Títol: Profes rebels
Autor: Cristian Olivé
Il·lustradora: Vero Navarro
Editorial: Rosa dels Vents
Any de publicació: 2020
Sinopsis: «Des del primer dia que vaig trepitjar una aula he volgut capgirar-ho tot perquè els protagonistes siguin els alumnes, per oferir-los un aprenentatge lligat als seus interessos reals», afirma Cristian Olivé, el professor que ha introduït a les seves classes les cançons de Rosalía, les sèries de Netflix o les pancartes de les manifestacions del 8 de març.
«Soc un profe rebel perquè prefereixo deixar enrere l'escola del passat. M'agrada tenir-la present per imitar-ne els èxits, però miro cap endavant perquè el futur ho mereix», escriu. «Soc un profe rebel perquè intento canviar l'educació des de dins, però també aspiro que siguin rebels les famílies i tots els altres agents de la comunitat educativa. Soc un profe rebel perquè m'esforço sempre per potenciar el talent dels alumnes, per despertar-los inquietuds i per remoure consciències... Siguem rebels!»
ressenya
Fa temps que em cridaven l’atenció els posts de @xtianolive, un docent de secundària que revolucionava les xarxes amb les seves propostes educatives. Cada vegada em sorprenien més, així que quan Rosa dels Vents publicà un llibre sobre la seva experiència, vaig tenir clar que necessitava saber més informació sobre les seves pràctiques “rebels”.
Ja l’he acabat... i m’ha encantat! Mentre el llegia devia semblar una d’aquelles figueretes de cotxe que no paren de moure el cap, perquè m’he fet un tip d’assentir! Olivé ha plasmat sobre el paper idees que comparteixo al 100%, i ho ha fet amb molta sensibilitat i gosadia.
Les seves propostes van més enllà de fer que les assignatures siguin dinàmiques i incorporin noves tecnologies... Ens fan reflexionar sobre les bases de la docència: els professors només haurien de transmetre un temari o ensenyar als joves a conèixer-se millor i a ser persones amb criteri?
Com a lectora empedreïda que sóc, un dels capítols que més m’ha emocionat ha sigut el de les lectures obligatòries, perquè diu veritats com temples. Vaig arribar a compartir algun fragment amb les meves companyes del Club dels Experts, perquè al nostre programa de tertúlia literària juvenil sovint traiem a col·lació aquests temes.
p.124 «Rectificar és de savis, diuen, i per això accepto que em vaig equivocar: més que no pas fomentar el plaer per la lectura, vaig generar el contrari. La lectura ha de despertat inquietuds; no generar rebutjos. Per tot això, darrerament, procuro treballar la lectura obligatòria del trimestre amb propostes alternatives que van més enllà de la comprovació de si l’han llegida o no. La meva intenció és que visquin la lectura com el que de veritat hauria de ser: una experiència vital. Només d’aquesta manera voldran seguir llegint. [...]
Tothom mereix tenir un llibre que l’hagi marcat per sempre. A vegades, no en som conscients, però el que més recordem no és el que més ens ha agradat, sinó el que més ens ha fet viure. El dia que el professor de ciències (o d’una altra matèria) demani llegir una novel·la per completar el que s’ha après a classe voldrà dir que no caldrà tenir lectures prescriptives a l’assignatura de llengua i literatura.» BRAVO!!!
Els seus treballs per projectes són flipants, però darrere de totes aquestes iniciatives creatives i atrevides, hi ha uns valors primordials. Olivé és el primer a reconèixer que els professors són humans, ergo cometen errors, però que no poden negar-los ni ser incoherents amb els seus alumnes. L’autor ens parla de guanyar-se el seu respecte, donar exemple, pica pedra, entendre les motivacions dels joves i despertar la seva curiositat...
La lectura d’aquest assaig és d’allò més inspiradora, emotiva i divertida! Olivé es repeteix bastant, però posa molts exemples i obre un bon grapat de debats pendents sobre el sistema educatiu. Mentre llegia m’ha vingut a la ment l’assaig de Joan Buades “Educar per a què?” i he pensat que és una pena que mestres com Olivé o Buades no siguin majoria. Per sort no estan sols! Vull creure que tard o d’hora ens adonarem que l’educació és l’eina més important que tenim per canviar el món. Mentrestant... siguem rebels!
Mx
Write a comment