L’arbre exemplifical

Títol: L’arbre exemplifical

 

Col·lecció: Tast de clàssics

 

Autor: Ramon Llull

 

Versió de: Jaume C. Pons Alorda

 

Editorial: Barcino

 

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: L’Arbre exemplifical és el quinzè dels setze arbres que formen l’Arbre de ciència (1296). Llull hi converteix en narracions literàries, amb una originalitat extraordinària, tot de conceptes científics que ha desenvolupat a les altres parts de l’enciclopèdia que constitueix l’Arbre de ciència. La seva funció és dotar la ciència d’una dimensió literària que la faci apta per a la divulgació, d’una manera amena i lúdica.

 

 

<<L’arbre exemplifical de Ramon Lull es pot llegir com un llibre de llibres, com una infinita biblioteca combinatòria de faules, històries, rondalles, anècdotes, meravelles i epifanies que ens condueixen a la saviesa, sí, però també al gaudi. El gran escriptor català fundacional demostra la seva capacitat per dominar trames, personatges i coneixements a partir d’una escriptura alhora brillant i il·luminada que en cap cas renuncia al sentit de l’humor i, fins i tot, al blasme. Aquest volum és, sense cap mena de dubte, una magnífica porta d’entrada a un univers extraordinari que avui en dia encara té un pes indiscutible. Emocionarà per la seva fantasia desbordada i per la seva incomparable passió absoluta.>> Jaume C. Pons Alorda

 

Ressenya

“Set-cents anys després de la seva mort, Ramon Llull segueix erigint-se com un personatge fascinant, possiblement perquè en cap cas no podem renunciar a l’oportuna incomoditat que ens planteja”. Així comença el pròleg “Ramon Llull, arbre de passió” d’aquest llibre, un altre dels volums de la col·lecció Tast de clàssics que m’està deixant amb molt bon gust de boca.

 

Voleu llegir a Ramon Llull per primera vegada, o conèixer millor la seva obra? Aquest exemplar és considerat per molts com un dels millors toms de reculls. En ell hi trobareu un popurri de les obres més conegudes de Llull, tot plegat ben organitzat en diferents estils de narració... faules com a “El llibre de les bèsties”, versicles, consells i moralitats com al “Llibre d’amic i amat”... I a sobre traduït al català modern! Què més es pot demanar?

 

Jaume C. Pons Alorda
Jaume C. Pons Alorda

Explica Jaume C. Pons al pròleg:  “En adaptar l’Arbre Exemplifical de Ramon Llull al català actual he volgut que el text sigui tan llegidor com sigui possible. Les tries que aquí he dut a terme s’han anat fent amb aquest desig d’acostament.”

 

No podria estar més d’acord: mentre llegiu l’Arbre exemplifical us sorprendrà la quantitat de missatges que es poden aplicar encara avui en dia. D’altra banda, mai està de més reflexionar sobre els nostres valors, defectes i actes. 

 

“El gran escriptor català fundacional demostra la seva capacitat per dominar trames, personatges i coneixements a partir d’una escriptura alhora brillant i il·luminada que en cap cas renuncia al sentit de l’humor i, fins i tot, al blasme.” I és que algunes personificacions de Llull us faran somriure: fins i tot el pebre i la carabassa acaben discutint i filosofant! Us en poso un fragment perquè us feu una idea del seu estil:

 

p. 87 “Conten que el pebre i la carabassa disputaven perquè el pebre deia que el foc valia més que l’aigua i la carabassa deia que l’aigua valia més que el foc. [...] La carabassa al·legava i deia que l’aigua valia més que el foc, perquè l’aigua multiplica les plantes i en ell vivien els peixos, i la flama dels foc destrueix i consumeix totes aquelles coses que participen amb ella. I a més a més, cap criatura no és tan ociosa com el foc, perquè la natura que el foc té de multiplicar la seva flama si té llenya, és ociosa en tant que no es troba en multiplicar, i perquè en Déu no hi ha cap ociositat, és el foc més dissemblant a Déu que cap altre element perquè és més ociós que cap altre. I per això l’ovella va reprendre el pastor.

 

-I com va ser, això? –va dir el pebre a la carabassa.

 

-Conten –va dir la carabassa- que en un prat hi havia ovelles, i prop d’aquell prat hi havia un gran boscatge on hi havia molts llops que es menjaven les ovelles, i per això les ovelles, per la gran por que tenien dels llops, estaven magres en el prat, perquè no gosaven menjar a la seva voluntat, i això que menjaven no els feia bé. Va passar que un pastor va reptar una ovella que tenia un anyell molt magre, i li va dir que la faria castigar perquè podia menjar molta herba en el prat i tenir molta llet amb què engreixar el seu fill, i l’ovella va reprendre el pastor i li va dir que ella era la causa de la magresa del seu fill i de l’amargor que sentia en l’herba, perquè dormia tots els dies i no vetllava gaire a les nits, i perquè no cremava el bosc i els llops.”

 

Personalment, m’agrada tot d’aquesta edició... el format, la introducció, l’estil... És com tenir un kit d’emergència lul·lià a la butxaca. Us el podeu endur a tot arreu i llegir-lo on vulgueu. Ramon Llull us farà companyia mentre feu cua, espereu el metro, aneu en bus, preneu el sol a la platja aquest estiu... Això sí, aneu amb cura de que no se us mulli! Però encara que us caigués al mar, està clar que l’obra de Llull no serà mai paper mullat! Paraula de Mixa!

 

Mx


Més sobre ramon Llull al Blog...


Escribir comentario

Comentarios: 0