Berenar lul·lià amb Sebastià Alzamora



Un article pel Blog del QL

 

En el marc de l’Any Llull (2015-2016) s’han publicat varies noves edicions, novel·les i interpretacions sobre l’obra del gran teòleg mallorquí, la gran majoria amb la intenció d’apropar al públic d’avui en dia a l’obra atemporal de Llull (veieu “Antologia LlullxLlull”, “L’aspiradora de Ramon Llull” o “Llibre de les bèsties”). Una d’aquestes publicacions és el “Llibre d’amic i amat” traduït al català actual per l’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora dins la col·lecció “Tast de Clàssics” de la Editorial Barcino (Fundació Carulla). 

 

El passat 6 d’abril -abans de la presentació oficial al Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona- uns quants afortunats vam poder gaudir d’un berenar amb l’autor d’aquesta versió: Maria Nunes (filòloga i crítica) Isabel Minguillón (directora biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda), Lluís Agustí (Professor de la Facultat de Biblioteconomia) Josep Turiel (bibliotecari de la universitat de Barcelona) Lluís Vicente (director de la Biblioteca de l'Ateneu) i una servidora (en qualitat de blogger i quellegista)

 

Començà Sebastià Alzamora per parlar-nos de la seva experiència com a traductor d’una obra tan coneguda de Ramon Llull: “El meu paper aquí és molt modest” assegurava “Jo aquí com a escriptor no pinto res. Simplement volia posar-me al servei del text i deixar-lo parlar a ell.”

  

I vaja quina eloqüència tenia Llull! “M’agrada subratllat que és un gran narrador” ens explicava el traductor. Tanmateix “escriure literatura no era el seu objectiu”  sinó apropar-se a la gent “ho tenia molt entre cella i cella!”

És per això que Llull volia que “la diversitat lingüística no fos un impediment a l’hora de divulgar la fe catòlica” i escrigué les seves obres no només en llatí o català sinó també en àrab. Actualment, segons Alzamora, el Llibre d’amic i amat està traduït a l'anglès, francès, italià i castellà. “A dia d’avui a quants idiomes més voldria Llull que es traduís?” vaig preguntar jo. “Si fos per ell a totes les llengües!” rigué Alzamora.

 

És més, “Llull fa servir molt bé els recursos que té a l’abast” comentava l’escriptor “avui en dia seria blocaire i tuiter per difondre el seu missatge” afegí.

 

Isabel Minguillón, d’altre banda, volia saber com havia anat el procés de traducció i quant de temps havia portat. “Vaig trigar dos anys, però ho compaginava amb altres coses” I mentre ho feia sempre tenia en ment una pregunta que l’ajudava “Si ho escrivís ara Ramon Llull què triaria?” 

 

Segons ens comentava Alzamora, la seva relació amb el mestre ve de lluny “Sóc lector del “Llibre d’amic i amat” des de l’adolescència, i des d’un primer moment em va fascinar” Aprofitant l’avinentesa em vaig afanyar a preguntar-li si recomanaria la seva versió del “Llibre d’amic i amat” com a iniciació pels joves o pels que ja hagin tingut algun contacte.  “No sóc bo posant etiquetes d’edat” es disculpà “El pot disfrutar qualsevol persona a qui li agradi la literatura. Un lector interessat però no especialitzat”

 

De fet, un dels avantatges del Llibre d’amic i amat és que un s’hi pot endisar des de diferents perspectives. Es pot llegir com un llibre d’amor en general, però sense oblidar el seu propòsit. [...] No cal ser creient, et pot ajudar a pensar en tot allò que t’envolta. ”

 

“I a quin ritme recomanaries llegir-lo? Un versicle cada dia, tal i com Llull el va dissenyar?” vaig comentar. Alzamora s’ho rumià i contestà amb un somriure “No sóc ningú per desmentir l’autor. Es pot llegir més ràpid o més lent. Obrir-lo per qualsevol pàgina i anar saltant endavant i endarrere... És perfectament llegible aleatòriament.” 

 

Al cap i a la fi el Llibre d’amic i amat és un llibre de meditació (“Llull aprofita per parlar d’una multitud de temes filosòfics”) i segons Alzamora, moltes de les coses que s’hi mencionen “ens parlen encara avui: l’amor cap als altres, la natura, el món... Té una manera d’expressar-ho molt moderna, amb un aire vivencial i un llenguatge purament emocional” 

 

Al cap i a la fi, què hi ha més atemporal que l’amor? Però és ben cert que l’obra de Llull segueix essent molt vigent. A la Lectura Compartida que vam organitzar al Què Llegeixes sobre la versió de Roc Casagran del “Llibre de les bèsties” tothom es va sentir reflectit amb els missatges que transmet i la crítica que fa a la societat. “Sí, aquest i el “Llibre d’amic i amat” són els que tenen més lectors arreu de totes les èpoques” afirmava Alzamora.

 

I esperem que aquesta nova versió del “Llibre d’amic i amat” també en tingui una pila, de lectors, perquè a tots els presents aquella tarda ens havia agradat i molt. “Els textos del segle XVI o XVII encara s’entenen però els del segle XIII o XIV són molt complicats” deia Lluís Agustí, i és per això que tots li donarem les gràcies a Alzamora per una versió moderna, propera i actual, des del pròleg (“molt ben trobat” segons Agustí) fins a la sinopsis.

 

Per acabar, abans de disposar-nos a gaudir d’una visita guiada ben divertida, amena i interessant pel Monestir, jo vaig preguntar a Alzamora quin era el seu versicle preferit entre els menys coneguts. “N’hi ha molts!” reia el traductor, però tot i així s’atreví a mencionar-ne dos:

 

[149] L’amic es trobà un escuder magre i pensatiu, pàl·lid i vestit pobrament, que saludà l’amic tot desitjant-li que Déu el guiés a l’encontre del seu amat. I l’amic li preguntà com l’havia conegut. I l’escuder li digué que uns secrets d’amor revelen els altres, i que per aquest motiu els amadors es reconeixen els uns als altres.

 

[284] –Digues, foll, has vist algun insensat?

Respongué que havia vist un bisbe que tenia a taula molts gots i molts plats i safates de plata; i al seu dormitori, moltes vestidures i un llit enorme, i, doncs les seves arques, molts diners. Però a la porta del seu palau hi havia ben pocs pobres.

 

Us heu quedat amb gans de més? Llegiu el “Llibre d’amic i amat” i fascineu-vos vosaltres també amb aquesta història d’amor immortal. 

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0