Viciana i Núria Cadenes)
Foto de @LaSetmana (D'esquerra a dreta: Sergi Viciana i Núria Cadenes)

Núria Cadenes estava visiblement indignada. <<Pobret!>> exclamà, referint-se a la criatura <<si ni tan sols li donen un nom!>>

 

I malgrat els esforços del monstre (més sensible i intel·ligent que la majoria) per apropar-se als humans (fins i tot aprenent idiomes i llegint filòsofs) només és rebut amb inhumanitat.

 

<<No hi un moment que descrigui millor el que significa sentir-se sol en la diferència, que l’adolescència>> deia Bel Olid, justificant que la protagonista de “Tina Frankens” sigui una noia jove. Olid, que compartia l’empatia pel monstre, assegurà que <<a la meva novel·la he venjat la criatura de Frankenstein!>>

 

De fet, Ricard Ruiz Garzón ho resumí molt bé citant una frase que s'ha fet viral a internet i que fa referència al doctor i la seva creació: <<Cultura és saber que Frankenstein no era el monstre. Saviesa és entendre que Frankenstein era el monstre>>

 

Ruiz Garzón finalitzà l’acte donant les gràcies al públic per haver vingut, i a tots els que havien fet possible aquella jornada. Realment fou una tarda fantàstica!

 

Així que aprofito per agrair jo també a tots els que han fet possible aquesta genial Setmana 2018, que per a mi durarà anys, doncs no l’oblidaré! Ens veiem l’any que ve, perquè jo no m’ho penso perdre, Paraula de Mixa! 

 

Mx


Properament el vídeo resum del meu cinquè dia a la Setmana al canal Paraula de Mixa...


Fotos del Flickr de La Setmana


Escribir comentario

Comentarios: 0