Títol: Trescafocs
Autor: Adrian Tchaikovsky
Traducció: Edgar Cotes
Il·lustració portada: Elsa Velasco
Editorial: Chronos
Any d’edició: 2021
Sinopsis: En un futur no gaire llunyà, la selva de l’Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El continent és un erm gegantí i la ciutat d’Ankara Achouka existeix tan sols per donar servei a l’ascensor espacial que mena a Grand Celeste, una utopia a l’abast de ben pocs. Un grup de joves trescafocs serà l’encarregat d’endinsar-se al desert per resoldre l’avaria tècnica que amenaça el futur d’Ankara, on malviuen milers de persones, i potser el de tot el planeta Terra.
Ressenya
L’editorial Chronos va publicar per Sant Jordi el primer llibre de la seva nova col·lecció Voyager: “Trescafocs” d’Adrian Tchaikovsky (traduït per Edgar Cotes). Chronos és una microeditorial independent de l’Associació Chronos per la difusió de la ciència-ficció i la fantasia en català, un ens sense ànim de lucre: tots els beneficis de les vendes de llibres es destinen de forma íntegra a publicar nous títols. El seu projecte de publicar dos llibres a l’any té la finalitat «d’enriquir un panorama editorial en llengua catalana que avui en dia està més viu que mai.»
De fet, el segon títol de Voyager (L’extern, d’Ada Hoffman) està a punt de veure la llum, però avui és el torn de “Trescafocs”, una novel·la trepidant on la crítica a la desigualtat social i el canvi climàtic en són els protagonistes. L’autor ens posa en situació de seguida amb unes escenes d’allò més cinematogràfiques i ens va introduint en el seu món (una distopia a cavall entre “Elysium” i “WALL·E”).
p.25 «També hi havia ciutats al sud d’Ankara, però poques. […] I la mateixa Ankara era un flor d’hivernacle, que només existia perquè les elits necessitaven que existís. […] Havien erigit un indret a l’equador habitable per a dues generacions senceres, quan ja feia molt de temps que tots els que vivien aquí havien hagut de tocar el dos per la calor i la sequera. Havien pres a l’apocalipsis un trosset de món.»
p.120 «Calor seca, calor humida, fuetejats per tempestes catastròfiques, la Terra mutava i es retorçava amb les seves transformacions. Però era només l’ull de l’huracà, el futur era això, aquestes terres mortes. Caminant per aquí fora, xuclant l’aigua pel tub cosit a la màscara, sentint el seu cos lluitar contra la calda, suant fins a assecar-se, en Mao va sentir-se’n l’amor. Aquella era la terra dels trescafocs. I en Mao podria haver-se quedat al cotxe i esperar-se fins a la nit, però allò era més temps perdut, més pressió per al sistema de refrigeració de la Cuca, i a més, la seva curiositat bullia més que el sol. Perquè quan pensava que la mort era l’últim estadi, la seva terra li portava la contrària.»
La veritat és que el llibre m'ha enganxat d'allò més, sobretot poerquè la trama va en crescendo constantment, i reuneix tots els ingredients clàssics de les històries de suspens i acció. Fins i tot té pinzellades inquietants i escenes que freguen el terror.
El que en un principi semblava una missió rutinària de reparació es convertirà en una veritable Odissea per als nostres protagonistes: en Mao, la Lupé i la Hotep, tres joves que no podrien ser més diferents entre ells. Igual que al poema èpic d’Homer, plegats hauran d’evitar cants de sirenes i enfrontar-se a entitats poderoses...
El primer títol serà «Firewalkers», d’Adrian Tchaikovsky. Novel·la breu concebuda com una crítica social i mediambiental ens narra el viatge d’un grup de joves trescafocs a través d'una Terra moribunda, llar i presó dels més desemparats. pic.twitter.com/VnZDemj6O3
— Editorial Chronos (@Chronos_cat) April 12, 2021
Però serà millor que em calli i no us expliqui res més... tal sols que Tchaikovsky planteja un dilema moral complex i agredolç que us farà rumiar de valent. Sens dubte, el que més he gaudit de la novel·la han sigut les reflexions dels personatges i la prosa enginyosa i irònica de l’autor.
p.87 «En Mao era molt conscient que havia estat seguint la Juān Fontaine com un gos falder. Es va dir a si mateix que si volia, se’n podia separar en un instant, tornar a ser el trescafocs consumat sense cap transició. Una altra part d’ell estava pendent d’un tipus de consumació absolutament més mundana, i es va sorprendre quan el seu membre es va erigir com un partit minoritari en el gran parlament de sentiments i hormones que s’escridassaven les unes a les altres pel seu cos.»
p.116 «-Saps d’on venen tots ells, tots els que viuen a la Celeste? […] Fortunes del petroli, adinerats de la indústria, magnats de l’aigua embotellada, potentats dels combustibles fòssils i tots els politicastres que s’asseguraven que el món se n’anés a prendre pel sac. I llavors poden viure la vida per sobre de tots els altres i anar-se’n de vacances a un lloc més fresc, com l’espai. Perquè millor tirar els diners per portar-los a ells i els seus cap a un altre planeta que intentar arreglar el nostre.»
En poques paraules, l’atmosfera que crea Tchaikovsky és absorbent, i un cop us endinseu al desert junt als trescafocs no voldreu fer marxa enrere... Paraula de Mixa!
Mx
P.S. Com a nota final, diré que com més miro la portada d’Elsa Velasco més m’agrada! Sobretot en comparació amb l’original en anglès!! D’altra banda, l’obra de Velasco és una portada panoràmica que s’estén per les solapes del llibre, així que si la desplegueu per complet... descobrireu alguns secrets emocionants! Segons va explicar l'editorial Chronos a Twitter, la il·lustració a coberta completa serà el tret distintiu del disseny d'aquesta nova col·lecció, obra d'en Tono Cristòfol.
Write a comment