La melodia dels sense sort

Títol: La Melodia dels sense sort

 

Autor: Josep Vila Fisas

 

Editorial: Espai Literari

 

Any d’edició: 2015

 

Sinopsis: L’any 2069, el progrés ha coronat un èxit discutible: la sort es pot mesurar… i determina el destí de cada individu des del moment de néixer.

 

Sota el domini d’un grup poderós liderat per l’enigmàtic Zàitsev, el món es divideix essencialment en dues categories: els posseïdors de sort i els que no en tenen. Els magars —nova unitat de mesura de la sort— són la moneda de canvi; però, com tota moneda de valor, és sotmesa al poder.

 

Davant el control tot-poderós dels oligarques i del seu so­fisticat aparell de domini, un grup de marginats com l’Omar, la Jana o l’Asier es veuran obligats a lluitar per oposar una improvisada i precària resistència. Sense saber-ho, compartiran camí amb una misteriosa nena, l’única que no llueix al front l’obligatòria nacària —el fatídic dispositiu de control de la sort—. 

 

La melodia dels sense sort és una exploració distòpica en un univers no tan llunyà. Però és, també, el retrat d’una confrontació entre dos estrats amb un fort component simbòlic: el poder contra els oprimits i la repressió contra la llibertat.

 

Ressenya

Fa uns mesos us vaig portar la ressenya de “Els calçotets bruts del dimoni miratort” escrit per Josep Vila Fisas, una novel·la infantil diferent, dolça i optimista. Després de llegir-la no m’hauria pogut imaginar que la primera novel·la d’aquest autor canviaria tant de registre! Vila Fisas és un pou de sorpreses i “La melodia dels sense sort” n’és la prova.

 

En primer lloc haig de dir que les distòpies no són un dels meus gèneres preferits, i potser aquest és un dels motius pels quals la trama no ha aconseguit atrapar-me, però m’ha alegrat descobrir que a Catalunya també tenim varietat d’aquest estil. Tant de bo llibres com aquests aconseguissin competir amb els best-sellers americans que arrasen a les llibreries. 

 

Només començar a llegir, us cridarà l’atenció la quantitat de termes, objectes i llocs futuristes creats per Vila Fisas, confeccionant un món prou diferent de tots els que coneixem. Fins ara hem sentit a parlar de societats on la moneda de canvi pot ser un pila de coses materials o immaterials –fins i tot el temps- però... us imagineu fer transaccions de sort entre les persones? Doncs això tan sols és el principi. 

 

Josep Vila Fisas signant "La melodia dels sense sort"
Josep Vila Fisas signant "La melodia dels sense sort"

El llibre segueix les misterioses històries paral·leles de varis personatges que tracten de sobreviure i rebel·lar-se contra aquesta distòpia. Tanmateix, igual com em va passar amb “Vango” de Timothée de Fombelle, m'he sentit exclosa de la història i desconcertada durant gairebé tota la novel·la, com si els personatges es neguessin a ni tan sols deixar-me mirar pel forat del pany. Potser la segona part de la història “La melodia dels sense sort – el vent que no parla” (properament) servirà per seguir explorant aquest univers.

 

La narració de “La melodia dels sense sort” és molt poètica (igual que el seu títol), plena de reflexions intenses i filosòfiques profundes a cada capítol. Pel meu gust és massa feixuga i abstracta, però m’agrada que contingui crítica social i una moralitat diferent per a tothom.

 

Un dels missatges que jo interpreto de la història és que avui en dia encara som a temps d’aprendre a crear la nostra pròpia sort. Aprofitem-ho, doncs, per canviar el món a millor!

 

Però bé, tot i que jo no he sigut capaç de transportar-me a aquest univers, si us agraden les novel·les distòpiques us animo a que li doneu una oportunitat i em digueu què us ha semblat!

 

Si voleu saber-ho tot sobre el llibre i el seu procés de creació no us perdeu la pàgina oficial. Finalment, per anar fent boca aquí us deixo el booktrailer i alguns tastets de la novel·la... Que en guadiu!

 

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    Josep (sábado, 06 mayo 2017 15:55)

    Merci, Mixa, per l'estona dedicada a 'La melodia'. Em quedo amb això que és profundament poètica.
    Abraçada forta!