Caterina Riba
Caterina Riba i Ester Pou són les curadores d'una antologia sobre Anna Dodas publicada per Edicions Cal·lígraf, i inclou material inèdit de la jove escriptora.
Anna Dodas i Noguer va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona, i es formà com a guitarrista al Conservatori Superior de Música.
És coneguda sobretot com a autora dels poemaris Paisatge amb hivern (1986), amb el qual guanyà el premi Amadeu Oller, i El volcà (1991). Tanmateix també escrigué prosa, publicada fins ara de forma esparsa o que romania inèdita.
Malauradament, la trajectòria d'Anna Dodas va quedar truncada l'any 1986 a causa del seu assassinat, mai resolt, quan viatjava amb una amiga pel sud de França. Tenia només vint-i-tres anys.
Ester Pou
- En primer lloc, felicitats per la segona edició de “Capvespres de foc i grana”! M’agradaria començar preguntant-vos com vau conèixer l’obra d’Anna Dodas respectivament. En el teu cas, Caterina, expliques que Maria-Mercè Marçal hi va estar implicada, no és així? I tu, Ester?
Caterina: Sí, el meu primer contacte amb l'Anna Dodas va ser a través d'un breu text que li va dedicar Marçal. En l'escrit de Marçal hi havia uns fragments de poemes de Dodas i em van fascinar.
Ester: Com a osonenca, havia sentit a parlar de la jove poeta de Folgueroles arran de la mort tràgica que va patir. Tanmateix, no va ser fins anys més tard que també vaig descobrir que aquella poeta era la "fúria" que Maria-Mercè Marçal lloava en el text que va escriure en motiu de la presentació a Vic del poemari pòstum El volcà.
- Els vostres pròlegs estan escrits amb molta tendresa i admiració... De fet, em penso que aquesta és la primera vegada que llegeixo unes introduccions tan poètiques. Com va ser el procés? Imagino que haureu treballat en aquesta antologia amb molt de sentiment, oi?
C. i E. : Ha sigut un projecte que hem entomat amb moltíssima il·lusió... Descobrir l'Anna Dodas narradora i trobar alguns relats inèdits va ser tota una experiència. La família ens va deixar llegir tot el que tenia: molts eren textos de quan era adolescent, altres d'inacabats, diferents versions d'un mateix relat, etc. Vam decidir què inclouríem en el llibre i en quin ordre i vam haver de passar a l'ordinador els textos que no estaven digitalitzats. Vam pensar molt en quin títol posar al recull i al final ens vam decidir pel títol d'un dels relats, "Capvespres de foc i de grana", ja que amb la referència al foc entroncava amb la seva poesia, recollida a El volcà.
- Quin relat i/o poema creieu que representa millor l’estil i talent d’Anna Dodas? N’hi ha algun que preferiu personalment per sobre la resta?
C. : "La deessa de les flors" i "Capvespres de foc i de grana" són, segurament, els relats en què desplega de manera més perceptible el seu estil musical, la seva cadència, i on es posa de manifest el treball literari que fa amb les repeticions d'estructures i de paraules. En totes dues narracions construeix universos molt plàstics a través de la descripció minuciosa de petits detalls. Personalment també m'agrada molt la narració de la ciutat de les cigonyes, que és molt diferent...
E. : Per a mi "Capvespres de foc i de grana" és la narració més especial. Segurament perquè, com diu la Caterina, enllaça d'una manera molt clara amb la poesia recollida a El volcà. La seva veu poètica, alhora hereva de Sylvia Plath i Anne Sexton, ressona en aquest relat, talment com si l'escriptora hagués estat escrivint els dos textos simultàniament. Aquest diàleg entre textos de la mateixa autora és una cosa que em fascina.
- Al seu pròleg de “Capvespres de foc i grana”, Julià Guillamón diu que la literatura de Dodas “no naixia del trauma o del plany” sinó que era “ una literatura entesa com una forma d’elevació, construïda com una obra d’art”. Amb quina obra d’art la relacionaríeu vosaltres? O, ja que Anna Dodas també era amant de la música, amb quina cançó?
C. : Jo la relacionaria amb el quadre "El naixement de Venus" o "La primavera" de Botticelli i amb la cançó "Suzanne" de Leonard Cohen.
- Quina mena de lector pot sentir-se interpel·lat per “Capvespres de foc i grana”?
C. : Penso que qualsevol persona amb certa curiositat literària podria gaudir-ne.
- Què us agradaria preguntar-li o senzillament dir-li a l’Anna si fos avui aquí amb nosaltres?
C. i E. : Ens agradaria animar-la a seguir escrivint...
Write a comment