No sé qui soc

Títol: No sé qui soc

 

Autora: Sònia Guillén Colomer

                                                   

Editorial: Andana

 

Pàgines: 229

 

Any d’edició: 2023

 

Sinopsis: Són les dues de la matinada i la Júlia torna a casa, sola. Camina ràpid, té por. Sent una presència que l'observa. Un pes sobtat a l'esquena la fa caure i perd el sentit.

 

Quan desperta, no es pot moure. Ho veu tot borrós i no reconeix les veus de les persones que l'envolten i que insisteixen a dir-li Laia. Furiosa, pensa: «Laia? Jo no soc la Laia! Us heu equivocat!». Prova de recordar on és però un fil invisible li arrenca el darrer record.

 

 

No sé qui soc és una novel·la d'intriga tan ben travada que el lector se sorprendrà a si mateix atrapat en els paranys amb que subtilment l'autora, Sònia Guillén, ha salpebrat el text. Una lectura intensa, amb uns personatges tan reals que fan versemblants els jocs sobrenaturals de l'autora.

 

Ressenya

  • Punts forts

 “No sé qui soc” és el debut literari de Sònia Guillén Colomer. Durant anys va compaginar la tasca de professora d’Innovació a la universitat i la feina com a consultora laboral, però finalment es dedica en exclusiva a complir el seu somni: ser escriptora. Em fa especialment il·lusió ressenyar la seva primera novel·la perquè el destí em va fer coincidir amb ella en un curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (i tots els seus ex-companys estem molt orgullosos! ^.^).

 

Descriuria “No sé qui soc” com un thriller psicològic crossover (ideal per a joves i adults alhora) amb elements sobrenaturals. La història m’ha mantingut intrigada des del principi i us dono la meva paraula de Mixa que no he vist a venir el final! Estava segura que tenia la solució al misteri i... res més lluny de la veritat. La novel·la et fa estar amb l’ai al cor, i moltes coses no són el que semblen!

 

 

En destaco també l’homenatge a la labor policial de les unitats de persones desaparegudes, que han evolucionat molt amb els anys. Tot i així, encara avui en dia hi ha un gran nombre de casos sense resoldre i les xifres són impactants:

 

p.99 «Agafa el seu mòbil i escriu a Google: “Persones desaparegudes”. Es queda desolada quan veu que cada any desapareixen quinze mil persones a Espanya. Al principi, creu que la dada està equivocada. No és possible. Sortiria a les xarxes, a les notícies. Tothom en parlaria. Però navega pels resultats i veu que és cert.»

 

  • Punts febles 

En alguns moments he enyorat una mica més d’acció, sobretot al final. Si bé és emotiu, m’hauria agradat que el desenllaç fos una mica més apoteòsic i menys brusc.

 

També m’he quedat amb ganes d’aprofundir en els elements espirituals de la trama (sobretot amb una coberta tan evocadora). L’autora deixa alguns interrogants surant en l’aire, però potser aquesta és precisament la seva intenció... 

 

  • Personatges 

En aquesta novel·la no apareixen molts personatges, però tots oculten més coses de les que sembla a primer cop d’ull. L’autora ha creat protagonistes complexos, carregats de records dolorosos, inseguretats i secrets.

 

p.94 «Voldria parlar de moltes coses: que li agrada i no s’atreveix a dir-li. Que darrere la seva aparença extravertida és insegura i covard. Que se sent com les cases que arreglen per vendre; semblen boniques, però quan hi vius, descobreixes que a dintre hi ha un munt de coses que no funcionen.»

 

Resulta fàcil empatitzar amb tots ells, sobretot amb la Laia i la seva mare, que comparteixen una relació molt especial. 

 

D’altra banda, trobo que de vegades l’autora vol explicar-nos molta informació de cop o fer-nos entendre com se senten els personatges, però hauria sigut més efectiu mostrar-ho enlloc de dir-ho. 

 

  • Prosa 

La prosa és propera i d’allò més àgil, adornada amb algunes descripcions poètiques i evocadores que juguen amb els elements onírics de la història:

 

p.103 «La Laia camina pel carrer de les moreres. És un mes d’abril calorós i les branques són plenes de fulles noves que, com ella conserven la memòria de les que van ser abans, les que van brollar les passades primaveres. Amb paciència centenària aprofiten la brisa primavera per xiuxiuejar-li. Li diuen que la coneixen, que saben qui és. Li recorden que res no mor. Que tots els éssers vius neixen amb una herència, fruit de les vivències d’uns avantpassats que determinen com seran.»

 

La major part de la història està explicada en present, però m’ha confós una mica que de vegades la veu narrativa canviï bruscament de temps verbal. Una cosa semblant m’ha passat amb els flaishbacks o visions de la protagonista, que apareixen de forma sobtada i de vegades descol·loquen una mica al lector.

 

Això sí, cada capítol acaba amb un cop d’efecte que ens deixa amb ganes de poder posar en ordre totes les peces del trencaclosques. 

  • A qui el recomano? 

A tothom a qui li agradi posar una mica de llum a la foscor de misteris inexplicables. ;-)

 

Mx


No us perdeu la presentació del llibre el dia 9 de març a les 19h!

Write a comment

Comments: 5
  • #1

    Marieta (Sunday, 12 March 2023 15:31)

    Bones! Primer de tot: disculpa per no comentar gaire els teus posts. Segon: no sé si la llegiria, perquè potser ho passaria malament per la protagonista.

    Tanmateix, el fet que mantingui l'intriga fins al final m'agrada molt. Honestament, quan es sap qui ha sigut l'assassí des del principi (per posar un exemple), perdo una mica l'interès en l'historia.

    De moment no crec que llegeixi aquesta novel•la, però no descarto fer-ho en un futur.

  • #2

    Maria (Thursday, 16 March 2023 10:12)

    Quina pena no haver-me assabentat abans, perquè no hauria faltat a la presentació. Resulta que estic fent una programació sobre uns alumnes que tenen com a repte elaborar una novel·la i segur que hagués agafat moltes idees!
    Té molt bona pinta aquesta novel·la, et desitjo molts èxits.

  • #3

    Mixa (Thursday, 16 March 2023 11:24)

    Moltes gràcies a les dos per comentar!!

    Maria, t'animo a que segueixis a l'autora per les xarxes socials, segur que farà més presentacions.

    Una abraçada!

    Mx

  • #4

    Sònia Guillén (Tuesday, 28 March 2023 11:41)

    Marieta, la novel•la fa patir una mica, però també parla del lligam amb la família i de sentiments que perduren. Si finalment t’animes a llegir-la, trobaràs que hi ha misteri, però també molta emoció. Una abraçada!

  • #5

    Sònia Guillén (Tuesday, 28 March 2023 11:44)

    Maria, si et puc ajudar en alguna cosa al teu projecte, estaré encantada. Gràcies i una abraçada!