El meu avi | Dinar al carrer de la Magrana, 10

•  Punts forts

Les darrers novetats de l’editorial Dimoni Pelut són obres ben diferents: tant de mida com de temàtica! “El meu avi” de Catarina Sobral és un petit conte sobre les visites d’un nét al seu avi. De fet, m’ha recordat lleugerament a un conte que de petita m’entusiasmava: “Què passa aquí, avi?” de David Legge. Els avis d’aquests dos contes no són avis normals i corrents, es mantenen ben actius, són força extravagants i un xic despistats. Però a “El meu avi” el focus rau en la comparació entre l’avi del nen narrador i el seu veí Bernat, un home d’edat mitjana que va molt de bòlit i amb prou feines té temps de gaudir de la vida. 

p.6 «El meu avi abans tenia una rellotgeria. Ara té bastant de temps. El senyor Bernat no és rellotger (si bé tot el dia està pendent de l'hora) i no pot perdre ni un segon)»

Els colors vius d’aquest àlbum són ben atrevits, i juguen amb la perspectiva hàbilment. A més, trobareu un bon munt de referències a pel·lícules i obres literàries (tal i com van anar explicant des de l’editorial Dimoni Pelut a les seves xarxes socials)... Fins i tot les ombres amaguen sorpreses!

D’altra banda, “Dinar al carrer de la Magrana, 10” és un recull de receptes del món. Hi trobareu receptes més conegudes que d’altres, però cap és massa complicada. Així que fins i tot les podeu cuinar en família!

La veritat és que quan vaig obrir el llibre em va agafar desprevinguda, doncs enlloc d’un conte m’hi vaig trobar només receptes! O potser no? Les il·lustracions que les acompanyen amaguen una història: representen les vides de cadascun dels veïns del número 10 del carrer de la Magrana. L’escena final les uneix totes i dóna sentit al llibre. És la millor de totes, ja que transmet un missatge de respecte i germanor preciós. 

• A qui els recomano? 

 A tothom que vulgui gaudir dels petits plaers de la vida amb calma, amor i tolerància.

Mx