Taoshira

Títol: Taoshira

 

Títol original: Dragonfly

 

Autora: Julia Golding

 

Traductor: Josep Sampere i Martí

 

Il·lustrador: Albert Asensio Navarro

 

Editorial: Cruïlla

 

Any d’edició: 2010

 

Sinopsis: La Taoshira, una de les quatre governants de les illes de la Mitja Lluna Blava, és enviada a Gerfal per casar-se amb el príncep Ramil per tal d’aturar les ànsies de poder d’en Fergox el Llancer, que vol conquerir tots els territoris del món conegut. Cap dels dos joves no està d’acord amb el casament, i de primer no se suporten. Però en Fergox els segresta, i llavors s’adonen que han de lluitar junts per salvar els seus regnes i per salvar-se ells mateixos. Quan aconsegueixen fugir de les mans del tirà, comencen un viatge ple de peripècies durant el qual veuran la mort de molt a prop. Però també coneixeran un munt de gent de costums diferents, que els ensenyaran que cal respectar totes les maneres d’entendre la vida. I, el més important, descobriran l’amor.

 

Ressenya

Hola quellegistes! 

 
La veritat és que quan Taoshira es va proposar com a lectura compartida ja fa un temps a mi personalment no em va acabar de fer el pes. 


Fa poc, però, em va entrar la curiositat i al llegir-ne les primeres pàgines em va cridar l’atenció, doncs semblava interessant.  

 

FanArt de Taoshira i Ramil
FanArt de Taoshira i Ramil

Tot i així, al mirar-ne la fitxa a la biblioteca QL, vaig veure el comentari d’algú dient que era un llibre “bonic i trist”, i a mi, que no m’agraden els drames em va tirar cap endarrere. 

 

Finalment, però, em vaig decidir a tirar-me de cap a la piscina i arriscar-me, comprant-lo per Sant Jordi. 

A hores de la matinada d’ahir el vaig acabar molt satisfeta. ^.^

 

En fi, encara que sigui em retard, m’encantaria poder donar la meva opinió, tot i que després de llegir les vostres he de dir que hi estic bastant d’acord. Crec que ja heu dit tot el que es podia sobre aquesta història, així que intentaré aportar el meu petit granet de sorra.

En primer lloc dir que m’ho he passat la mar de bé llegint-lo tot i que vaig patir pensant en el comentari que ja he mencionat abans. Un cop acabat crec que puc assegurar que de trist no en té res de res, oi? 

Personalment crec que el llibre no és gaire original ni amb el món que crea l’autora ni amb el transcurs dels esdeveniments que em van semblar bastant tòpics, però m’ha fet passar una bona estona, rient a vegades i mossegant-me les ungles d’altres. I sobretot m’ha agradat la història d’amor i tal com ha dit la Cupicú l’evolució dels personatges.

 

SPOILER
...Tot i així per exemple la batalla de Tigral se m’ha fet una mica llarga i la mort de Junis amb potser massa poc protagonisme. No se suposa que és una lluitadora ferotge etc etc?...

Portada en anglès
Portada en anglès

M’han agradat també els missatge que dona la autora, com per exemple que perquè algú sigui d’una religió diferent no l’hem de rebutjar, o que no s’ha de menysprear mai les dones.

Per altra part, m’ha semblat molt bé com tanca la història i m’ha fet una gran pena acabar-la. 

Sobre la narració crec que és senzilla a més de que l’autora va per feina i crec que això s’agraeix en algunes parts del llibre com per exemple el principi, doncs crec que ha fet bé de no allargar-lo massa perquè així es tenen més ganes de continuar, no?

En fi, crec que és un llibre que recomanaria a la gent que vulgui passar una bona estona, patir, somriure i que sobretot vulgui llegir una tendra història d’amor. 

Quellegistes, moltes gràcies per haver-me fet possible conèixer aquesta novel•la.

Agraïda,

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0