L’espia a qui li agradava el menjar de l’escola

Títol: L’espia a qui li agradava el menjar de l’escola

 

Autora: Pamela Butchart

 

Traductora: Scheherezade Surià

 

Il·lustrador: Thomas Flintham

 

Editorial: Bindi Books

 

Any d’edició: 2020

 

Sinopsis: A l’Izzy li fa molta il.lusió que l’hagin escollit per fer-se càrrec de la nena nova de l’escola. La Mathilde és francesa i l’Izzy i els seus amics es moren de ganes d’ensenyar-li el seu Cau i ajudar-la a evitar els menjars de l’escola (també coneguts com VERÍ). Però resulta que a la Mathilde li encanta el menjar de l’escola i fins i tot REPETEIX! I llavors lliguen caps: la Mathilde és una espia i ha vingut a esbrinar els seus SECRETS.

 

ressenya

Bindi Books acaba de publicar una nova aventura de l’Izzy i els seus amics, que vaig descobrir amb “El director de l’escola és un rata-vampir”. I ja podeu pujar-hi de peus que “L’espia a qui li agradava el menjar de l’escola” ha vingut per robar-vos uns quants somriures!!

 

Tal i com sol passar amb aquesta mena de col·leccions, l’estructura de la trama es repeteix bastant, però podrem conèixer millor els personatges: com es van fer amics, quines pors tenen, com són els seus pares i les seves cases... Em demano immediatament l'enorme habitació/biblioteca de la Maisie!! ^.^

 

Pamela Butchart
Pamela Butchart

p.15 «En Zach, la Jodi i la Maisie són els meus amics. En Zach viu al pis de sota nostre i la mare diu que som amics des que érem nadons. I sóc amiga de la Jodi des del primer dia de Primària, quan es va agafar a la cama de la seva mare i no la va deixar anar fins que el Zach i jo vam començar a apartar-li els dits d’un en un.»

 

Aquest cop l’Izzy i els seus amics no només s’enfrontaran a espies infiltrats, sinó també al perill dels tòpics i els estereotips, i ens donaran una lliçó d’empatia. A més, estic totalment d’acord amb l’Izzy... els adults tenen un cervell diferent al dels nens (i sovint els tracten amb condescendència).

 

Potser la imaginació d’aquesta colla d’amics és hiperactiva i desbordant, però plegats demostren que mai hauríem de perdre el nen que portem dins (o deixar que el cervell ens canviï de color):

 

p.101 «Un cop la mare em va dir que algunes vegades l’avi oblida que ja no estem en temps de guerra perquè el seu cervell és vell. I em va dir que el meu cervell és jove i està sa. I després d’això ja no vaig poder parar de pensar en cervells. Em preguntava com devia ser el meu cervell i de quin color era. I com seria el cervell del meu avi i de quin color seria. Potser el meu cervell era groc amb taques taronges i el de l’avi, gris amb una petita taca rosa al mig, tal com el pare cuina els bistecs.»

 

Voleu escoltar alguns capítols en anglès de "L'espia a qui li agradava el menjar de l'escola?"


 

Això sí, m’ha desconcertat descobrir que l’ordre de publicació en català no segueix l’original en anglès (sinó que comença pel tercer llibre de la col·lecció i continua amb el segon). Resulta una mica confús, doncs els personatges fan referència a una història que encara no hem llegit, i apareix l’antic director de l’escola. De tota manera, aquests dos títols (que van guanyar el Red House Children's Book Award i el Blue Peter Book Award respectivament) es poden llegir i gaudir de forma independent.

 

Per últim, em sembla d’allò més romàntic que Pamela Butchart li dediqués el llibre al seu marit i li escrivís un poema hilarant al final de tot! Hi ha res més preciós al món? Bé, per a mi potser sí... el llit amb cortines i l’habitació/biblioteca de la Maisie! Paraula de Mixa! ;-D

 

Mx


Write a comment

Comments: 1
  • #1

    Marieta (Tuesday, 15 September 2020 14:29)

    Bones!

    Pel que expliques, aquesta novel•la sembla molt divertida. La veritat és que m'han entrat ganes de llegir-la, ja que la teva ressenya ha fet que m'entri la curiositat per conèixer als personatges i el secret de la Mathilde. A veure si algun dia puc llegir-la ^^.

    Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!

    Marieta ~ Relatos de una náufraga