Títol: Zen en l’art d’escriure
Autor: Ray Bradbury
Traducció: Marta Pera Cucurell
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2019
Sinopsis: Una lliçó magistral sobre el plaer d'escriure d'un dels narradors més imaginatius del segle XX. Zen en l'art d'escriure l'haurien de llegir, sobretot, els que es dediquen a escriure, o almenys a intentar-ho, els que no dubten a passar-se hores refent un paràgraf i després l’esborren enrabiats, i els que s’esforcen a crear una veu pròpia que encara no ha fet aparició mai. Però no és un llibre de receptes (al capdavall, en la creació no n’hi ha!), sinó un recull d’articles, molt clars i molt directes, que tenen per objectiu ser font d'inspiració per a escriptors.
ressenya
Em penso que en Bradbury i jo ens hauríem avingut. Com a mínim m’hauria encantat poder-lo conèixer en persona, perquè tinc la sensació de que era honest, proper, divertit i savi... Quan vaig llegir “Fahrenheit 451” per primera vegada aquest any ho sospitava, però després d’haver acabat “Zen en l’art d’escriure” n’estic segura.
Aquesta novetat de Viena Edicions és un recull d’articles escrits per Bradbury (traduïts al català per Marta Pera Cucurelll) que van aparèixer en diferents publicacions durant els anys trenta i noranta... prefacis, entrevistes, introduccions... Tots curulls d’anècdotes sobre la carrera de Bradbury, consells per a escriptors, i reflexions sobre la literatura i la societat.
Quina meravella d’articles! M’han emocionat, m’han fet riure i m’han inspirat! Mentre llegeixes és realment fàcil sentir-se interpel·lat per Bradbury: et porta al seu terreny, t’hi fa asseure còmodament i després t’adones massa tard que en realitat t’ha fet pujar a una muntanya russa... I és que la seva història és tot un exemple de les voltes que dóna la vida!
Bradbury es sentia tremendament orgullós de no haver deixat de ser ell mateix en cap moment. D’haver-se aferrat a les passions i curiositats que de petit li feien bullir el cervell, i no haver-les-hi donat l’esquena amb l’edat.
Creia en la importància de viure per escriure, d’abocar sobre el paper tot allò que el nostre subconscient capta, les nostres inquietuds i amors. Però per sobre de tot, reivindicava el plaer de crear, per sobre de qualsevol altre motivació (diners, fama, etc.).
p.22 «Si escrius sense engrescament, sense fruïció, sense amor, sense divertir-te, només ets mig escriptor. Vol dir que estàs tan enfeinat enfocant un ull en el mercat comercial, o parant l’orella per sentir les capelletes més avantguardistes, que no ets tu mateix. Ni tan sols et coneixes. Per començar, un escriptor hauria d’estar, ha d’estar, excitat. Hauria de ser un garbuix de febres i entusiasmes. Sense vigor, tant se valdria que collís préssecs o que cavés rases; de fet, això seria molt millor per a la seva salut.»
De fet, Bradbury reconeix que va trigar molts anys en trobar el seu propi estil, i només ho va aconseguir després d’anys i panys dedicant-s’hi amb l’ànima. Va descobrir l’estratègia que li funcionava (la qual explica al llibre) i no se’n va separar. Va deixar que els personatges de la seva imaginació l’arrosseguessin allà on volien i en va escriure les històries.
I és que Bradbury creia fermament que les idees s’havien de tractar com als gats:
p.155 «Has de fer que et segueixin. Si proves d’acostar-te a un gat per agafar-lo, no t’ho deixarà pas fer. Has de dir: “Que et bombin, doncs”. I llavors el gat diu: “Un moment. Aquest no es comporta com la majoria de persones.”. Llavors el gat et segueix per curiositat: “Què coi et passa, que no m’estimes?”.
Vet aquí què és una idea. Ho entens? Només has de dir: “Per què carai m’he de deprimir? Per què m’he de preocupar? Per què he de forçar les coses?”. I les idees em seguiran. Quan estan desprevingudes, i preparades per néixer, em giro i les atrapo.»
La majoria dels finals dels articles m’han fet agafar ganes de posar-me a aplaudir... són tan emotius, èpics... Fins i tot quan explicava les seves “batalletes”, Bradbury no podia deixar de ser un poeta.
No us penseu, però, que només hi trobareu anècdotes personals. A “A collibè de gegants” Bradbury analitza la importància de la fantasia i la ciència ficció, i ens parla de l’abans i després que va marcar l’auge d’aquests gèneres.
p.122 «La canalla percebia, encara que no ho poguessin dir amb paraules, que tota la història de la humanitat consisteix en la resolució de problemes, i que la ciència-ficció s’empassa idees, les digereix i excreta fórmules per a la supervivència. No es pot tenir l’una sense l’altra. Sense fantasia no hi ha realitat. Sense estudis sobre la pèrdua, no hi ha guany. Sense imaginació, no hi ha voluntat. Sense somnis impossibles, no hi ha possibles solucions.»
p.124 «La Doble Revolució continua. I vindran més revolucions invisibles. Sempre hi haurà problemes. Gràcies a Déu. I solucions. Gràcies a Déu. I matins de demà per buscar-los. Lloem Al·là i omplim les biblioteques i les galeries del món de marcians, elfs, globlins, astronautes. I els bibliotecaris i mestres que es dediquin a dir a la canalla que no llegeixin ciència-ficció ni fantasia, perquè “us estovaran el cervell!”, els enviem a Alfa del Centaure.»
A més a més, si sou amants de les seves obres més famoses, descobrireu què el va portar a escriure-les. A “Una inversió en monedes de deu: Fahrenheit 451” aprofundireu en la psicologia d’alguns dels personatges, i esbrinareu més d’una curiositat. Per exemple, vaig veure que en un anàlisis de la novel·la hi havia qui deia que el cognom del protagonista, Montag, significa “dilluns” en alemany, i que per tant simbolitzava l’inici d’un nou futur, etc. Doncs bé, en aquest article Bradbury s’adona que...
p.93 «[...] últimament, rellegint la novel·la, em vaig adonar que en Montag du el nom d’una fàbrica de paper. I Faber, naturalment, és el fabricant de llapis! Que murri que era el meu subconscient, de posar-los aquests noms. I jo ni ho sabia!»
La sinopsis diu que “aquest és un llibre inspirador, refrescant, que converteix Bradbury en la companyia que tots voldríem quan acabem de llençar a la paperera un original que crèiem que era el llibre de la nostra vida.”
Doncs bé, Bradbury és la companyia perfecta tant si estem desanimats com si no, tant si ens volem dedicar a escriure, o senzillament som amants de la ciència-ficció. Si creieu en l’esforç, la perseverança i la passió, deixeu-vos inspirar per Bradbury i us ho passareu d’allò més bé... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment