Amb cor de dona

Títol: Amb cor de dona

 

Autor: Elvira Moreno

 

Il·lustració: Estel Puigarnau i Núria Moreno

 

Editorial: Publicalis

 

Pàgines: 119

 

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: Aquest llibre és un recull d’històries, de diferent pes i llargada, teixides al llarg d’estones robades a la feina o al descans. Totes tracten de l’univers de la dona i ella n‘és la protagonista indiscutible. Totes són fictícies, però podrien perfectament ser verídiques. De fet, la majoria estan inspirades en vides reals, algunes molt llunyanes i d’altres, en canvi, molt properes. És un llibre per a les dones i per a tots aquells que les estimen, les valoren i les acompanyen en el seu caminar. 

 

La majoria de relats estan tractats amb una gran dosi de sensibilitat i tendresa. Alguns sobten per la seva força i contundència i d’altres mostren una punta d’ironia i d’humor. Alguns caminen amb pas més lent, però d’altres passen gairebé volant. Tots estan pensats i escrits des del cor d’una dona que des de petita volia ja contar històries a tot aquell que volgués escoltar-la i ara, per fi, us les pot oferir com un regal perquè les passegeu tant com pugueu. Feu-les córrer, que no s’aturin!

 

Ressenya

  • Punts forts

“Amb cor de dona” d’Elvira Moreno és un conjunt de relats (alguns d’ells guanyadors i finalistes de premis literaris) que parlen sobre l'univers de la dona al llarg dels segles i des de diferents vessants. Àvies, mares solteres i filles que recorden, comparteixen les seves històries i clamen venjança. Dones inspiradores que ho deixen tot enrere, que trien viure la vida al màxim i lluiten pels seus drets.

 

Els relats estan acompanyats de les il·lustracions d’Estel Puigarnau i Núria Moreno (esbossos impactants i suggeridors en blanc i negre) i cadascun es centra en temes diversos (la família, la desigualtat, la maternitat, la violència de gènere, el sostre de vidre, el racisme...). Ens parlen de sororitat, resiliència, catarsi, superació, i crítica social.

 

p.14 «La gent ha oblidat l’empatia en un calaix i només la treu de tant en tant: quan es muda el diumenge abans d’anar a missa, la vetlla de Nadal o quan té la regla.»

 

Elvira Moreno (1971) és diplomada en traducció i interpretació i té formació musical reglada. Treballa com a professora de llengües i música amb infants, adolescents i gen gran des de fa 25 anys.
Elvira Moreno (1971) és diplomada en traducció i interpretació i té formació musical reglada. Treballa com a professora de llengües i música amb infants, adolescents i gen gran des de fa 25 anys.

D’altra banda, els escrits estan vertebrats per elements recurrents: un tatuatge en forma de serp, un piano, el nom d’Eva, una flor blava letal, dones mitològiques o la saviesa ancestral de les bruixes: 

 

p.44 «Es prepara una altra tassa del beuratge màgic de les matriarques de la seva família i s’atura a respirar els efluvis que emanen de la tisana. Dona tres tombs al got enorme de ceràmica, tal i com li van ensenyar de ben petita. En una altra època no tan llunyana les haguessin cremat a totes a la foguera per bruixes. Dones que ajudaven a guarir mals de cada dia, ignorades i oblidades. Dones sàvies i fortes. Ara no les rosteixen a la pira, però continuen maltractant-les a cada instant, morint sota els cops dels seus agressors o fent-se petites darrere els atacs psicològics. Què han guanyat després de tanta lluita? Independència econòmica, sí, és veritat, però les cadenes són més grosses encara i pesen més: la feina i l’exigència s’han multiplicat; no només cal ser maca sinó que a més has de triomfar professionalment i ser una bona mare i una bona esposa. Heroïnes del S.XXI.» 

  • Punts febles 

Si bé la lectura del llibre ha sigut molt àgil, diversos relats m’han semblat força repetitius, sobretot aquells que comparteixen desenllaços amb elements sobrenaturals i finals oberts.

  • Prosa 

La prosa d’aquest recull és planera i propera, amb algun toc irònic i poètic. Si bé la narració va variant de perspectiva (des de la primera fins a la tercera persona) la prosa és força homogènia. I això pot restar versemblança a la història, sobretot quan una adolescent i una dona gran tenen el mateix lèxic. M’hauria agradat que les veus de les dones (sobretot les narrades en primera persona) estiguessin dotades d’estils que les diferenciessin (per exemple, a través de tics verbals, diccions o dialectes dispars). 

  • A qui el recomano? 

A dones de totes les edats que vulguin sentir-se recolzades i a homes que vulguis posar-se a la seva pell.

 

Mx


Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql)


Write a comment

Comments: 0