«“A foc lent” es refereix al procés pel qual el paper dels llibres es desintegra amb el pas del temps com a conseqüència de l’acidificació. L’àcid prové del paper mateix. És a dir, que el paper té la llavor de la seva pròpia destrucció a l’interior de les seves fibres.
Els personatges que estàs a punt de conèixer tenen alguna cosa al seu interior que els està corsecant –una necessitat de revenja, d’amor, de passar pàgina-, una cosa que ha estat cremant a dintre seu durant molts anys. No ens passa tots?»
Així comença “A foc lent” la nova novel·la de Paula Hawkins, l’autora que va captivar 27 milions de lectors de tot el món amb “La noia del tren”. Columna Edicions s’ha encarregat de publicar-la en català, i el 31 d’agost va convidar a alguns lectors, periodistes i influencers a una presentació experiencial al port de Barcelona.
Tot i que la pròpia Paula Hawkins no pogué ser-hi en persona, vam poder veure en vídeo algunes declaracions seves sobre “A foc lent”. Escrita durant el confinament, aquesta novel·la ens parla de com afrontem els traumes, dels sentiments perillosos que carreguem, i del sentit de la justícia.
Una novel·la rodejada de misteri que, de fet, s’ha tractat amb el major dels secretismes durant la seva edició. Degut als intents que hi havia hagut de hackejar-la, tots els col·laboradors no només van haver de signat un contracte de confidencialitat, sinó que fins i tot van haver de treballar en sales sense accés a internet i tancades amb clau! Avui ja arriba a les llibreries, i la sinopsis diu així:
«El descobriment del cadàver d’un noi assassinat brutalment en una casa flotant de Londres desencadena sospites sobre tres dones. La Laura és la noia conflictiva que va quedar amb la víctima la nit en què va morir; la Carla, encara de dol per la mort d’un familiar, és la tieta del noi, i la Miriam és la indiscreta veïna que oculta informació sobre el cas a la policia. Tres dones que no es coneixen però que tenen diverses connexions amb la víctima. Tres dones que, per diferents motius, viuen amb ressentiment i que, de manera conscient o inconscient, esperen el moment de reparar el mal que els han fet.»
Durant la presentació vam poder escoltar a les protagonistes en persona! Tres dones dramatitzaren alguns fragments, i el públic va haver d’escoltar-los amb un antifaç posat per concentrar-se en les seves veus. Tot seguit ens van deixar uns minuts per començar a debatre entre nosaltres qui crèiem que era l’assassí, i a la taula dels influencers vam arribar a una conclusió... ara només falta llegir el llibre per comprovar la nostra teoria! Jo ja he començat, i vosaltres?
Mx
Write a comment