El cant del cigne | Piranya social

 

Títol: El cant del cigne

 

Autora: Núria Pradas

                                                   

Il·lustració: Ignasi Font

 

Editorial: Bambú

 

Pàgines: 124

 

Any d’edició: 2022

 

Sinopsis: La Mia i la Greta són molt bones amigues. Es coneixen des que anaven a l’institut i ara comparteixen pis a Barcelona. Però una nit, en tornar a casa després de sortir de festa, la Mia ja no pot més i, amb tota la ràbia del món, etziba a la seva amiga: «Tant de bo et morissis ara mateix!». Què ha passat? Com és que han acabat així? L’endemà troben el cos sense vida de la Greta. La Mia no sap què fer i també està en perill. Qui l’ha estat seguint? Una novel·la trepidant sobre tot allò que amaguem.

 

 

Títol: Piranya social

 

Autora: Mariló Àlvarez Sanchis

                                                   

Il·lustració: David Buisán

 

Editorial: Sembra Llibres

 

Pàgines: 116

 

Any d’edició: 2022

 

Sinopsis: A Piranya social, l’escriptora Mariló Àlvarez ens convida a mirar-nos en el mirall de les aparences amb la divertida història de l’Àlex, una jove descarada que no té por de prendre partit pel que creu. I que no tardarà a descobrir que els rols hi són per trencar-los.

 


Ressenya

  • Punts forts 

“El cant del cigne” i “Piranya social” comparteixen més que l’aparició d’un animal al seu títol: ambdues són novel·les juvenils increïblement àgils i breus. A més, tracten temes d’interès i actualitat entre els joves (el poder de les noves tecnologies, la pressió social i grupal...), i indaguen en temes punyents com ara el suïcidi induït i les campanyes de cancel·lació a les xarxes socials.

 

A “El cant del cigne” Núria Pradas torna a demostrar la seva capacitat de condensar trames policíaques i de misteri que ens mantenen amb la intriga fins el final, i a “Piranya social” Mariló Àlvarez construeix homenatge a totes les comunitats de fans de l’univers friki  i transmet un missatge inspirador de tolerància i solidaritat.  

  • Punts febles 

El desenllaç de “El cant del cigne” és un xic anticlimax perquè transcorre en un tancar i obrir d’ulls (i mai he entès les protagonistes que investiguen pel seu compte enlloc de dir tota la veritat a la policia), encara que té molt de mèrit construir un misteri com aquest en tan poques pàgines.

 

De “Piranya social” el final un xic previsible tampoc m'ha acabat de convèncer, i en general m’ha recordat a una altra novel·la de l’autora “La taxidermista d’emocions”. Ambdues protagonistes comparteixen una passió incompresa, són d’allò més introvertides, i al llarg de la història trencaran les barreres que havien projectat al seu voltant. 

  • Personatges  
Núria Pradas
Núria Pradas

Si bé els personatges no tenen molt d’espai per desenvolupar les seves personalitats a "El cant del cigne", destaco les diferents facetes del subinspector Grau (qui ha dit que els policies hagin de ser seriosos i estrictes tota l’estona?) i la subtrama al voltant de la inspectora Bermúdez (que amaga cicatrius del passat):

  

p.193 «L’Elena es va enfadar amb el món. De fet, era menys dolorós enfadar-se amb el món que amb un mateix. Es va convèncer que el seu nebot l’havia traït. No havia confiat en ella. Era incapaç de pair el seu dolor i el seu fracàs; de reconèixer la seva part de responsabilitat. I, mentre anava pujant graons al cos, s’anava apartant dels casos on calia tractar amb joves. Ajudar-los. Salvar-los. Si no ho havia fet amb en Pau, no ho faria amb ningú.»

 

Una cosa semblant m’ha passat amb “Piranya social”: m’hauria agradat saber més dels personatges i aprofundir en la complexitat de “l’aquari social” que tan bé descriu l’Àlex al principi del llibre:

 

p.18 «Bàsicament, la vida social a l’institut es divideix en tres grups: els peixos tropicals, les sardins i les piranyes. Els peixos tropicals són la classe alta d’aquest aquari. Són els que molen, els cool, els que van sempre a la moda. Els Marc de la vida, vaja. 

 

Les tristes sardinetes volen ser com ells en tot i els imiten tant com poden. A més de riure’ls les gràcies, com l’Albert i altres minions de la seva mena. Però no és fàcil ser un peix tropical. Què us penseu? Que els peixos pallasso com en Marc no fa anys que practiquen per ser-ho?

 

Mariló Àlvarez
Mariló Àlvarez

L’últim grup de tots és el més petit: les piranyes. Aquestes fagociten qualsevol relació social mínimament normal que puguin encetar. Són maldestres, tímides i tendeixen a ficar la pota quan busquen noves amistats. Sovint constitueixen el principal objectiu dels acudits dels peixos tropicals. Són els nerds, els geeks, els frikis... Soc jo.» 

  • Prosa 

Núria Pradas es va iniciar al món de la literatura escrivint obres de teatre, i a “El cant del cigne” fa servir algunes tècniques de dramatúrgia, com ara descriure l’escena i els personatges que apareixen al principi de cada capítol, i dividir la història en tres actes.

 

De “Piranya social” en destaco la ironia i l’ús desimbolt d’argot (que es nota que ha escrit algú jove que el domina). La prosa és molt propera, i fa que connectis amb les inquietuds i inseguretats de la protagonista. 

  • A qui el recomano?

A qui busqui històries àgils capaces de posar-se a la pell dels joves i plasmar les seves inquietuds.

 

Mx


Write a comment

Comments: 0