Quan la boira ens cobreixi

Pàgines: 168

Any d’edició: 2022

Sinopsis: La Nora s’acaba de traslladar amb la seva família a un barri nou, on encara no té amics. De tant en tant puja al terrat de l’edifici on viu per desconnectar de la universitat i de la feina. Allà coneix la Daniela i el Bruno, que no saben si confiar en aquella noia que sembla que els espiava.

Les sospitoses desaparicions d’alguns veïns del barri faran que la Nora convenci la Daniela i el Bruno per investigar qui i què hi ha darrere de tot. I buscaran la cooperació d’un altre amic que, a canvi, els demana que esbrinin la procedència d’uns sobres misteriosos que algú li deixa a la taquilla de l’institut. Aconseguiran resoldre els misteris sense sortir-ne escaldats?

Ressenya

Punts forts

p.9 «Lleida és una ciutat petita. Ni la il·luminació artificial ni la contaminació atmosfèrica taponen el cel, només ho aconsegueix la boira, que de vegades cobreix i amaga la ciutat durant setmanes, dia i nit. Fins i tot en aquestes nits fredes i imponents, puc acomodar-me al meu raconet i passar una estona mirant l’infinit. És tota una experiència ser al terrat i no veure els edificis de la vora, com si estigués en una pel·lícula de ciència-ficció.»

Ramona Solé ens transporta a les terres de ponent amb “Quan la boira ens cobreixi”, un dels darrers títols de la col·lecció Delictes juvenils que publica Llibres del Delicte. Certament, la boira tindrà un paper important a la trama, i lluny de fer la guitza als protagonistes, fins i tot jugarà al seu favor per dur a terme una missió arriscada...

A través d’un parell de casos intrigants i inquietants, l’autora reflexiona sobre les diferències socials, els prejudicis, l’assetjament i la discriminació. A més, m’ha encantat el personatge de la Daniela (una noia amb Síndrome de Down) ens acosta realitats que sovint desconeixem i que encara estigmatitzem injustament:

p.63 «-Vaig entendre que ho feien perquè... perquè no ho entenien, o no sabien com actuar. Tothom té limitacions. Les capacitats són diferents en cada persona. Unes coses les sabem fem millor i altres ens costen més. Només... només és això. Tots ens hem d’esforçar en diferents coses per aconseguir el que volem. Si no ho fem, no avancem.»

D’altra banda, l’autora aconsegueix acostar generacions molt diferents, i fa que els joves empatitzem amb els problemes de la gent gran.

Punts febles

Els nostres protagonistes es veuran embolicats en dos casos molt diferents que faran tot el possible per resoldre. Estava convençuda que finalment acabarien tenint alguna connexió antre ells (o que resoldre’n un els donaria idees per solucionar l’altre), però resulta que són misteris totalment independents. Crec que centrar-se en un sol cas n’hauria potenciat la intriga, ja que la resolució final d’ambdós casos m’ha semblat força precipitada.

Personatges

La veritat és que m’he quedat amb ganes de saber més sobre els personatges! ^.^ L’autora ens presenta amb tot luxe de detalls (fent que hi connectem) però després no aprofundeix gaire en la seva evolució. Al principi fins i tot s’introdueixen els responsables d’un dels crims (antagonistes amb potencial) que després no tornen a aparèixer.

Prosa

Si bé la novel·la és prou àgil i propera, m’hauria agradat que la prosa mostrés més i expliqués menys. Bona part de la novel·la està narrada en tercera persona, i trobo que l’autora recalca massa els sentiments i pensaments de tots els personatges (fins i tot quan els seus actes o llenguatge corporal ho demostren). Tant al principi com al final, introdueix capítols introspectius narrats en primera persona (els meus preferits), i crec que aquesta fórmula hauria funcionat millor per a tota la novel·la.

A qui el recomano?

A tothom que vulgui desfer-se de prejudicis i es negui a quedar-se de braços plegats davant les injustícies.

Mx