El gran Moghul

Títol: El gran Moghul

 

Autor: Josep Maria Ibarra

 

Col·lecció: La colla del segon soterrani, 2

 

Editorial: Gregal

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: Quatre nois i dues noies formen La Colla del Segon Soterrani, anomenada així pel lloc on està situat el laboratori del professor Joan Salvat, que té la increïble capacitat tecnològica de fer-los viatjar en el temps.

 

Aquesta segona aventura comença amb el segrest d’un dels membres de la Colla, l’Adrià. Davant l’astorament de la policia i la desesperació dels pares, els dies van passant sense que ningú reclami cap rescat. Però al segon soterrani sí que ha arribat un missatge dels segrestadors, que inexplicablement han tingut notícia de l’existència de la màquina temporal i exigeixen que la Colla faci per ells una gesta pràcticament impossible: robar el gran diamant del Tron del Paó Reial de l’Imperi Moghul de l’Índia, desaparegut el 1747.

 

Ressenya

Encara que normalment les segones parts mai foren bones, “El gran Moghul” és una d’aquelles excepcions que confirmen la regla. Trobareu més història, més emoció, més aventures, més capítols, més maduresa, més vocabulari més acció, i més misteris... Però igual que a “L’enigma del vaixell Mary Celeste”, aquesta història us tindrà a l’aguait fins al final!

 

Novament l’Adrià, el Darwin, l’Anwar, el Pol, l’Amanda i l’Eva es troben sota molta pressió, però aquest cop no es tracta de cap prova... la vida d’un dels seus amics està en joc! 

 

Crec que en aquesta nova entrega els personatges es fan encara més propers i humans a mesura que anem descobrint més coses sobre ells, especialment sobre el seu professor Joan Salvat, el gran i misteriós geni inventor que treballa en la màquina per viatjar en el temps al segon soterrani de l’escola dels nois. Si al primer llibre ja semblava una ment prodigiosa, prepareu-vos perquè ara us quedareu bocabadats... És un pou de sorpreses, aquest home! Això sí, alhora també descobrirem que té els seus punts febles com tothom, sobretot quan es tracta de temes relacionats amb el seu passat. 

Josep Maria Ibarra signant per Sant Jordi
Josep Maria Ibarra signant per Sant Jordi

L’ambientació a l’Índia m’ha semblat molt original i ben aconseguida, des de la il·lustració de la portada fins l’última descripció. Inclús el menjar m’ha semblat tant ben detallat que gairebé el podies paladejar (com també passava amb les clàssiques aventures dels Cinc de Enid Blyton ^.^).

 

Tingueu l’edat que tingueu, de ben segur que aprendreu coses noves (igual que jo). L’autor fa mencions a fets històrics, llengües, cultures, tradicions, llibres, pel·lícules, actualitat... I ja no parlem del vocabulari! Ric, variat, divertit i sorprenent! A més a més, m’agrada que el llibre ens faci reflexionar sobre tota mena de dilemes i busqui conscienciar als joves respecte la nostre societat i el món on vivim.

 

Potser m’hauria agradat un final una mica més espectacular i haig de reconèixer que algunes escenes m’han semblat un pèl massa increïbles, però agraeixo molt l’esforç de Josep Maria Ibarra de lligar caps i donar respostes a alguns interrogants de la primera novel·la sobre els viatges en el temps. En general, però, m’ha semblat un llibre rodó... no us el podeu perdre!

 

En fi, després de llegir el tastet de la tercera aventura de la colla del segon soterrani, ja vaig fent-me a la idea que tornaré a rossegar-me les ungles de la intriga (pobreta de mi, ara que m’havien tornat a créixer!! ;-D)

 

Mx 

 

P.D. Ah! I per si no ho sabeu, tots els exemplars de “El gran Moghul” estan numerats, i alguns d’ells tenen premi! Y hasta aquí puedo leer...