Educar, per a què?

Títol: Educar, per a què?

 

Autor: Joan Buades

 

Editorial: Més Llibres

 

Any de publicació: 2019

 

Sinopsis: Quan vam renunciar a parlar amb passió d’educació, com si no ens hi anés la vida? Què fa que l’hàgim reduït a un afer menor, avorrit, però tanmateix ineludible com a trampolí a una vida professional d’èxit? Per què tractem l’escola com una espècie d’ONG messiànica especialitzada a superar les mil i una insatisfaccions que destil·la el nostre món, des de la falta de respecte general fins a la salvació del planeta? A què treu cap que pràcticament s’hagi extingit la idea de ser mestres?

 

Grans o joves, segur que no se’ns acabarien les preguntes davant de la perplexitat que ens provoca mirar de cara l’educació d’avui. Fa la sensació que hi ha estudiants i mestres excel·lents, centres potents, metodologies increïblement engrescadores, però que la realitat no va d’això, que poques vegades des que existeix l’ensenyament obligatori havien estat tan desacoblats el camí de l’escola i el de l’entrada al món adult.

 

ressenya

“Educar, per a què?” és un breu però concentrat assaig sobre el futur de la docència escrit per Joan Buades (mestre per vocació). En ell viatjarem al passat i al futur per buscar respostes al present, i trobarem els pensaments i opinions de persones molt diferents, plasmant les batalles internes que tants docents i joves experimentem...

 

Tal i com deia Buades a la presentació del llibre el passat 28 de novembre, sembla que a l’educació no hi ha espai per replantejar-nos ni qüestionar-nos cap a on ens dirigim, i fa temps que els joves van deixar de ser la prioritat principal.

 

Aquesta és precisament la intenció de Buades... fer un diagnòstic amb dades contrastades, i atrevir-se a proclamar que el vestit de l’emperador no és més que fum. I deixeu-me que us digui que les xifres són esglaiadores... L’educació ja no és un ascensor social, ens estem quedant sense mestres, els centres cada dia s’allunyen més de la realitat que els envolta... I el sistema educatiu no fa més que generar Joves Pobres Sobrequalificats (tal i com els anomena Buades). Persones que no poden treballar d’allò que estudien, i que amb prou feines aconsegueixen enllaçar contractes porqueria.

 

 

Per no mencionar els punts cecs de l’educació, temes que no es treballen a classe i que són imprescindibles per situar els joves i preparar-los pel futur, com ara la realitat de les migracions i la multiculturalitat, la desigualtat social o el canvi climàtic. És per això que, recolzant-se en les declaracions de filòsofs, professors i assagistes reconeguts, Buades proposa un gir de timó... cap a la democràcia, la creativitat, la integració i la cooperació.

 

p. 120 “Calen democràcies vives, reals, a les escoles i als instituts que siguin els vivers de la democràcia de la Terra que hem de construir perquè la Gran Transició del segle XXI tingui possibilitats de reeixir”

 

Enmig d’un futur negre, les paraules de Buades són una petita espurna de llum. A més, no teniu excusa per no llegir-les, doncs el petit format del llibre us permetrà dur-lo a tot arreu amb vosaltres. Però sobretot porteu-lo a la consciència! Com diu Buades...  “Mestres, joves, ciutadanes i ciutadans, ens necessitem amb el cor fort i el cap clar”!

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0