Títol: Un dia tot això serà teu
Autor: Adrian Tchaikovsky
Traductor: Octavi Gil Pujol
Il·lustradora: Amelia Sales
Editorial: Chronos
Any d'edició: 2021
Sinopsis: Un altre dia perfecte a la fi del món.
Així ens rep el protagonista a la seva granja ubicada a la fi dels temps. És un supervivent de la Guerra de la Causalitat; l’únic, de fet. Algú que, fart de lluitar per un passat i un futur impossibles, ha decidit viure el seu present. Acompanyat de la fidel Miffly, es dedica a conrear la terra i a eliminar el rastre d’aquells que arriben fins allà per voluntat pròpia o per accident. Però un dia uns nouvinguts posen en dubte tot allò en què creu. Seguirà sent la fi del món un paradís?
Títol: Antic llinatge
Autor: Adrian Tchaikovsky
Traductor: Lluís Delgado
Il·lustradora: Elsa Velasco
Editorial: Chronos
Any d'edició: 2022
Sinopsis: En un planeta llunyà en Nyr, antropòleg transhumà que estudia els descendents dels primers colons espacials, rebrà la visita de la Lynesse Quarta Filla. La jove invocarà el pacte entre la seva família i el bruixot per derrotar el dimoni que terroritza el regne. Però en Nyr no és cap bruixot, té prohibit intervenir i sap que els dimonis no existeixen. O potser es troben més a prop del que sembla?
Ressenya
En els darrers mesos l’Editorial Chronos ha traduït al català dues novel·les més d’Adrian Tchaikovsky, qui ja em va sorprendre el 2021 amb la distòpia “Trescafocs”.
Tal i com ha reconegut l’autor en més d’una ocasió, intercala l’escriptura d’aquestes obres breus a mode de divertiment i distracció mentre treballa en sagues més llargues i complexes. Són històries iròniques, lleugeres i fresques, i també funcionen com a “netejadors de paladar” literaris entre la lectura de llibres més densos.
Tant “Antic llinatge” com “Un dia tot això serà teu” et posen en situació molt ràpidament i fan que et submergeixis de seguida a la trama, per molt surrealista que sigui. La fórmula de Tchaikovsky és jugar amb elements clàssics de diversos gèneres (en aquest cas de les novel·les èpiques de fantasia i els viatges en el temps) i donar-los-hi un gir interessant. A més, et fan reflexionar sobre la increïble capacitat autodestructiva de la humanitat (perquè sempre trobem la manera de convertir qualsevol avenç en una arma mortal!).
Ambdues novel·les comparteixen certes característiques, i tenen un toc cínic particular que ja començo a relacionar amb la ploma de Tchaikovsky. Això sí, “Un dia tot això…” és la història més boja i estrafolària que he llegit en força temps!
Però anem a pams. A “Antic llinatge” Tchaikosvky s’inspira en una frase d'Arthur C. Clarke, qui afirmava que qualsevol tecnologia avançada era indistingible de la màgia. Tchaikosvky es pregunta què passaria si un antropòleg humà del futur viatgés a una colònia planetària humana abandonada per investigar com han evolucionat sense tecnologia al llarg dels segles. I no només això, sinó que es veiés obligat a interactuar amb ells i ajudar-los a salvar el seu món convertit en “bruixot”.
p.81 «He viscut una vida molt llarga sense cap sentit i ara participo en una puta aventura èpica amb un parell de dones que no entenen coses com el gèrmens, l’energia de fusió o les teories antropològiques del valor.»
De “Antic llinatge” destaco el joc de miralls entre els dos protagonistes, la Lynesse Quarta Filla i en Nyr Illim Tevitch (conegut com a Nyrgoth l’Ancià). La seva capacitat d’interpretar una mateixa situació de formes tan diferents ens recorda que no hi ha una sola manera d’entendre el món, i que les certeses universals no existeixen. Com deia el filòsof Sòcrates: només sabem que no sabem res. De fet, l’únic del que podem estar segurs és que cal viure sense por, enfrontar-nos als nostres dimonis i estimar tant com puguem. Per demostrar-nos-ho Tchaikosvky aborda el tema de la salut mental i la depressió amb molt de tacte, fent que empatitzem amb els personatges en poc temps (i ens quedem amb ganes de més!).
p.81 «Soc plenament conscient que, tot i que tinc problemes reals al món, no són els causants de com em sento per dins, d’aquest gran pes que m’esclafa, dels atacs sobtats de por paralitzant, de l’horror vertiginós que m’estreny els budells i em doblega. Aquests sentiments senzillament recluten aliats de conveniència que troben a la meva ment racional, com una multitud que eleva momentàniament un demagog que potser descartarà d’aquí una estona per decantar-se per un altre millor.»
D’altra banda, si busqueu una trama encara més surrealista, no us podeu perdre “Un dia tot això serà teu”. Què passaria si les màquines del temps es convertissin en l’arma definitiva?
p.27 “I, com havia passat amb les armes nuclears d’una època anterior, quan va començar la guerra, tothom en tenia i tothom havia signat molts documents importantíssims jurant i perjurant que no les faria servir. Perquè tots sabíem que tan bon punt algú fes servir una màquina del temps amb pretensions hostils seria el final. I també sabíem que qui les fes servir primer teòricament tindria un avantatge insuperable.”
Tchaikovsky porta a l’extrem la paradoxa dels viatges en el temps amb una història protagonitzada per un soldat desenganyat que s’ha cansat de fer malbé la història de la humanitat. Un protagonista misantrop de qui desconeixem el nom (probablement ell també l’hagi oblidat de tants com n’ha tingut) però amb el que inexplicablement acabarem connectant. A través d’ell, l’autor fa una bona estirada d’orelles a la humanitat:
p.26 “I em consumeix el fet de no poder-te dir ni tan sols de què havia de servir. O sigui, suposo que el que va passar és que nosaltres sabíem que hi havia d’haver una guerra, i llavors va esclatar un conflicte local qualsevol en algun lloc qualsevol i tots plegats vam decidir que era una excusa prou bona per deixar-nos emportar pel corrent”.
p. 32 “El problema que algú inventés la primera màquina del temps és que algú altre immediatament va fer un viatge a deu anys abans per invertar-la abans i quedar-se’n la patent, i així successivament.”
Tot i que no heu de mirar amb lupa la teoria espai-temporal que recolza la trama (doncs s’acaba enredant força), val a dir que ens regala girs inesperats! Sens dubte, la meva part preferida és el principi, tot i que la novel·la està farcida de moments hilarants.
La segona meitat del llibre, en canvi, es torna cada cop més caricaturesca i estrambòtica (pel meu gust acaba massa bruscament) però em quedo amb la punyent crítica antibel·licista de la novel·la. Tchaikovsky deixa clar que els errors de la humanitat sempre troben la manera de repetir-se, i que per això no hi ha res més important que ser-ne conscient, viure l’ara i aquí, i tenir algú amb qui compartir un altre dia perfecte a la fi del món… Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment