Ciutat de vampirs. El club de les ombres

Títol: Ciutat de vampirs. El club de les ombres

 

Autor: Martín Piñol

 

Il·lustració de coberta: Raúl Allén

 

Editorial: laGalera

 

Pàgines: 184

 

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: Suspendre no és el pitjor que et pot passar quan fas el treball de recerca de batxillerat.

 

La Vampira de Barcelona, la segrestadora de nens que va trasbalsar i atemorir la societat el 1912, sembla un bon tema pel treball de la Sol. Però la línia entre realitat i llegenda urbana és molt perillosa.

 

 

Ajudada pel Jonathan, un company de classe aspirant a youtuber, i pel Rafa, un veí en cadira de rodes que havia estat guia turístic, la Sol segueix el rastre de la terrible criminal en una Barcelona on, un segle després, encara desapareixen molts menors. I els tres toparan amb una ciutat que encara amaga secrets sinistres... i letals.

 

ressenya

  • Punts forts

Amb els llibres de Martín Piñol la ironia i la hilaritat estan assegurades. I “Ciutat de vampirs” no n’és l’excepció. Piñol barreja terror i humor en aquesta primera part d’una trilogia sobre vampirs, youtubers i altres forces sobrenaturals. És el resultat d’una obsessió amb la història de la Vampira de Barcelona que ha trigat a veure la llum més del que s’hauria imaginat. Tal i com diu a la nota final: 

 

«De cop i volta, la llegenda que s’havia mantingut amagada moltes dècades era a tot arreu... i, per tant, el tema vampira estava cremat. Durant molt de temps, la meva història descansava als discos durs dels ordinadors que anava tenint, i s’esperava com un vampir pacient dins del seu taüt. [...] Fins que un dia ho vaig veure clar. Mantenint el concepte [...] però canviant els protagonistes per una jove de batxillerat, podria recuperar la fascinació del descobriment per la Vampira a través d’una investigació obligada, com és el Treball de Recerca. I explicant la història amb les noves tecnologies faria un homenatge a la tècnica de Dràcula del Bram Stoker i donaria un dinamisme trepidant a la història.»

 

Enriqueta Martí, la Vampira de Barcelona
Enriqueta Martí, la Vampira de Barcelona

 

Certament, “Ciutat de vampirs” és una novel·la trepidant de llegir, doncs està composada de transcripcions de vídeos i entrevistes, converses de WhatsApp, correus electrònics, entrades de quadern i notes de veu. A més, és una obra de meta literatura, doncs tot comença quan el propi Martín Piñol envia un correu a la seva editora Pema Maymó per demanar-li que es miri tot el material que una noia li ha fet arribar afirmant que el món ha de conèixer la seva història. I quina muntanya russa! El que més he gaudit ha sigut la crítica sense pèls a la llengua de Martín Piñol :

 

p.66 «Aquest matí hem visitat el lloc del crim. O dels crims, si és que fem cas de la llegenda popular. Hem anat a visitar la casa del carrer Ponent, que ara es diu Joaquim Costa, i que és gairebé al costat del Macba.

 

-Aquí abans es mataven nens i ara hi ha skaters imbècils a punt de matar tothom que s’atreveixi a passar per aquí –ha dit el Rafa-. Aquesta zona sempre ha estat terrorífica.»

  • Punts febles 

Podria puntualitzar els tòpics de pel·lícula de sèrie B, les decisions inversemblants d’alguns personatges o el final precipitat... però el propi autor ja s’ho diu tot ell, així que m’ha desarmat per complet. Em trec el barret. XP

 

p.155 «No podia ser un final més tòpic i previsible, de pel·li per fer la migdiada.»

 

p.142 «Jonathan: Confia en tu mateixa per una vegada! Ets molt llesta, ja se t’acudirà alguna cosa! som joves i ells no. El futur és nostre. Ha de ser nostre. No podem permetre que se’l quedin ells.

Sol: Parles com un de la CUP! Això no és una assemblea ni un botellón on arreglem el món. No tenim res a fer!»

 

Monòleg de Martín Piñol sobre literatura que m'ha fet riure

  • Personatges

Quin parell, la Sol i el Jonathan! No he pogut evitar pensar en el dúo d’investigadors casolans del Flanagan i el Xarxeneguer creats per l’Andreu Martín i el Jaume Ribera. L’un metòdic i seriós, i l’altre un sapastre una mica curt de gambals, però ben hilarant...

 

p.98 «Missatge de veu del Jonathan: [...] Per exemple, diuen que el vampir, si no el convides a entrar a casa teva no hi pot entrar. M’estàs dient que el puto Dràcula que vola i es converteix en ratpenat no pot obrir un pany? Que truqui al serraller, no? O que es faci repartidor del súper. Com que et portaria els paquets a casa, l’has de deixar entrar i llavors pim pam. El tema vampir no s’aguanta per enlloc. I l’aigua beneïda. Això també té collons. Si li tires aigua es crema, no? Però això si és un vampir que va a missa, saps? Perquè si és un vampir que passa del tema, què? O si és musulmà, què? Li hauria de tirar pernil o fuet perquè exploti?» 

  • Prosa 

Irreverent, àgil, poca-solta... Crec que és una de les novel·les juvenils més realistes i hilarants que he llegit en una temporada! 

  • A qui el recomano? 

Com diu la sinopsis, als joves que vulguin riure tot llegint sobre tres amenaces que et poden destrossar la vida: els vampirs, els crushes i els treballs de recerca.

 

Mx 


Write a comment

Comments: 0