Ens trobàvem a la terrassa de la Llibreria Finestres, l’espai reservat per a les grans ocasions. I és que el 14 de juny s’anunciaven els projectes guanyadors de la segona edició de les beques d’assaig.
El seu objectiu és fomentar l’escriptura de l’assaig i la crònica humanística, de divulgació científica, històrica, política, musical, literària i artística per enfortir la branca de l’assaig i la no-ficció. Els guanyadors de la primera edició foren Sergi Tarín i Gabi Martínez, en català i castellà respectivament, però enguany no només s’han doblat les beques (de dos han passat a ser quatre) sinó que n’ha augmentat la dotació: 25.000€ per projecte, 100.000€ en total.
És més, el que també s’ha doblat ha sigut la participació: s’han rebut 76 propostes en català (46 l’any passat), i 222 en castellà (117 el 2021). Segons explicava Marina Espasa (membre del jurat en català) les temàtiques proposades han sigut d’allò més variades i diverses (però igual de interessants). Filosofia, política, medi ambient… També hi ha hagut un augment de propostes al voltant de l’art i la fotografia (segurament degut a l’obertura de la nova Lliberia Finestres d’Art i Còmic). Les propostes guanyadores s’han escollit a plica tancada, i segons els jurat, ha sigut molt complicat quedar-se només amb quatre.
Després de debatre molt, han decidit atorgar les beques d’assaig en català als projectes de Bel Olid (1977) i Miquel Bonet (1977):
“Tria la teva aventura”: «Un projecte que vol fer reflexionar i conscienciar sobre els costos de tota mena que suposa iniciar un procés de reproducció assistida, una realitat poc coneguda pel públic general, però cada vegada experimentada per més gent. Tota una sèrie de casos reals, entrevistats per l’autori, s’estructuraran en un format original, el de “Tria la teva aventura”, aquells llibres juvenils on el lector salta d’una pàgina a una altra segons la decisió que vol que prenguin els protagonistes. Això permetrà resseguir els diferents recorreguts que pot fer la persona o parella que se sotmet a aquest tipus de tractaments i el preu real de cadascun d’ells, tant econòmic com físic i emocional, i comprovar si en realitat hi ha tanta llibertat de decisió com anuncien les clíniques.»
Segons Bel Olid, perdre una criatura abans de les dotze setmanes es concep com un fracàs, però és molt més comú del que es creu. La ciència ens promet “complir el nostre somni”, “fracassar” menys, però el cost és molt alt. La seguretat social, per exemple, només cobreix casos específics, i sempre per sota dels 40 anys. Però també hi ha costos físics que no s’expliquen i no s’avisen, que poden tenir conseqüències per a tota la vida. Olid anima a tothom a no amagar els seus embarassos abans de les 12 setmanes, perquè és quan es necessita més suport d’amics i familiars.
És per això que li agradaria que aquest llibre arribés a com més gent millor: «M’agradaria que hi hagués més debat social, per què estem fem veure que tot va bé quan no és així. Té molt a veure amb com ocultem la mort, no volem saber res dels processos dolorosos. Donem per fet que una dona ha de passar qualsevol calvari per aconseguir una criatura viva.»
“El rei Gord” «és un projecte sobre la guerra en el món de la cuina que va enfrontar Santi Santamaria amb Ferran Adrià, emblemes de dues maneres arquetípiques d’entendre la cuina. L’assaig –escrit amb molt d’estil i sentit de l’humor– vol repassar el fenomen de la cuina catalana que va començar als anys noranta, l’exaltació dels xefs com a autèntiques estrelles de la societat catalana, i indagar la cara fosca del fenomen, que inclou l’explotació laboral o les pràctiques mafioses, entre altres qüestions, i alhora pretén ser una crònica de la història explosiva que va conduir a un conflicte ferotge entre dos antics col·legues.»
Què va portar a dos col·legues a enfrontar-se? Aquesta és la pregunta de Miquel Bonet. Com és que gent que havia sortit de la mateixa escola (que van propugnar una renovació de la cuina catalana) no van ser capaços de continuar al mateix equip?
L’objectiu de Bonet és saber què va passar durant aquella època convulsa que es va intentar ocultar una mica. «No donaré res per fet que jo no tingui demostrat.» assegurà l’escriptor. «Bona part del procés de documentació consistirà en anar als restaurants a menjar, així que crec que m’ho passaré bé.» ^.^
El projecte vol ser accessible per a tots els públics, i pot interessar especialment als joves que han idealitzat a certs cuiners «com estrelles de rock». D’altra banda, en castellà les guanyadores han sigut Carolina Arabia (1982) i Marina Pintor Pareja (1992):
“De cantos y animales”: «L’autora proposa un assaig al voltant de cants i sonoritats presents en la comunicació entre éssers humans i animals. Serà un text entre crònica de viatge i assaig estructurat al voltant de quatre geografies molt concretes: el Marroc, l’Orinòquia colombiana, Bhutan i Espanya. Al Marroc, els pastors toquen la flauta als seus ramats i els caçadors de serps les amanseixen amb música. A les planes de Colòmbia es canta a les vaques i a Bhutan, als bous. A Astúries es canta als ruscs. L’objectiu del projecte és documentar aquesta pràctica en vies de desaparició i completar un registre sonor que l’autora fa temps que arxiva. Així mateix, es tracta d’indagar sobre el vincle entre el llenguatge i la música, la relació entre la nostra espècie i els animals, la matèria sonora i allò intangible. Serà una aproximació a la ruralitat, a la transhumància i al pasturatge.»
El jurat destacà el tema únic, original i inesperat de Carolina Arabia, que necessita ajuda per poder trobar els darrers testimonis del seu projecte. No van ser els únics sorpresos: ens fascinà descobrir que a Colòmbia i Veneçuela els vaquers encara fan servir cants per arriar el bestiar, cants que tenen més de 300 anys i van venir d’Espanya amb els primers colons. Mica en mica es van anar barrejant amb els cants indígenes, i avui en dia estan considerats Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Carolina vol seguir la pista de l’origen d’aquests cants i gravar per Extremadura, Andalusia, Astúries, els Pirineus i València, tot i que el seu recorregut no està pas tancat.
“La herida heròtica”: «L’autora aspira a analitzar el comportament de la dona en crisi després d’haver patit qualsevol mena de violència sexual. La tesi de l’assaig és que la naturalesa de la ferida eròtica és bipolar i, per tant, conté qui l’ha patida en un circuit psíquic marcat per l’ambivalència entre l’excés i el defecte. L’objectiu de l’assaig és proporcionar eines per a la comprensió del fenomen bipolar que ajudin a trencar les conseqüències de la ferida eròtica, tant individualment com col·lectivament.»
El projecte de Marina Pintor Pareja requereix una documentació exhaustiva, i per això afirmà que ben aviat es tancarà a investigar i escriure. El seu objectiu és fugir dels discursos típics del feminisme i intentar entendre el desig i la sexualitat femenines com una energia que sempre està dominada per forces contradictòries: esclat de passió, ira, promiscuïtat, fragilitat, masoquisme, pèrdua d’identitat... Un assaig que neix d’una necessitat de capbussar-se en aquesta ambivalència i entendre-la a través d’algunes vivències personals filtrades i interpretades pels referents literaris i filosòfics de l’autora, que van des de les dones místiques de l’edat mitjana fins a Virginie Despentes o Victor Català.
Al voler saber quin era el seu públic objectiu, Marina Pintor afirmà entre els riures dels assistents: «tothom menys els meus pares». Bromes apart, com a professora d’institut creu que el llibre pot interessar als joves i transmetre’ls idees i sentiments que potser entendran en un futur.
Tots aquests projectes tindran un any per ser escrits, que no vol dir publicats. Les beques només són a la creació, per tant no hi haurà cap tracte tancat amb cap editorial per tal de que cadascú sigui lliure de triar sense pressions. Miquel Bonet destacà especialment aquest punt: «és important que la beca no estigui lligada a cap editorial. És un món viciat i amb molts problemes, s’agraeix que Finestres sigui transparent, et paguin pel treball i només t’exigeixin l’obra feta.»
El que està clar és que ja tenim ganes de llegir-ne els resultats... Paraula de Mixa! ;-)
Mx
Write a comment