Bruna Brown

Títol: Bruna Brown

Autora: Marta Bellvehí

Il·lustració: Marta Bellvehí

Editorial: Fanbooks

Pàgines: 379

Any d’edició: 2022

Sinopsis: La Bruna és una noia de Barcelona, amant de l’ordre, introvertida, que amaga un munt d’inseguretats. El dia que ha de fer el primer examen de selectivitat, pateix un atac de pànic provocat per la por a fracassar. Aquest fet la impulsa a prendre una decisió que li capgira la vida: marxar a Anglaterra a treballar com a au pair. A Birmingham viu algunes experiències doloroses i d’altres alliberadores, s’envolta de persones que entren dins el seu petit món amb intensitat, aprèn a superar obstacles i deixa de fugir per començar a prendre les seves pròpies decisions.

D’altra banda, és un llibre que aborda l’autoconeixement a tots els nivells i sense tabús: des de les motivacions personals fins a la sexualitat. També reflexa molt bé les inseguretats i les pors de l’adolescència, i descriu a la perfecció l’opressió de l’angoixa i l’ansietat.

p.168 «A vegades sento que puc tastar una mica d’enyorança anticipada, com si tot el que estic vivint ho pogués veure des d’un altre lloc, com una foto, un record. Com si li digués adéu abans d’hora. Se m’escapa entre els dits i no hi puc fer res.»

• Punts febles  

Potser en part perquè no sóc una gran lectora de ficció contemporània juvenil, algunes subtrames de la història no han aconseguit atrapar-me. A més, el ritme de la història és bastant inconstant... algunes parts (com ara el principi) són molt àgils, però d’altres avancen lentament (i hi ha capítols un xic redundants que es poden fer repetitius). El final, en canvi, és força brusc, i he acabat amb una pila d’interrogants, començant per... hi haurà segona part de “Bruna Brown”? 

• Personatges 

Tot i que he connectat a diversos nivells amb la protagonista (des de les seves inseguretats fins a la seva passió per la música) em temo que (dient-ho clar i català) la Bruna m’ha caigut tan malament com una torrada amb mantega tocada per la llei de Murphy. XP Que no la podia veure ni en pintura, vaja! (excepte a les fantàstiques il·lustracions de l’autora, que també són un punt fort del llibre). 

Em penso que les pors, ferides i baixa autoestima que arrossega la Bruna des del principi contribueixen a fer-la estar a la defensiva tot sovint, comportar-se de forma egoista, hipòcrita i maleducada, i fins i tot arribar a jutjar els demès amb arrogància. I és que mai ningú li ha ensenyat a exterioritzar les seves emocions, afrontar els problemes i valorar-se a ella mateixa. Precisament això serà el que aprendrà durant la seva catarsi, demostrar-nos que només caient i aixecant-nos podem avançar i madurar.