M de monstre

Editorial: Mai Més

Pàgines: 224

Any d’edició: 2022

Sinopsis: Quan la Maura, la germana petita de la doctora Frances Ai, va morir en un accident tràgic fa sis mesos, la Frances va jurar que la reviuria. Tanmateix, la criatura que s’aixeca a la taula d’autòpsies clarament no és la Maura. De fet, aquesta noia, que tria el nom d’M, no recorda res sobre la vida de la Maura. Malgrat això, la Frances espera que l’M segueixi el mateix camí que la Maura —entrar a la universitat per convertir-se en científica— i continuar els projectes que la Maura i ella havien compartit. Esperant poder recuperar els records de la Maura, la Frances intenta rodejar l’M de tot el que queda del passat de la Maura, però l’M no vol saber res dels intents de la Frances per intentar que es converteixi en una cosa que no és.

Ressenya

Punts forts

Mai Més publica un “retelling” de Frankenstein d’allò més especial: es tracta del còmic de Talia Dutton “M de monstre”, una tendra història sobre la identitat i el dol. L’autora fa uns paral·lelismes molt interessants sobre viure segons les expectatives dels demés i no encaixar en determinats rols socials. És més, també reflexiona sobre l’estigma i els prejudicis que recauen sobre algunes professions. Les arts i les ciències han d’estar separades? Una dona científica moderna no es pot interessar per la costura?

Tot plegat banyat per un estil càlid i expressiu que transmet emoció vinyeta a vinyeta. Tot i fer servir una paleta de colors freda i gairebé monocromàtica, l’art de Dutton resulta molt acollidor i és impossible no empatitzar amb els personatges!

Punts febles

Normalment les trames dels còmics són més expeditives que les de les novel·les, però val a dir que “M de monstre” sap donar espai a les escenes i anar variant el ritme de la història.

Tot i així, m’hauria agradat que l’autora desenvolupés la relació de la M amb la seva entranyable veïna Dottie, i ens parlés una mica més del món que habiten els personatges, ja que l’ambientació és deliberadament ambigua (una barreja difusa entre els segles XIX i mitjans del XX amb elements sobrenaturals).

A més, l’autora introdueix força diversitat i representació a la novel·la sense mostrar-nos quins prejudicis i rols de gènere té aquesta societat fictícia. Sigui com sigui, val a dir que tot plegat és força secundari, ja que la trama gira essencialment al voltant dels personatges.

Personatges

Aquest còmic consta de pocs personatges, però essencials. Està protagonitzada per la Frankie, una científica d’allò més racional (que ha d’afrontar les complexes emocions de la pèrdua), i l’M, una criatura que malda per encaixar i convertir-se en la persona que la resta li diu que ha de ser, convençuda que només així podrà ser feliç.

D’altra banda, tot i ser un personatge secundari, li Gin es guanya al lector amb el seu carisma, humor i bon cor. Es tracta de la parella de la Frankie, i és un personatge de gènere no-binari (tot un repte pel traductor, Edgar Cotes, qui va adoptar la proposta de llenguatge no binari en català de Bel Olid).

A qui el recomano?

A tothom que necessiti cosir velles ferides i embastar una nova vida.

Mx