Amb fil de seda

Pàgines: 154

Any d’edició: 2022

Sinopsis: Quan Carla ingressa a l’UCI el món que coneixia sembla haver-se enfonsat. O, almenys, això és el que sembla. Ella i les seues amigues d’institut viuen enfrontant-se als seus propis fantasmes. La passió per la música les ha unit en la creació d’un grup de rock. I a colp de cançons aprenen a sentir-se vives. Però no és fàcil. Els prejudicis i els entrebancs es multipliquen per totes bandes. Encara que elles no cediran. I seguiran avançant per la corda fluixa entre l’eufòria i la tragèdia.

Ressenya

Punts forts

Els llibres de Muriel Villanueva són íntims, emotius i punyents, ja que tracten temes incòmodes que sovint no s’aborden a la literatura juvenil. Ens fan falta més obres amb aquesta sensibilitat i sinceritat, i la darrera novel·la de Villanueva n’és una d’elles. “Amb fil de seda” passeja per les vides de quatre joves que volen fer-se sentir: la seva amistat està passant per un moment crític, i mica en mica anirem entenent la causa de la seva separació. En aquesta obra coral hi apareixen temes actuals com ara l’autoestima i l’acceptació dels cossos no normatius, la identitat de gènere o els conflictes familiars, i ens convida a reflexionar i empatitzar-hi.

Punts febles

M’ha donat la sensació que aquesta novel·la estava massa condensada, i que la història demanava més pàgines per seguir descabdellant-se. M’hauria agradat que abastés un període més gran de temps per poder seguir veient l’evolució dels personatges. D’altra banda, penso que l’autora crea massa expectatives sobre la discussió misteriosa que desencadena el conflicte inicial. Al llarg de la novel·la anem descobrint fragments de la conversa, i un cop la veiem sencera en un flaishback ja no resulta tan impactant.

Personatges

Cada capítol està narrat per un personatge diferent, i resulta molt fàcil posar-se a la seva pell. També m’ha agradat la passió que senten per la música, i destaco les lletres de cançons que composen (escrites per Paula González Gallego, Verónica Mykhaylyuk Solonchuk i Saona Badia Vaz). Necessito les partitures! Que algú les musiqui, siusplau! ;-)

Prosa

La veu narrativa de Villanueva, com sempre, és molt propera i honesta. L’autora fins i tot juga a introduir fragments de clàssics que connecten amb els personatges, com ara “Aloma” (de Mercè Rodoreda) o “Orlando” (de Virginia Woolf). Aquests petits “cameos” només apareixen al principi, i he trobat a faltar que fos un element recurrent (ja que prometia ser un altre fil conductor de la novel·la).

A qui el recomano?

A tothom que senti no poder encaixar, o que arrossegui cicatrius que només es poden tancar amb fil de seda.

Mx