Cosmo

Títol: Cosmo

 

Autora: Carlie Sorosiak

 

Traductora: Scheherezade Surià

 

Il·lustradora: Araceli Plata

 

Editorial: Bindi Books

 

Any d’edicio: 2022

 

Sinopsis: La família del Cosmo s’està distanciant. I és responsabilitat seva mantenir-la unida. Sap exactament el que ha de fer, però només hi ha un petit problema: el Cosmo es un golden retriever. Aquesta és la història divertida i commovedora de la missió d’un gos per salvar la seva família, convertir-se en estrella de cinema i afartar-se de bacó.

 

Seleccionat com a Un dels millor llibres de l’any (Kirkus Review 2019) i Millor libre de l’any (The Irish Independent’s), entre d’altres premis i nominacions.

 

 

Ressenya

Bindi Books publica “Cosmo” a la seva col·lecció “Punt”. Es diu això perquè un bindi és el petit punt que algunes persones de l’Índia es col·loquen al front. Simbolitza la saviesa, la concentració i la capacitat per veure més enllà. Per això anomenen aquesta col·lecció així, “Punt”, perquè volen publicar llibres que ajudin a veure el món amb uns altres ulls.

 

I en aquest cas, el veurem a través dels ulls d'un gos, el Cosmo, que té ànima de ballarí i és molt protector amb la seva família. Estaria disposat a fer el que fos per ajudar-los, sobretot ara que s’estan distanciant. Per això tramarà un pla amb en Max, el seu millor amic humà, per intentar capgirar les coses. Un pla amb molt de ritme! 

 

p.70 «Al matí següent, el Max es lleva d’hora i es renta les dents davant del mirall, cosa que sempre m’impressiona. (Mai es deixa dur per la temptació de menjar-se el raspall de dents.) Estudio les ratlles del seu pijama, la manera curosa que té de raspallar-se els cabells. M’agrada tot, d’ell. La idea que ens separin és inconcebible.»

 

Carlie Sorosiak amb l'edició original de "Cosmo"
Carlie Sorosiak amb l'edició original de "Cosmo"

 

Amb una veu narrativa autèntica, fresca i divertida, en Cosmo ens mostrarà els alts i baixos de la seva família, i ens farà empatitzar amb tots ells. La seva manera d’entendre allò que l’envolta és alhora naïf i sàvia, perquè sap reconèixer aquelles veritats que els humans s'entesten a negar.

 

p.61 «Al porxo, per primera vegada, gairebé he desitjat ser humà, perquè els humans poden dir que no. Una persona es pot convèncer que les baralles dels pares s’acabaran, que l’amor uneix totes les famílies fins al final. Però un gos... un gos mai no ensumarà res desagradable i dirà que no fa pudor.»

 

p.125 «Més tard, aquell dia, el Max em va explicar una dita humana: “Si un arbre cau al bosc i no hi ha ningú al voltant que el senti, fa soroll?” Mentre ho rumiava, vaig decidir que aquella dita era incorrecta: els arbres no estan mai sols de debò. Sempre hi haurà algun animal, com jo, que sent com cauen.»

  

Si bé la part central de la història se m’ha fet un xic repetitiva, i el final m'ha semblat massa abrupte (m'he quedat amb ganes de saber més dels personatges!), destaco la temàtica original de la novel·la. La trama gira al voltant del ball caní (no tenia ni idea que era tan popular!) i el paper dels gossos a la nostra societat en general. Al capdavall, salven vides de moltes maneres: ens fan teràpia, rescaten persones en perill, desactiven bombes...

 


 

p.127 «-T’ho ha dit mai, la teva mare, que a l’exèrcit són els gossos els que escullen el seu entrenador? Tots els humans ens posem en fila al camp i els gossos ens ensumen i escullen qui volen. I també tenen més rang que nosaltres.

 

El Max aixeca les celles.

 

-De debò?

 

-Sí; així, si ells desobeeixen una ordre, no tenen problemes. Normalment, la Rosie fa cas, però de vegades... ai mare! –Riu i s’ennuega-. Com me l’estimo, aquella gossa...»

 

La mirada d’en Cosmo tracta amb sensibilitat els conflictes familiars, i ens transmet missatge preciosos d’amistat, solidaritat i superació. En poques paraules, ens ensenya a estimar com un gos, és adir, amb tota la nostra ànima. ^.^

 

Mx


Write a comment

Comments: 0