Poesia completa del Rector de Vallfogona, volum I

• Punts forts 

Coincidint amb l’Any del Rector de Vallfogona, Barcino per fi ha publicat el primer volum de l’obra completa de Francesc Vicent Garcia. És el resultat de molts anys de feina d’Albert Rossich, catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de Girona, i estudiós de la literatura catalana del Barroc. Encara hi ha força interrogants al voltant de la vida i obra del Rector de Vallfogona, un personatge molt famós en el seu moment (i a qui se li van atribuir nombroses anècdotes) però alhora desconegut: tot just fa un parell d’anys se sap que va néixer a Saragossa el 1579.

No tan sols ha sigut un repte destriar la persona del personatge, sinó també recuperar manuscrits i verificar-ne l’autoria  (a finals dels anys setanta només es coneixien tres manuscrits dels vint més importants). Les seves obres van ser censurades i esporgades, i la majoria va sobreviure gràcies a les còpies manuscrites que els lectors compartien. De fet, fins al segle XIX, la poesia del Rector de Vallfogona pràcticament era l’única que la gent llegia per plaer. Probablement perquè escrivia amb la llengua viva del carrer, i ho feia sense tallar-se ni un pèl.

M’ha sorprès que fos un autor tan polifacètic: entre les pàgines d’aquesta antologia hi podeu trobar des de poemes trobadorescos (nobles i èpics), fins a sonets i dècimes molt escatològics i escabrosos (n’hi ha per a tots els gustos). Heus aquí dos descripcions molt diferents de cares de dones:

Sonet 73 

[...] L’astronòmic més expert

no pot ma sort igualar,

puix si als estels vol comptar

en son gran número es perd;

i jo, senyora, estic cert

que, en aquell dia ditxós,

en vostre cel lluminós

(cifra de l’alt firmament)

tots los comptí, concloent 

que tan solament són dos.»

Sonet 32 

[...] D’alguna fossa us han desenterrada

per no sofrir los morts tal companyia,

quan eixa mala cara se us podria  

i estava ja de cucs mig rosegada.»

Els que més he gaudit han sigut els poemes plens de jocs de paraules, dobles sentits, amb una forta crítica social a la hipocresia, a la vanitat, l’avarícia, la desigualtat de classes, els prejudicis... En aquest sentit no podrien ser més actuals! 

• Punts febles

M’hauria agradat que els poemes estiguessin organitzats per to i temàtica, ja que molts parlen de situacions semblats. De fet, alguns m’han semblat massa repetitius, sobretot les obres de despit per un amor no correspost. Em recorden a la faula de la guineu, que quan no les pot haver diu que són verdes. M’agradaria poder escoltar també la versió de la dona cortejada i vilipendiada! Tot i així, m’ha sorprès que a tots els poemes que parlen del desig sexual el consentiment de la dona hi sigui ben present:

Sonet 29

«[...] Si gustes de posar lo morro al broc,

amb la cua de l’ull fes-me “ce, ce”; [ce, ce = interjecció per crida o saludar algú]

    que et juro que en lo punt que sentiré

de la tua boqueta lo dolç “hoc”, [hoc = sí]

en aqueix mateix punt te farà croc 

lo vidre que en l’armari et trencaré.»