El castell ambulant

Editorial: Indòmita

Traducció: Bel Olid

Il·lustració: Marina Vidal

Any d'edició: 2022

Sinopsis: La Sophie Hatter té la mala sort de ser la més gran de tres germanes i, per tant, està destinada a fracassar miserablement si surt a buscar fortuna. Per si això no fos prou, sense pretendre-ho atrau la ira de la perversa Bruixa de l’Ermot, que la converteix en anciana amb un poderós conjur. La seva única esperança per trencar-lo rau al castell del mag Howl, una mola de pedra que es passeja pels turons. Si vol desfer l’encanteri, la Sophie haurà de suportar l’irritant Howl, fer un pacte amb un dimoni del foc i enfrontar-se a la Bruixa de l’Ermot.

Amb tot, al llarg del seu viatge, la Sophie descobrirà que en aquesta aventura les coses i les persones sovint no són el que semblen: destins entrellaçats, identitats intercanviades… i un mag que amaga tants secrets com ella mateixa.

Ressenya

Punts forts

Raig Verd estrena el seu nou segell de literatura per a joves (Indòmita) amb “El castell ambulant” de Diana Wynne Jones. Es tracta d’un clàssic de la literatura fantàstica i juvenil que no s’ha deixat de reeditar des de la seva publicació el 1986. Us podeu creure que "El castell ambulant" no estava disponible en català? Això ja no és així gràcies a la traducció de Bel Olid i l’art de Marina Vidal.

Si parlem de "El castell ambulant" potser coneixeu la famosa adaptació del cineasta Hayao Miyazaki (una de les pel·lícules d'animació japonesa més exitoses de la història). Recordo haver-la vist de petita i m’he quedat amb ganes de tornar-hi després de llegir el llibre. La veritat és que em vaig endinsar en la història amb molta curiositat, i m’he endut una grata sorpresa.

Es tracta d’una història peculiar, divertida, intrigant i entranyable que et sorprèn fins el final entre girs inesperats. Tal i com diu el colofó d’aquesta edició: «L’humor, l’originalitat i la tendresa que amaren la història d’en Howl i la Sophie travessen amb facilitat les pàgines del llibre per fer-nos reflexionar sobre com ens veiem a nosaltres mateixos i com veiem els altres.»

Diana Wynne Jones reflexiona sobre el poder destructiu dels prejudicis, les enraonies, les influències negatives i la falta d’autoestima, però també de la força de la generositat, l’empatia, la perseverança i la "closcalogia" (com diria la Iaia Ceravellarda, un dels personatges de Terry Pratchett!).

Punts febles

Si bé alguns trams del llibre m’han resultat un xic lents i repetitius, no podia parar de llegir perquè, tal i com deia Mariló Àlvarez durant la presentació de llibre a la Setmana… res és el que sembla! De fet, crec que es tracta d’una d’aquestes lectures que mereixen més d’una lectura per copsar-ne tots els detalls.

He trobat el final una mica precipitat i m’he quedat amb ganes de saber més sobre tots els personatges! A més, tinc moltes incògnites sobre el món fantàstic de Diana Wynne Jones i com es comunica amb altres dimensions… Amb una mica de sort, Indòmita seguirà publicant la trilogia del castell ambulant.

Personatges

L’autora aconsegueix que empatitzem amb tots els personatges imperfectes del seu llibre, sobretot amb la desventurada Sophie, que no s’atreveix a trobar el seu lloc al món. Al principi del llibre, s’ha rendit abans de començar a viure, però mica en mica anirà descobrint el seu potencial.

També m’ha agradat com l’autora mostra els alts i baixos d’una relació més enllà del típic final de conte. Tot el contrari, de fet! Només quan els personatges es coneixen tal i com són (punts dèbils inclosos) poden estimar-se sense reserves.

Prosa

L’estil de la novel·la m’ha recordat gairebé a una faula. Una barreja entre “La bella i la bèstia” i “Igualtat de ritus” de Terry Pratchett. La veu de l’autora és planera, senzilla i banyada d’una fina capa d’ironia i sarcasme.

p.123 “Entrar en la conversa de la senyora Fairfax era com entrar quan es juga a saltar a la corda. Havies d’escollir el moment exacte, però un cop eres dins, eres dins.”

A qui el recomano?

A qui busqui una història amable i acollidora d’aquelles que t’escalfen el cor.

Mx