L'aprenenta

Títol: L’aprenenta

 

Autor: Ignasi García Barba

                                                   

Editorial: Arola Editors

 

Pàgines: 82

 

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: Caront, el barquer de la Llacuna Estígia, vol fer vacances. Però li cal trobar un aprenent perquè el substitueixi mentre estigui fora. Mortícia, una noia que busca feina, serà l'aprenenta que li imposen. A l'Hades Mortícia coneix Eurídice, la nimfa que va morir abans de casar-se amb Orfeu, que vol retornar a la vida. L'arribada de Mortícia trencarà el fràgil equilibri en el que es desenvolupa l'existència de Caront i Eurídice.

 

Ressenya

  • Punts forts 

Tenia pendent parlar-vos d’una obra de teatre que vaig devorar fa un temps (i que m’agradaria veure representada algun dia). Es tracta de “L’aprenenta” de Ignasi García Barba, guanyadora del premi Josep Ametller de Teatre - Premis Recvll 2020. Si us agraden llibres com “Morth” de Terry Pratchett o teniu debilitat per la mitologia grega, aquesta obra de teatre us farà passar una bona estona.

 

L’autor juga amb els mites antics i els acosta als nostres dies d’una manera divertida i desimbolta alhora que fa crítica social molt actual. Ignasi García Barba parla sobre la precarietat laboral, l’escletxa salarial (entre d'altres)... i també reflexiona sobre la vida i la mort alhora que transmet un bonic missatge de carpe diem:

 

p.54 «CARONT: Ulisses va prendre una decisió que aquí ens va sorprendre a tots. I a l’Olimp també. La nimfa Calipso li va proposar fer-lo immortal i mantenir-lo en la plenitud de la vida eternament, a canvi de quedar-se al seu costat. Però ell es va estimar més renunciar a tot allò i continuar sent mortal, per poder-se reunir amb Penélope i envellir junts a Ítaca, a la seva llar, mentre veia créixer els seus fils i els seus néts, fins que a la Parca se li acabés el fil de les seves vides. Això sí és tenir valor. Ser immortal no té cap mèrit.»

 

El pas de la llacuna Estígia (Joachim Patinir)
El pas de la llacuna Estígia (Joachim Patinir)
  • Punts febles

L’obra és molt àgil de llegir, però he trobat el final massa precipitat. Sobretot m’hauria agradat llegir més escenes que aprofundissin en la relació entre la jove Mortícia i en mil·lenari Caront (el xoc cultural entre ells és hilarant, i trobo que el seu potencial s’hauria pogut explorar encara més).

 

p.20 «CARONT: Véns per l’anunci del diari?

MORTÍCIA: La plaça ja està ocupada o no?

CARONT: Encara no. Però tu no m’interesses.

MORTÍCIA: Per què no? Si ni tan sols ha mirat el meu currículum.

CARONT: No t’he de donar explicacions. No m’interesses i punt. Fot el camp d’aquí, abans que cridi l’Empusa, les Harpies i la resta de criatures infernals perquè facin un banquet amb tu!

MORTÍCIA: No serà perquè sóc una noia, oi?

CARONT: Què?

MORTÍCIA: Un altre matxirulo! Això és discriminació laboral! Jo sé posar copes, atendre una barra, recollir gots i netejar taules com qualsevol altre. Ja ho veurà, posi’m a prova.»

  • Personatges 

El més intrigant dels tres protagonistes sens dubte és Caront, i m’he quedat amb ganes de conèixer-lo millor. De tota manera, la seva evolució al llarg de l’obra és entranyable, i ens demostra que sota la seva aparença esquerpa hi ha un bon cor (encara que no ho vulgui reconèixer!). 

  • A qui el recomano? 

Als joves que vulguin animar-se a llegir teatre, i a tothom gaudeixi capgirant els mites clàssics.

 

Mx


Write a comment

Comments: 0