Sweet Sixteen

Títol: Sweet Sixteen

 

Autora: Annelise Heurtier

 

Traductora: Montserrat Franquesa

 

Editorial: Pagès editors

 

Col·lecció: Nandibú - Nandibú Horitzons Nº 02

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: <<-I quan ens ho pensaves dir? T'has plantejat les conseqüències de la teva decisió? No pots entendre que ens posaràs en perill a tots?

 

La Molly es va quedar sense veu, astorada i amb la boca oberta. Com? Aquella vella història no havia estat una farsa política? I per què no sortia fins ara?

 

-Van linxar uns negres per molt menys, filla meva! - exclamà.>>

 

Inici de curs de 1957. 

 

L'institut amb més prestigi d'Arkansas accepta estudiants negres per primera vegada. Són nou, disposats a provar-ho. Són dos mil cinc-cents, disposats a impedir-ho. Aquesta història es basa en fets reals.

 

Ressenya

Des que vaig sentir a parlar sobre “Sweet Sixteen” gràcies a la seva traductora, Montserrat Franquesa, vaig pensar que podia ser una novel·la molt interessant. Tenia el pressentiment de que m’agradaria i el meu sisè sentit felí no m’ha fallat.

 

Aquest setembre es compleixen 60 anys des que el 1957 els nou de Little Rock van començar un curs que els canviaria la vida, i és per això que crec la traducció al català no podria haver arribat en millor moment.

 

L’obra d’Annelise Heurtier és una petita joia que fa que el lector es posi a la pell de les dos protagonistes del llibre, la Grace i la Molly. La Grace Anderson és una noia blanca adinerada que només pensa en ser popular i trobar parella pel ball de l’institut. La Molly Costello s’inspira en Melba Patillo, una dels nou estudiants negres que van ser admesos al prestigiós Liceu Central de Little Rock (Arkansas). M’encanta que la història estigui narrada des del punt de vista d’aquests dos pols oposats, ja que li dóna un toc juvenil que va madurant junt amb elles al llarg de la trama.

 

Els nou de Little Rock escortats per un soldat
Els nou de Little Rock escortats per un soldat

L’estil de l’autora és lleuger, punyent, simple però alhora profund que fa que cada escena descrita per Heurtier se’t quedi gravada a la retina. Crec que “Sweet Sixteen” és un llibre molt cinematogràfic i de fet, m’ha recordat a pel·lícules com “Criadas y señoras” (que m’encanta) basada en el llibre amb el mateix nom escrit per Kathryn Stockett.

 

 

A més a més, tot i que coneguis els fets reals en els que es basa “Sweet Sixteen”, la història et té en tensió fins l’última pàgina i el final et deixa amb ganes de saber què va passar després. M’agrada que malgrat el seu regust agredolç, et sàpiga transmetre esperança, un sentiment que segueix fent molta falta avui en dia. 

 

Mentre llegia la història de la Molly i la Grace, no podia evitar pensar que moltes de les problemàtiques que es mencionen en el llibre (el bullying als instituts, el racisme, el masclisme, la hipocresia) segueixen vigents avui en dia en la nostra societat. Els humans, de tots els colors i de totes les ètnies, sembla que estiguem entestats en repetir la història una vegada i una altra, no importa on ni quan. És per això que li dono tota la raó a la Molly: “L’estupidesa és la cosa més ben repartida del món”.

 

Portada original en francès
Portada original en francès

Respecte l’edició en català, volia fer esment a un parell de detalls que potser us semblaran igual de curiosos que a mi. Segons m’explicava la traductora, Montserrat Franquesa, les imatges a l’encapçalament dels capítols s’han mantingut iguals que a l’edició original en francès, però van canviar la coberta posant una fotografia històrica dels fets. Tot i ser impactant, crec que els tons grisos uniformes no ressalten gaire mentre que la portada original és molt més juvenil i crida l’atenció. 

 

Per últim però no menys important, la traducció de Montserrat Franquesa m’ha tornat a semblar impecable i la lectura m’ha mantingut tant absorta que no he estat capaç d’apreciar cap falta ni error. ;-) Personalment, li dono les gràcies per haver fet possible que aquesta obra arribi a les mans dels lectors catalans, que estic segura no seran pocs.

 

Penso que “Sweet Sixteen” és un llibre per a totes les edats, però en particular em sembla una eina ideal per tractar el racisme, la discriminació i el bullying entre els joves. Llegiu-lo als instituts, llegiu-lo a casa, però sobretot llegiu-lo. Que el coratge, el sacrifici i la gesta dels nou de Little Rock no caigui en l’oblit i ens serveixi d’inspiració a tots i cadascun de nosaltres. 

 

Mx


Els nou de Little Rock

entrevista a Melba Pattillo


(1996) Els nou de Little Rock perdonen els seus acosadors


Escribir comentario

Comentarios: 0