Anna de Teules Verdes

Títol: Anna de Teules Verdes

 

Autora: Lucy Maud Montgomery

 

Traductora: Mariona Arabia

 

Il·lustrador: Antonio Lorente

 

Editorial: Baula

 

Any d’edició: 2021

 

 

Sinopsis: Els germans Marilla i Matthew Cuthbert volen adoptar un nen perquè els ajudi en les tasques de Teules Verdes, la granja on viuen. En comptes d’un nen, però, els envien l’Anna Shirley, una nena pèl-roja amb molt de talent, sensibilitat i fantasia. Aquest afortunat error inesperadament els canviarà la vida a tots tres i activarà la petita comunitat d’Avonlea.

 

Ressenya

Fa temps que havia sentit a parlar de la famosa Anna de Teules Verdes. Fins i tot havia llegit llibres on els personatges afirmaven que l’obra de Lucy Maud Montgomery era la seva novel·la preferida. Però potser no m’hauria animat a donar-li una oportunitat si la Mariona Arabia de @meyonbook no ens hagués anunciat que seria l’encarregada de traduir aquest llibre al català amb una nova edició molt especial publicada per Baula i il·lustrada per Antonio Lorente.

 

A la meva curiositat pel llibre s’hi va sumar l’orgull de conèixer-ne la traductora i, quan per fi em vaig animar a llegir-lo… L’Anna em va robar el cor irremeiablement! Ara entenc per què tothom n’elogiava la personalitat!

 

p.117 «-Quin dia més esplèndid! –va dir l’Anna sospirant-. No trobes meravellós estar viva en un dia com avui? Compadeixo la gent que encara no ha nascut per haver-se’l perdut. Sens dubte, tindran dies bons, però mai seran com el d’avui.»

 

L’Anna, una jove òrfena honesta i sense filtres, és xerraire, eixerida i lleial fins al moll de l’os. Viu intensament i està dotada d’una imaginació desbordant que li permet convertir qualsevol tasca en una aventura! També és capaç d’encarar la vida amb un optimisme increïble, i no pas per ingenuïtat: n’ha vist de tots colors, però sempre troba recursos per no perdre l’alegria i apreciar les coses boniques que l’envolten. Com n’envejo la vitalitat! 

 

 

p.106 «-Hi poses massa cor, en les coses, Anna –va dir la Marilla sospirant-. Temo que t’enduràs moltes decepcions a la vida.

-Oh, Marilla, pensar en allò que ha de venir és avançar la meitat del plaer que tindràs! –va exclamar l’Anna-. Encara que no sigui el fet en si mateix, ningú et pot treure el plaer d’haver-lo gaudit anticipadament. La senyora Lynde diu: “Benaventurats aquells que no esperen res, perquè no seran decebuts”. Però jo crec que és molt pitjor no esperar res que endur-te una decepció.»

 

Això sí, de vegades el seu entusiasme benintencionat aconsegueix embolicar la troca, i si no fos perquè la sort està de la seva banda, em penso no en sortiria gaire ben parada. Per un altre cantó, encara que tothom la critiqui per tenir el cap ple de pardals, crec que la seva joie de vivre és deliciosa i encomanadissa.

 

p.105 «Era un llibre que feia estremir, Marilla. L’heroïna tenia cinc amants. Jo estaria satisfeta amb un. I vostè? Era una noia molt bonica i va haver de fer front a grans infortunis. Es desmaiava com si res. M’encantaria poder-me desmaiar, Marilla. És tan romàntic!

 

Algunes edicions de la novel·la. A l'esquerra de tot, l'edició original del 1908

 

Fet i fet, el que més m’ha agradat de la història ha sigut veure l’evolució dels personatges després que l’Anna ho trastoqui tot al seu pas. Inclús els que en un principi semblaven més intransigents i estereotipats acaben demostrant que tenen cor i facetes ocultes (que potser ells mateixos desconeixien).

 

La pròpia Anna anirà madurant i canviant al llarg del llibre (fins i tot salvarà vides!), i, si bé la seva història continua a les seqüeles escrites per Montgomery, tothom està d’acord en que aquest primer volum és el més mític de tots. La dolça prosa del llibre m’ha transportat al poble fictici d’Avolea, situat a l’Illa del Príncep Eduard, al Canadà, i les descripcions de la natura m’han semblat exquisides:

 

p.158 «L’Anna va tornar a casa ballant i saltironant sobre la neu, sota el capvespre violeta de l’hivern. Per sobre de les siluetes dels avets brillava la titil·lant llum d’algun estel en un cel tenyit de color ros i or pàl·lid. Se sentien dringar els cascavells d’algun trineu entre els turons nevats com si els elfs haguessin sortit a ballar en l’aire gelat del vespre, però aquella música no era més dolça que la del cor i els llavis de l’Anna.»

 

 

Pel que fa a aquesta edició especial de Baula, s’ha de reconèixer que fa un bon homenatge a tot allò que l’Anna representa, si bé la mida de la lletra és diminuta i poc pràctica (alerta, cal que llegiu amb bona il·luminació o us hi deixareu la vista!).

 

D’altra banda, cal destacar la feina de la Mariona Arabia a l’hora de traduir el llibre. Trobo que la veu narrativa flueix molt bé, i hi ha un detall que m’ha encantat! Per a l’Anna és molt important que pronunciïn i escriguin correctament el seu nom. En anglès es diu Anne (escrit amb una e al final), i s’encarrega d’anar-ho recordant a tothom. A l’edició en castellà li van traduir el nom com a “Ana” i van ometre els comentaris de la nena. En català, en canvi, la Mariona va optar traduir el nom com a “Anna”, i va fer que la protagonista s’encarregués d’anar recordant a tothom que s’escriu amb dues “n”, la qual cosa em sembla d’allò més encertada! Jo mateixa em dic Anna (amb dues enes) i ho haig de puntualitzar molt sovint.

 

Lucy Maud Montgomery
Lucy Maud Montgomery

Per últim, sabíeu que la novel·la està inspirada en la infantesa de l’autora? Així ens ho explica l’aclamada Margaret Atwood a l’epíleg d’aquesta edició: «Sabent el que ara sabem sobre la seva vida, ens adonem que la història de l’Anna reflecteix, com un mirall, la imatge de si mateixa i reuneix bona part de la seva força i intensitat, nascudes d’un desig frustrat de plenitud. Montgomery també era, a la pràctica, òrfena, ja que el seu pare la va abandonar després de la mort de la seva mare i la va deixar en mans d’uns avis assenyats i estrictes, i la veritat és que mai va rebre l’amor que sí que se li concedeix a l’Anna.»

 

Montgomery va crear a “Anna de Teules Verdes” la llar que hauria desitjat tenir, però va anar més enllà, perquè també va construir un refugi on hi regna l’amistat, la tolerància, l’humor, l’esperit crític i la generositat. En poques paraules, va escriure un clàssic que gaudirien les futures generacions... i moltes més, paraula de Mixa!

 

Mx


Write a comment

Comments: 0