Retorn a Brideshead

Títol: Retorn a Brideshead

Autor: Evelyn Waugh

Traducció: Xavier Pàmies

Coberta: Pep Montserrat

Editorial: Viena Edicions

Any d’edició: 2021

Sinopsis: Quan al cap de vint anys Charles Ryder torna a Brideshead —la imponent mansió de Lord Marchmain, esdevinguda ara un quarter militar—, no pot evitar rememorar aquella meravellosa època de joventut en què va veure l’enorme castell per primera vegada i quedà fascinat dels seus jardins i salons majestuosos i, sobretot, per la singularíssima família que hi vivia. De fet, mai no ha pogut treure’s del cap l’inclassificable Sebastian, ni tampoc Lady Julia, la germana d’en Sebastian, de la qual en Charles es va enamorar obsessivament, i encara menys l’obscura fatalitat que va marcar la vida d’aquella nissaga aristocràtica.

p.281 «La meva matèria són els records, aquesta legió alada que em va sobrevolar un matí rúfol en temps de guerra.

Aquests records, que són la meva vida -perquè no posseïm res amb certitud tret del passat-, m’han acompanyat sempre. Com els coloms de la plaça de Sant Marc, me’ls trobava a tot arreu: entre els peus, sols o per parelles; en petits grups parrupant, fent anar el cap amunt i avall, peonant, picant l’ullet, allisant-se el plomissol del coll, posant-se’m a vegades en una espatlla si m’estava molt quiet, fins que de sobte retronava la canonada de migdia i en un moment, enmig d’un vibrant esbatec d’ales, el terra quedava desert i tot el cel s’enfosquia amb un esvalot de voladissa. Així mateix va ser aquell matí en temps de guerra.»

La novel·la està dividida en tres "llibres": “Et in Arcadia ego”, “Comiat de Brideshead” i “Una estrebada al fil”. Sens dubte la meva part preferida ha sigut la darrera, molt intensa i més ordenada que les altres. En canvi, la primera part m’ha semblat força repetitiva i erràtica (ja que el narrador fa grans salts en el temps). Sens dubte, la novel·la no té una estructura gaire típica (fins i tot sembla que les dos primeres parts siguin una introducció per entendre la tercera). Però ara que ja he acabat la lectura, tinc la sensació que “Retorn a Brideshead” és més aviat un quadre com els que pinta el protagonista: captura l’essència d’una època i el principi de la seva fi. 

p.282 «La davallada econòmica de l’època, que va deixar molts pintors sense feina, va magnificar el meu èxit, cosa que en si mateixa era en realitat un indicador de la crisi. Quan els pous van quedar eixuts, la gent va anar a abeurar-se als miratges. Després de la primera exposició em van reclamar de tot arreu del país perquè fes quadres de cases que havien de ser abandonades o aterrades al cap de poc: de fet, semblava que la meva arribada fos l’anunci de la del licitador, com un mal averany.»