L’escriptor Miquel Arguimbau visita el Club dels Experts

Encara enlluernats per la febre de Sant Jordi, el dia 24 d’abril, el Club dels Experts de la Biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels, vam poder conversar amb un escriptor local, Miquel Arguimbau, autor de títols com “L’estàtua sense rostre”, “L’amic de Salvador Dalí”, “Doctor, el nostre fill llegeix... és greu?” i “Estimat Leo” (premi Guillem Cifré de Colonya 2016) escrit a quatre mans amb el seu fill, Daniel Arguimbau.

  

“Us heu barallat molt mentre escrivíeu?” li vaig preguntar de bon principi. “Hem intentat ser amics per sobre de pare i fill” reia l’autor, però assegurava que “escriure amb ell ha sigut fàcil”.

  

I és que els Arguimbau&Arguimbau ja estan acostumats a treballar en equip. Per en Miquel Arguimbau, els seus llibres preferits són els que ha escrit amb ell, com ara també “L’herència congelada”. A més a més, a pare i fill els agrada molt anar a parlar plegats a escoles arreu de Catalunya. Segons ens explicava, “Estimat Leo” va néixer d’una xerrada davant uns alumnes d’Igualada, i el protagonista es va inspirar en un noi que jugava de porter a l’equip de Fútbol local.

 

Miquel Arguimbau amb el Club dels Experts
Miquel Arguimbau amb el Club dels Experts

“L’esport no ha de ser com hem vist últimament” reflexionava Arguimbau, fent referència a la recent batalla campal entre pares durant un partit d’infantils a Mallorca “Tots els pares volen que els seu fill sigui Messi”. Segons l’autor l’esport ens ha de servir “per aprendre a perdre però sobretot a guanyar”. D’altra banda, ell mateix ho reconeixia “hi ha esportistes que els llençaries al mar!”. 

 

“Tinc una pregunta importantíssima, fonamental, imprescindible... ets culer?” li vaig demanar. ^.^ La resposta fou afirmativa, però Arguimbau afegí “Tinc dos fills culers i un del Madrid, suposo que per portar-me la contrària” deia entre els nostres riures “encara no l’he trucat des del Clàssic, estic esperant a que es calmin les aigües”. 

 

Tanmateix, no només vàrem debatre sobre esport, sinó també sobre llibres i escriptura. A la seva biografia, Arguimbau explica que: “el contacte amb els lectors més joves i el seu entusiasme i la seva força són un dels motius que m’animen a continuar fent literatura. M’agrada parlar amb ells sobre el procés d’elaboració de les novel·les, de la creació dels personatges, espais, origen de les idees, motivació per escriure, etc”. 

 

De fet, parlàrem del sector editorial, el màrqueting o els premis literaris (Arguimbau ha sigut jurat al darrer premi Barcanova) i el nostre convidat ens donà uns quants consells valuosos sobre el món de l’escriptura, com ara: ser crítics, tenir paciència (“les editorials o bé no et contesten o triguen a fer-ho quan els envies un manuscrit”) demanar opinió als demés (“heu de pensar que cada editor us dirà coses diferents”) i registrar el nostre llibre (“és important i va bé”).

 

“De petit pensaves en ser escriptor?” li preguntà un dels nostres companys. “Uf, fa molt de temps.” bromejà Arguimbau “De petit jo parlava molt per telèfon sol. Estava tocat del bolet, que és una cosa molt sana. XD Llegia molt menys que vosaltres però la meva millor manera de comunicar-me era per escrit.”

 

I és que una de les seves grans passions és la ràdio, i des dels 18 anys Arguimbau començà a escriure guions. “També m’he dedicat a la creació d’espots publicitaris i al còmic”. Precisament aquests dies sembla que el còmic s’està tornant cada vegada més popular: “Defenso el còmic, perquè és molt creatiu” deia en Miquel i tots els presents estàvem d’acord que és una molt bona manera d’incentivar la lectura. “Va bé llegir, perquè no us convertiu en robots” assegurava.

 

D’altra banda als seus gairebé setanta anys, Miquel Arguimbau no va començar a publicar novel·les fins als 50 anys: “La literatura em donava molta impressió. Tinc vuit llibres publicats més dels que em pensava.” 

 

I és que Arguimbau és ben polifacètic! Els registres de les seves novel·les van des de l’antic Egipte fins a una societat futurista. “Com pots variar tant de tema?” volgué saber un dels Experts. Segons ell, la majoria de les seves obres tenen un fil conductor que és bàsicament l’amor, els sentiments i l’humor. “Jo no sé si ho faig bé o malament, al final els jutges sou vosaltres.”

 

“Però què et va portar a escriure sobre el passat?” li pregunto. “Als 14 anys, el 1964 escoltava la ràdio i vaig sentir la notícia de que desmuntaven el temple de Abu Simbel per construir la reclosa d’Assuan i vaig pensar que allò ja era una novel·la” em contesta satisfet perquè els secrets de l’antic Egipte l’apassionen. De fet, Joaquim Carbó va tenir la mateixa pensada, doncs “La casa sota la sorra” transcorre en aquest mateix escenari. Però Arguimbau anà una mica més enllà: el va fascinar el descobriment de que dos cops a l’any la llum solar penetrés dins el temple i només il·luminés l’estàtua del faraó Ramsés II i el deus Amón i Ra, però deixés en la penombra Ptah, el Déu relacionat amb l’inframón (si voleu saber més llegir “L’estàtua sense rostre”).

  

“Què et costa més escriure, el final o principi d’un llibre?” volgué saber un altre dels nostres companys del Club dels Experts. Arguimbau no es decantà per cap dels dos: “Als lectors els sorprenc amb el final obert, perquè jo crec que a la vida tot continua”. I és que segons ens explicava “Jo vull ser lector mentre escric. Cada vegada que passo el foli vull que els personatges em sorprenguin. Autors com Maria Carme Roca, Jordi Sierra i Fabra o Francesc Miralles, fan l’esquema dels seus llibres però jo això no ho sé fer.” explicava amb un somriure. “Sóc guionista però no sé fer el guió d’un llibre!”

 

En fi, està clar que la industria i el món de les lletres és complex, però a vegades els millors consells a seguir són els més senzills... Per sobre de tot em quedo amb les sinceres i sentides paraules de Miquel Arguimbau: “Si voleu escriure, escriviu”

 

Moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta sessió del Club dels Experts! 

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    Miquel (viernes, 28 abril 2017 19:43)

    Estimada Mixa. La gent de Barcanova m'ha dit que entrés al teu blog -jo els vaig dir que havia anat a la Biblioteca i que havia una noia -tu- que "apuntava molt alt". M'han dit que et feies ressó de la meva estada al Grup d'Experts. Com veus, ho he fet. Et vull dir que el resum és "periodísticament" molt bo, però el que més m'agrada és com escrius, i estic segur que no massa lluny podré gaudir de la lectura d'un llibre escric per tu. No t'ho pensis massa i desenvolupa el teu talent literari. Això sí, m'hauràs de dedicar un exemplar.

  • #2

    Mixa (viernes, 28 abril 2017)

    Ja se sap que quan els anglesos estan sorpresos o emocionats no paren de dir “guaauuu!”... però jo com a bona Mixa, no puc evitar exclamar “Miaaaaaaauuuu!” ;-D

    De tot cor, moltíssimes gràcies, Miquel!

    Mx