Un riu d’espigues

Títol: Un riu d’espigues

 

Autor: Manel Ballart

 

Editorial: Bromera

 

Any d’edició: 2005

 

Sinopsis: Ens situem a l’inici de la Segona Guerra Púnica, una època en què la identitat i la llibertat dels pobles ibers del territori que amb el temps esdevindrà Catalunya es veuen tràgicament amenaçades per les dues grans potències en pugna, Roma i Cartago. En aquest context, un jove guer-rer, obeint les instruccions dels sagrats auguris, emprèn un viatge per buscar una sacerdotessa.

 

El trajecte d’anada es fa per mar i amb rapidesa, però la tornada s’inicia amb una violenta brega, i serà l’Abània, la jove sacerdotessa, qui haurà de protegir el protagonista i conduir-lo en la fugida. En el viatge cap al sud viuran peripècies singulars en un territori amenaçat per la guerra i l’etnocidi.

 

Premi de Novel·la Històrica Juvenil Far de Cullera el 2005 

 

Ressenya

Fa temps que volia llegir aquesta novel·la juvenil històrica sobre els temps dels ibers a Catalunya (més concretament durant la Segona Guerra Púnica) i finalment em vaig animar a demanar-la en préstec interbibliotecari. Ja us podeu imaginar la meva lluita interior:

 

-Mixa t’adones del que has fet? Que no veus que tens una llarga llista de llibres pendents? Estaràs llegint tres o quatre llibres a la vegada?

-Ja ho sé, però com has dit, el préstec ja està fet i no hi ha marxa enrere muahaha...

-De fet, podries cancel...

-He dit que ja està fet! I punt! Muahahahaha! 

-Molt bé, tu guanyes. *llença la tovallola i se’n va... a llegir ^.^*

 

Finalment me’l vaig acabar en un parell de dies, fins i tot llegia dins al bus (i no em puc creure que no em maregés!). La història em va mantenir intrigada fins al final, tot i que vaig trobar a faltar una mica més d’acció.

 

Personalment la definiria com una barreja del llibre Taoshira” de Julia Golding i la pel·lícula “El príncipe de Persia” encara que amb un final agredolç.

 

Està molt ben documentat: les descripcions de l’autor són precioses i molt metafòriques. Les has de llegir a poc a poc per no perdre cap detall (tot i que al final es fa una mica repetitiu). Gairebé sembla que retrocedeixis milers d’anys, per veure que la societat no ha canviat gaire, i que les negociacions i els interessos sempre són els mateixos, però amb gent diferent.

 

p. 44 “El comerç, atès que reportava profit per a tothom, obria les portes de qualsevol port, malgrat que la guerra volgués obstinar-se a barrar-hi les llibertats.”

 

Tivissa (Tarragona) actualment
Tivissa (Tarragona) actualment

No considero que sigui un llibre juvenil al 100% perquè conté vocabulari una mica recargolat que pot descoratjar els lectors primerencs, però em sembla bé que l’autor ens tracti com un públic igual de capaç.

 

Per això crec que l’afegiré mentalment a la meva col·lecció de novel·les històriques juvenils entre “Serena” i “L’esclau del Mercadal” de Dolors Garcia i Cornellà.

 

Malauradament, els missatges que transmet els falta originalitat (amor prohibit, carpe diem...) però per contra l’autor els explica molt bellament i l’escena que dóna nom al llibre és força emotiva. Em quedo, sobretot, amb l’homenatge a la identitat pròpia quan aquesta perilla més que mai. Un missatge que es repeteix a través dels segles, i que ens torna a dia d’avui, més actual que mai:

 

p. 17 “Mentre siguem capaços de conservar la nostra cultura, les nostres creences, la llibertat en els nostres cors, existirem, malgrat tot”

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0