Entrevista a Montserrat Franquesa Gòdia

Montserrat Franquesa Gòdia és professora i doctora en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. Traductora des de l’any 2000, la seva primera versió del grec modern va merèixer un dels premis de l’Associació de Traductors de Grècia, lliurats a l’Ajuntament d’Atenes l’any 2002. És membre fundador de l'Associació Catalana de Neohel·lenistes -ha traduït juntament amb Joaquim Gestí diversos autors neogrecs- i presidenta de l'Associació de Professorat d'Alemany de Catalunya -ha traduït de l'alemany al català obres de Sebastian Haffner, Karl Bruckner o Dirk Reinhardt (llegiu la ressenya de Train kids)- . Tradueix de l'alemany, francès i grec modern. 

 

A la trobada amb el Club dels Experts a la Biblioteca de Castelldefels vas comentar que la traducció és un professió que t’has d’estimar... Com et vas enamorar tu d’ella?  ^.^

 

De molt jove: a les classes de llatí del batxillerat em vaig adonar que m'agradaven els exercicis de traducció, l'anàlisi de les frases, l'ordre de les paraules i sobretot buscar l'equivalent en la meva llengua. Suposo que per això devia triar l'opció de lletres i aquesta em va portar a estudiar filologia. Ara m'adono que des d'aleshores mai no he deixat de traduir!

 

Què creus que es necessita per ser traductor?

 

S'ha de tenir una bona formació... una cosa que no s'acaba mai! Sempre hi ha coses que no saps, per això cal interès per saber de tot. També s'ha de ser constant i tenir paciència. I per sobre de tot, conèixer molt bé la llengua pròpia o saber-ne trobar els recursos, i això només s'aconsegueix llegint bona literatura.

 

Quin és el text que més t’ha agradat traduir?

 

Train Kids m'ha agradat molt de traduir, m'ho he passat molt bé. 

 

I el que t’ha costat més?

 

Un autor grec, en Zanasis Valtinós. Té un vocabulari molt ric i un estil molt marcat, recordo que ens va costar moltíssim, i això que en aquest cas vam treballar a quatre mans, érem dos traductors, el Quim Gestí i jo.

 

La qualitat és més important que la quantitat, però què prefereixes traduir: textos llargs o curts?

 

Bé, depèn de l'època, de la feina que tingui. L'important és poder treballar bé i tenir el temps que calgui.

 

Alguna vegada has viscut en primera persona l’expressió “traduttore, traditore”? ;-D

 

Sí, i tant, quan he descobert alguna traducció mal feta... d'algú altre, és clar : )

 

Bromes a part, segur que jo també he comès errors, com tothom. Però sempre intento reproduir allò que transmet el text. De vegades la versió menys literal és la més fidel!

 

Quin idioma dels que tu domines creus que és més difícil traduir? I de la resta de llengües del món?

 

Penso que no hi ha idiomes més difícils que altres, en el sentit que tot és traduïble. Tot i això, a estones tinc la impressió que em resulta més difícil traduir de l'alemany que del grec. Deu ser perquè en realitat és una llengua més llunyana, la sintaxi és molt diferent, per exemple, i la cultura germànica no és mediterrània, com la grega, amb una manera de fer i de pensar més com ho fem nosaltres.

 

Creus que algun dia les màquines robaran la feina als traductors, o mai aconseguiran captar les subtileses i jocs de paraules de la llengua escrita?

 

Crec que les màquines s'aproparan molt a poder resoldre la feina dels traductors pel que fa a un determinat tipus de textos, els de caràcter més tècnic, on calgui buscar l'equivalent exacte i prou. Això en certa manera, ja existeix. Però pel que fa a la traducció literària, sempre farà falta la intervenció humana per captar subtileses, dobles sentits o jocs de paraules, com bé dius.

 

Podem saber en quins projectes estàs treballant en aquests moments?

 

Sí, estic corregint el text d'una novel·la que anirà a la mateixa línia editorial del Train Kids, però en una nova col·lecció de problemàtica social. L'he traduït de l'original francès, encara que el títol també és en anglès, Sweet Sixteen, i està basada en fets reals: com van viure (i patir) els nou alumnes de l'Institut Little Rock d'Arkansas, als Estats Units, quan l'any 1957 es va decretar la fi de la segregació racial i van ser els primers que van voler anar a un institut de blancs.

 

Quins consells donaries a aquells que vulguin ser traductors?

 

Que llegeixin molt, bons llibres en la llengua pròpia, perquè és la millor manera d'enfortir-la. Vaja, com feu vosaltres al Club d'Experts de Castelldefels, estic segura que més d'un es convertirà, algun dia, en un bon traductor!

 

I ara... Què llegeixes?

 

Estic llegint les cartes de Pere Calders, les que va escriure des de Mèxic a Rafael Tasis. El llibre es diu Fe de vida, publicat per Acontravent el 2012. Són dos autors que m'agraden molt i ara he descobert el tracte que tenien entre ells i com es relaciona la vida i l'obra dels autors, és interessantíssim. 

 

Moltíssimes gràcies per aquesta entrevista, Montserrat!


Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    Lluís Barberà i Guillem (miércoles, 08 marzo 2017 13:16)

    M'agrada la forma de comentar la traducció i, fins i tot, li agraesc, a Montserrat, el consell sobre la llengua pròpia, perquè portava un temps intuint que, potser calgués començar per ahí, perquè així em resultava més fàcil traduir, sobretot, del castellà al valencià. I, per a l'autora, li deixe aquest enllaç, el de la web de traduccions que porte, Malandia: http://malandia.cat.