Títol: Les confessions del senyor Harrison
Autora: Elisabeth Gaskell
Traducció: Jofre Mallafrè
Editorial: Viena Edicions
Pàgines: 135
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Havent completat la seva formació mèdica en un hospital de Londres, el jove i ben plantat senyor Harrison accepta una posició d’ajudant de metge a la petita localitat rural de Duncombe, on, curiosament, cinc de cada sis habitants són dones; per tant, en Harrison es trobarà que la majoria de les seves pacients són vídues riques i fadrines una mica aprensives.
Tot i que des del primer moment el senyor Harrison es fixa en la dolça Sophy, la filla del rector, sense voler-ho es trobarà al bell mig d’un munt de còmiques equivocacions i festejos involuntaris que posaran a prova tant la seva paciència com la seva vanitat.
ressenya
- Punts forts
Gràcies a la col·lecció “club Victòria” de Viena Edicions estic descobrint autores victorianes de les que havia sentit a parlar feia temps. És el cas d’Elizabeth Gaskell (1810-1865), que durant molt de temps va ser recordada com a biògrafa de Charlotte. Avui en dia també és famosa per les seves pròpies novel·les (que fins i tot Dickens va lloar), les quals retraten les vides de les diferents classes socials de la seva època, en particular les més humils.
Concretament, “Les confessions del senyor Harrison” forma part de les seves obres de caire rural i humorístic, inspirades en anècdotes de la seva infància a Knutsford. L’arribada del jove senyor Harrison trasbalsarà la tranquil·la vila de Duncombe, i un seguit de malentesos desembocaran en una història plena d’embolics.
Sobretot, vull recalcar la capacitat de Gaskell de resumir com funcionen els xafardejos als pobles, i la facilitat amb la que es pot estendre qualsevol enraonia (només superat avui en dia
per les xarxes socials!).
- Punts febles
Si bé la història és lleugera i àgil, els salts en el temps entre alguns capítols m’han semblat bruscos, i la història un xic plana. A més, les escenes més apassionades es descriuen de forma tan sòbria i concisa que et quedes amb les ganes de conèixer els detalls sucosos.
D’altra banda, vist des de l’actualitat, trobo que algunes escenes d’aquesta novel·la s’acosten al gènere del terror... En concret les que descriuen les pràctiques i “remeis” emprats als malalts. I pensar que els protagonistes es consideren metges! Menys mal que el senyor Harrison és una mica més progressista que els demès... En resum, si somies ser una dama victoriana, val més que en siguis una de ben sana...
- Personatges
El nostre protagonista haurà de suportar els prejudicis i excentricitats dels seus veïns i aprendre a connectar-hi, ben bé con en una altra obra de Viena Edicions: “Totes les bèsties petits i grosses”. N’hi ha d’orgullosos, hipòcrites, de ment estreta, i d’ingenus, començant pel propi senyor Harrison. Mira que no adonar-se que mig poble li estava tirant els trastos... Homes XP
- Prosa
En destaco els punts irònics i les subtils i enginyoses cleques que reparteixen (en sentit figurat!) els personatges:
p.21 «-[...]En definitiva, senyor, és l’actitud la que defineix l’home en la nostra professió. No em poso com a exemple, lluny d’això. Però en aquestes ja hem arribat a casa del senyor Hutton, el nostre rector; una de les criades està indisposada i aprofitaré l’oportunitat per presentar-vos. Podem continuar la nostra conversa més tard.
No m’havia adonat que mantinguéssim una conversa, perquè diria que per a això calen dues persones.»
- A qui el recomano?
Als fans de “How I Met Your Mother” (la premissa és la mateixa!) que vulguin introduir-se a l’obra d’Elizabeth Gaskell.
Mx
Write a comment