El drac blanc i altres personatges oblidats | Faules

 

Títol: El drac blanc i altres personatges oblidats

Autor: Adolfo Córdova

Il·lustrador: Riki Blanco

Traducció: Anna Llisterri

Editorial: Meraki

Any d’edició: 2021

 

 

Títol: Faules

Autor: Jean de La Fontaine

Selecció i il·lustracions: Henri Galeron

Adaptació: Carmen Gil

Traducció: Jordi Vintró

Editorial: Animallibres

Any d’edició: 2021

 


Ressenya

L'editorial Meraki ha publicat aquest 2021 el seu primer títol de narrativa juvenil: “El drac blanc i altres personatges oblidats”. L’obra recull sis contes escrits per Adolfo Córdova on els protagonistes són els personatges secundaris d’alguns llibres i contes del cànon de clàssics de literatura infantil i juvenil: Peter Pan, Alícia al País de les Meravelles, el Màgic d’Oz, Pinotxo, Els cignes salvatges, La història interminable...

 

Segons diu l’autor, «aquest és un homenatge a tots ells, als secundaris, als personatges oblidats, i especialment al geni dels escriptors que van inventar el Rei Mico Alat, la bonica Nena dels Cabells Turquesa, el Gat de Cheshire, els nens perduts, el Reig Cigne i en Fuixur, el drac blanc de la sort. Van crear per a ells moments fugaços però tan veritables que, mogut per la meva fascinació, he volgut allargar-los.»

 

Il·lustracions de Riki Blanco
Il·lustracions de Riki Blanco

 

El resultat són sis històries breus però intenses, de vegades dolces i emotives, i d'altres fosques, agredolces i enigmàtiques (igual que les il·lustracions de Riki Blanco). Diria que la meva preferida ha sigut “El Rei Cigne”, per la profunditat que aporta als personatges. Converteix un dels contes infantils de Hans Christian Andersen en una reflexió sobre el sentiment de pertinença i la importància d’acceptar-se a un mateix.

 

Si voleu saber en quina obra es basa cada relat, tan sols heu d’anar al final de cada escrit: hi trobareu un fragment de la història original en la que Córdova s’ha inspirat. Sovint els seus relats funcionen com a preqüeles (és a dir, acaben just quan l’escena del fragment comença), o converteixen un paràgraf original en una desena de pàgines noves. Córdova es centra sobretot en l'origen dels personatges i busca les seves veritables motivacions. Si no els coneixeu gaire, de vegades pot resultar un xic confús (doncs l’autor inclou moltes referències i picades d’ullet), però la majoria es poden llegir de forma independent... i poden ser l’excusa perfecta per animar-vos a descobrir les obres originals! 

 

 

I parlant de clàssics infantils i juvenils... L’editorial Animallibres ha traduït novament al català les “Faules” de Jean de La Fontaine per celebrar els 400 anys del naixement d’aquest poeta, moralista, dramaturg i llibretista francès.

 

En català n’hem tingut versions de grans traductors com Josep Carner, Carles Riba o Xavier Benguerel, i ara les podem llegir o redescobrir actualitzades pel poeta Jordi Vintró, i il·lustrades per Henri Galeron. Jean de la Fontaine va conrear diversos gèneres, però sobretot és conegut per les seves Faules, que va adaptar al francès de diverses tradicions literàries, com la oriental o la musulmana, però que sobretot estan inspirades en l’obra d’Isop i de Fedre: la llebre i la tortuga, el guillot i el raïm, el lleó i la rata...

 

Gairebé cada faula està ricament il·lustrada (de vegades fins i tot a doble pàgina) i cada cop que obro el llibre m’arriba una forta olor a tinta! Les obres d’Henri Galeron destaquen pel seus colors vius i els detalls dels animals protagonistes. La faula de “La Cigala i la Formiga” fins i tot em fa impressió pel realisme dels insectes! 

 

 

D'altra banda, el vocabulari de la traducció de Jordi Vintró també és d'allò més ric. Potser una mica massa complex per una col·lecció de literatura infantil i juvenil, ja que posarà a prova la comprensió lectora de grans i petits!

 

De fet, tot i que amb el temps les faules s’han considerat històries infantils, en un principi estaven adreçades al públic adult (diuen que les edicions originals de les “Faules” de La Fontaine estaven dedicades al Delfí de França, el fill gran de Lluís XIV). Els missatges que contenen van des de la perseverança a l’astúcia, la prudència, la humilitat i la cooperació, i ens alerten sobre els perills de la vanitat, l’adulació o l’egoisme entre d’altres.

En resum, aquestes Faules fan de bon recitar (són contundents i us ompliran la boca al parlar), no passen mai de moda, i si les llegiu aprendreu més d'una expressió nova... Paraula de Mixa! ;-D

 

Mx


He parlat d'aquestes obres al meu vídeo "El Booktag del Llibre":

Write a comment

Comments: 0