Cicle de conferències “El meu clàssic” – Oriol Pi de Cabanyes “Josep Palau i Fabre, home de lletres: de nàufrag a robinsó”


Aquest 2017 és un any carregat de commemoracions d’autors catalans, i el cicle de conferències “El meu clàssic” els hi ha volgut retre homenatge. Al centre cultural Arts Santa Mònica ja s’ha parlat de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana entre d’altres, i aquest mes ha sigut el torn del centenari Josep Palau i Fabre, a càrrec d'Oriol Pi de Cabanyes (escriptor i ex director de la ILC durant la seva refundació). “Gràcies per sortir de casa amb la calor que fa” ens deia amb un somriure.

 

Com sempre, presentava l’acte la Directora de la Institució de les Lletres Catalanes, la Dra. Laura Borràs. Segons ella, Palau i Fabre era una “figura calidoscòpica” amb una faceta de gestor de lletres i ple d’anècdotes suculentes i picants. Malauradament, la Directora de la ILC hagué de marxar ràpidament a entregar el Premi Crexells a l’Ateneu Barcelonès sense poder escoltar la conferència i es va quedar “amb la mel als llavis”.

 

Segons Pi de Cabanyes “Palau i Fabre és un dels més complets autors” i fou un “gran defensor contra el genocidi cultural català”. Poeta, escriptor, traductor, dramaturg, crític d’art (gran amant de Picasso), Pi de Cabanyes ens va portar per un recorregut des de la seva joventut, passant pel seu exili a França i acabant per la tornada a Catalunya.   

         

Perquè us feu una idea, sent estudiant, el 1941, Fabre organitzà les primeres sessions dels Amics de la Poesia a la casa dels seus pares i fundà la primera revista en català clandestina després de la guerra, “Poesia” (de la qual tan sols treien 100 exemplars i en paper de fil!). Durant aquella època va escriure el que és considerat un dels seus millors poemes, “La sabata” que “va crear un gran escàndol desafiant la hipocresia de la societat burgesa”. Segons Pi de Cabanyes “va marcar un abans i un després”. El 1944 Palau fundà l'editorial La Sirena i un any després participà en la creació de la revista Ariel. 

  

Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre

Degut als seus problemes amb el govern franquista per haver-se negat obertament a acceptar el permís oficial per a publicar en català passant per la censura, el 1945 acceptà una beca a França i marxà amb un gran desànim.

 

No tornà fins al 1961, quan s’establí a Llançà. “Sempre havia aspirat a una caseta de l’oncle Tom” deia Pi de Cabanyes, qui el va poder conèixer personalment. Aïllat voluntàriament, “després del naufragi del 39 i el 45, Palau es convertí en un supervivent, com un Robinsó” ens explicava el nostre orador. Però no s’aïllava de la natura, sinó dels homes. Segons Oriol Pi de Cabanyes al retornar de França es sentia un incomprès.

  

Durant molts anys Palau va ser llença’t a la paperera de la història i en paraules de  Pi de Cabanyes “la transició va seguir condemnant Palau a l’ostracisme”. De fet, ell sempre es va sentir un inconformista, i es va batejar com L’alquimista: “la seva marca personal”. 

 

Era un home agosarat, autèntic, que sentia el seny com una nosa, amb un punt de ingenuïtat que el caracteritzava: “No va acabar cap carrera, no va voler ser mai un erudit”. Tenia geni, era tossut i preferia ser respectat que estimat per interès. Li agradava llegir, escriure, meditar i contemplar. “Sempre va ser íntegre, valent, va triar passar-ho malament per defensar la veritat, però qui el recorda?”

 

Per sort, crec que els joves encara som a temps de prendre el relleu i no deixar que la torxa de la memòria s’apagui. És per això que durant el torn de preguntes li vaig demanar a Pi de Cabanyes quina lectura ens recomanaria per començar a descobrir Palau i Fabre. La seva resposta fou “Poemes de l’alquimista” i obres com “Estimat Picasso”: “A mi m’encanta, però això és molt personal” deia. 

 

D’entre el públic, també hi havia qui assegurà que alguns dels seus contes com ara “L’Alfa Romeu i Julieta” o “El porter i el penalti” tenen molt d’èxit als instituts.

 

En fi, ja només em queda animar als joves a venir a les conferències de “El meu clàssic” o seguir-les per streaming. Us amarareu de literatura i una mica d’ella fins i tot traspassarà i us arribarà al cor, com quan vaig sentir les paraules d’Oriol: “Palau ho donava tot a la més gran aventura, la vida. [...] S’identificava amb molts herois i se'n va acabar convertint en un”. 

 

Mx


Aviat podreu accedir a la conferència al complet a YouTube


Escribir comentario

Comentarios: 0