Maurice

Títol: Maurice

 

Autor: E. M. Forster

                                                   

Traducció: Montserrat Abelló

 

Editorial: Navona

 

Pàgines: 247

 

Any d’edició: 2022

 

 

Sinopsis: En Maurice Hall interpreta el paper de l’anglès convencional, però, darrere la façana de noi modest i generalment conformista, hi ha un creixent desig i atracció cap als homes. A través d’en Clive, que coneixerà a Cambridge, i l’Alec, el guardabosc de la finca rural d’en Clive, en Maurice experimentarà un intens i revelador despertar emocional i sexual. Una novel·la de passió, valentia i desafiament que condemna les actituds repressives de la societat britànica.

 

Ressenya

  • Punts forts

Vaig decidir llegir aquesta novel·la d’E. M. Forster tot seguint una recomanació. Durant la gravació d’un dels episodis del podcast “Vermut literari”, una lectora del públic va dir que “Maurice” era un dels seus llibres preferits i va aconseguir despertar-me la curiositat.

 

A més, també em va impactar el rerefons d’aquesta obra. Forster la va escriure el 1914, però no la va arribar a publicar en vida. De fet, la dedicà “a temps millors” i no va veure la llum fins l’any 1971. “Maurice” està considerat un clàssic de la literatura homosexual, i fa una profunda crítica a la intolerància i el classisme de la societat anglesa. Una societat que, segons Forster, premiava la mediocritat, i que traçava el teu camí fins i tot abans de néixer.

 

p.226 «Anglaterra sempre s’ha resistit a acceptar la naturalesa humana.»

 

De fet, m’ha recordat força a “Retorn a Brideshead” d’Evelyn Waugh, on la relació entre dos protagonistes universitaris els fa replantejar-se el seu lloc al món. A “Maurice” resulta fàcil empatitzar amb el protagonista i els seus conflictes interns, sobretot a través de les diverses etapes de negació i acceptació sobre la seva identitat.

  • Punts febles

El ritme del llibre és prou àgil, tot i que força inconsistent, i no he acabat de connectar amb la història. Aquesta mena de novel·les costumistes de la classe alta anglesa de principis del segle XX no solen atrapar-me, però crec que Forster resumeix molt bé tot una sèrie conflictes polítics, religiosos i socials que segueixen sent d’allò més actuals. 

 

Tràiler de l'adaptació de 1987, nominada al Oscar® al Millor Vestuari i guanyadora de tres premis al Festival de Venècia: Millor Director, Millor Actor (James Wilby i Hugh Grant) i Millor Música.

 

  • Personatges   

Si bé en Maurice comença sent un personatge mediocre, egoista i toix que m’ha caigut força malament, he agraït la seva evolució constant al llarg de la novel·la, i m’he acabat traient el barret davant de la seva valentia a l’hora de rebel·lar-se contra el camí que la societat li ha dictat. Les converses entre els personatges m’han resultat un xic feixugues, però he subratllat més d’una sortida genial.

  • Prosa 

De Forster ja havia llegit “Una habitació amb vistes” i vaig gaudir força de l’humor àcid de l’autor. A “Maurice” tampoc hi falten altes dosis de mordacitat i ironia, i sens dubte ha sigut el que més m'ha agradat de la novel·la. 

 

E. M. Forster
E. M. Forster

p.96 «Després de sopar, els homes anàrem a fumar i tot seguit es reuniren amb les dames. Era una vetllada suburbana, però amb una diferència: tota aquella gent tenien l’aire d’estar manegant alguna cosa; ja ho estaven fent o bé molt aviat posarien en ordre Anglaterra. No obstant això, els portals, les carreteres –s’hi havia fixat quan hi anaven- estaven en mal estat i la llenya, la tenien de qualsevol manera, les finestres costaven d’obrir i l’empostissat grinyolava.»

 

A més, Forster sap crear escenes passionals amb una subtilesa elegant i solemne, alhora que diu la crua veritat sense embuts:

 

p.98 «-Jo hauria anat per la vida mig adormit si t’haguessis comportat decentment i m’haguessis deixat estar. Despert intel·lectualment, sí, i emocionalment en certa manera; però aquí –i s’assenyalà el cor amb la canya de la pipa, mentre tots dos somreien-. Potser ens hem despertat l’un a l’altre. M’agrada pensar que ha estat així.» 

 

p.138 «Llavors es van mirar un instant abans de començar noves vides.»

  • A qui el recomano? 

Com he dit abans, als amants de novel·les com “Retorn a Brideshead” d’Evelyn Waugh que vulguin descobrir un clàssic sobre la descoberta de la pròpia identitat.

 

Mx


Write a comment

Comments: 0