La màgia de les petites coses

Títol: La màgia de les petites coses

Autora: Estelle Laure

Editorial: Fanbooks

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: La Lucille i la seva germana són abandonades pel seu pare, i la seva mare un bon dia va marxar, suposadament de vacances. Malgrat això, la Lucille farà tots els possibles per evitar que els serveis socials s’emportin la seva germana petita. Treballarà, estudiarà, cuidarà de la casa i la germana, i fingirà que tot va bé. Només pot comptar amb la seva amiga Eden. I, mentrestant, haurà de conviure amb la pena d’un amor no correspost...

Ressenya

La primera novel·la de Estelle Laure va acabar a les meves mans el passat 2 de juliol com a obsequi de la II Trobada de Joves Lectors i la vaig devorar poc després.

 

Les novel·les romàntiques o realistes no són el meu fort -per la qual cosa sóc força exigent quan en llegeixo- però com diu la contraportada “La màgia de les petites coses” és simplement lluminosa.

 

La trama és molt senzilla i no brilla pas per la seva originalitat, sinó per la facilitat amb que l’autora ens posa en situació i ens introdueix els personatges, molt reals i complexos.

 

Com li agrada dir a R.J. Palacio: “Sigues considerat, perquè tothom que coneixes està lluitant una dura batalla.” Val a dir que des de bon principi m’he sentit totalment immersa en la batalla personal de la Lu, la protagonista, qui m’ha recordat a una combinació entre Serena (Dolors Garcia i Cornellà) i Lídia de “Una de zombis” (Patrícia Martín): valenta i decidida quan no queda més remei alhora que propera i molt humana.

 

Estelle Laure, l'autora
Estelle Laure, l'autora

D’altra banda, la narració –punyent, poètica i àgil- m’ha transmès molt més del que els actes dels personatges revelen i dins la meva ment la història es desenvolupava com en una pel·lícula. Inclús podia veure els diferents plànols i els efectes.

 

Definitivament, el que m’ha captivat de “La màgia de les petites coses” és la saviesa amb la que Laura tracta una pila de temes: el primer amor, l’adolescència, el lligam entre germans, la solidaritat, l’amistat, la confiança... La història en si és una oda a l’esperança, a creure en els petits miracles que tenen lloc cada dia al nostre voltant i que plegats fan que la nostra vida valgui la pena. A través dels personatges l’autora reflexiona sobre la vida, i he paladejat els diàlegs com si de la dolça magdalena de la portada es tractés.

 

Si encara esteu dubtant sobre si llegir el llibre, no hi doneu més voltes! Així que aquí us deixo amb algunes de les cites que més m’ha agradat ;-)

 

p.39 “Només hi som nosaltres, sense observadors. M’agrada creure que el que ens diem aquí es queda aquí, que les nostres paraules cauen a terra i es planten com llavors que fan créixer arbres amb secrets a les fulles.”

 

p.95 “La música et treu de sobre el pes de ser humà, i se l’emporta perquè no hagis de pensar en res, simplement escoltar. La música explica totes les històries del món.”

 

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0