El secret de la llum i l’ombra. El retrobament de les dues forces

Títol: El secret de la llum i l’ombra

 

Autora: Laura Pagès

 

Any d’edició: 2022

 

Sinopsis: «Quan el foc s’alci, la teva vida girarà de tal manera que res tornarà a ser com abans...» Després d’escoltar aquestes paraules, l’Ahra Folch creu que la tarotista de la fira de la bruixeria està com un llum.

 

¿La seva vida? ¿La d’una simple venedora de supermercat? ¿Al poblet d’Erítia...? ¡Au, vinga! Ella té molt clar que passarà la resta dels seus dies guanyant-se el pa a la mateixa botiga de sempre i cobrint un únic secret amb la perruca. Amb una mica de sort, pensa que potser podrà enamorar el seu company de feina universitari i viure feliç com un anís amb ell i el Quisso.

 

Poc sap l’Ahra, però, que els seus plans s’allunyen més de la realitat que aquella lectura de bola de vidre. I menys s’imagina, encara, que aquell secret seu tan ben guardat, és tan sols el cim d’una gran muntanya. La nostra incrèdula s’aixeca de la cadira i deixa a la boca de la vident prediccions amb dos pols oposats. Al cap i a la fi, tampoc no s’hauria cregut unes històries en què la llum i l’ombra tenen cara.

 

Ressenya

  • Punts forts

“El secret de la llum i l’ombra” és una obra autopublicada per Laura Pagès (fruït de tres anys de feina) que barreja la fantasia urbana i la fantasia històrica.

 

Tal i com explica l’autora  a la seva web, amagades entre les pàgines podreu trobar «mites i llegendes populars amagats. Un viatge al segle XV que no va ser inspirat pel coronavirus. Aventures de mar al segle XIX, centrades especialment en la vida pescadora i marinera de la Costa Brava. Cançons que nasqueren després d’escoltar la d'El risc d’ara de la sèrie Si no t’hagués conegut. Una joia marina basada en un fermall del mestre joier Antoni Farré.  Combats i batalles mítics.»

 

A més, també hi trobareu nombroses picades d’ullet a llibres, pel·lícules i sèries que han deixat petja en l’autora. Per no mencionar les nombroses històries apassionades d’amors impossibles, i un triangle amorós que s’acabarà convertint ben bé en un pentàgon!

 

p.68 «-Cada història és un viatge. I ara té l’ocasió de viure’n un. li he promès que totes i cadascuna de les seves preguntes serien respostes. I així serà, en el moment oportú. Per ara, acomodi’s i deixi’s emportar per l’aventura.»

  • Punts febles

Les nombroses subtrames, girs, i línies temporals de la novel·la resulten força confuses, sobretot quan els personatges principals s’anomenen pels noms de les seves diverses reencarnacions. Em sembla que més brevetat hauria potenciat les trames, ja que l’autora vol mostrar tant (sobretot a través de flaishbacks) que acaba resultant una mica aclaparador.

 

D’altra banda, tampoc he acabat de connectar amb el món eclèctic creat per Laura Pagès. 


Barreja territoris místics i èpics amb la quotidianitat de la vida moderna en un món on els membres dels elements conviuen amb els humans sense revelar la seva identitat. I si bé valoro l’homenatge al folklore català, hauria preferit més cohesió entre els noms dels personatges, ja que arreu dels territoris existeix una diversitat de noms discordants que a ningú sembla sorprendre, com per exemeple: Ahra, Clàudia, Èdric, Matilda, Agnimitra, Pepi... entre d’altres! 

  • Personatges 

Encara que les identitats d’alguns personatges m’han semblat un xic estereotipades, m’ha sorprès que la protagonista capgirés a la seva manera el clixé de “l’escollida”. L’Ahra gaudeix de la seva vida senzilla i rutinària de venedora de supermercat, i s’envolta de persones que l’aprecien tal com és. De fet, al llarg del llibre l’autora ens demostra que la clau de la felicitat no és aspirar a tenir vides extraordinàries per ser feliços, sinó a gaudir dels nostres éssers estimats, i també transmet missatges d’amistat, lleialtat i esperança.

 

Laura Pagès
Laura Pagès

p.339 «¡Un, dos, trenta... és igual la quantitat de fantasmes que et visitin! ¡Les ombres se’n van quan els hi acostes la llum! ¡Dedica la teva atenció només a allò que t’agrada i veuràs com tots i cadascun d’ells s’esclareixen!» 

  • Prosa 

De la prosa de Laura Pagès en destaco els punts d’humor en què paròdia el gènere de la fantasia èpica, i l’ús de refranys i expressions típiques catalanes genials. N’he descobert de ben curioses com ara... “No es pot dir mal, que no surti l’animal”, “fer-se la pagesa” (que vol dir fer-se la desentesa),  “Panxa plena no té pena”, o “Això és la punta de l’aixada”. Les coneixíeu? 

  • A qui el recomano? 

Als fans d’històries com la sèrie “Avatar: l’últim mestre de l’aire” o “La guardiana” d’Ariadna Herrero, que busquin submergir-se en llegendes ancestrals i resoldre uns quants misteris (l’autora té moltes ganes de conèixer les teories dels lectors). Això sí, us aviso que acabareu amb més preguntes que respostes, perquè el viatge de l’Ahra no ha fet més que començar!

 

Mx


Write a comment

Comments: 0