L'escafandre i la papallona

“L’escafandre i la papallona” és un d’aquests llibres que no pots evitar recomanar a tothom que t’envolta. Un ratolí de biblioteca amic meu (en David del blog “Ramblings on my bookshelves”) em va animar a descobrir-lo, i ara sóc jo la que escric aquesta ressenya per convèncer-vos de que el llegiu sens falta.

Tinc clar que l’obra de Jean-Dominique Bauby s’ha guanyat un lloc entre els meus llibres preferits i no em puc creure que estigui descatalogat en català! Vaig tenir sort de poder trobar un exemplar del 2008 en una llibreria (amb la traducció de Pau Joan Hernàndez) a través de Libelista.

El llibre no té gaire més de 100 pàgines, però creieu-me quan us dic que necessitareu temps per digerir cadascun dels seus breus capítols, els quals Bauby va dictar amb el seu ull esquerre. Degut a un infart cerebral, el periodista i editor de la revista Elle, quedà totalment paralitzat als 43 anys (víctima de l’anomenat “locked-in syndrome”) i només es podia comunicar parpellejant.

p.27 «E S A R I N T U L O M D P C F B V H G J Q Z Y X K W

L’aparent desordre d’aquesta alegre desfilada no és fruit de l’atzar, sinó d’acurats càlculs. Més que un alfabet, és un hit-parade on cada lletra està classificada en funció de la seva freqüència d’ús en la llengua francesa. Així, la E va escapada al capdamunt, mentre la W s’escarrassa per no ser deixada enrere pel gran grup. La B rondina per haver d’estar al costat de la V, amb qui sempre la confonen. L’orgullosa J se sorprèn de veure’s situada tan lluny, ella que comença tantes frases. Ofesa perquè la H li ha passa al davant, la grossa G gemega i gesticula, mentre que, sempre amb tu i per a tu, la T i la U assaboreixen el plaer de no haver-se vist separades. Totes aquestes reclassificacions tenen una raó de ser: facilitar la tasca a tots aquells que volen intentar comunicar-se directament amb mi.

El sistema és força rudimentari. Em van passant el rosari de l’alfabet E S A... fins que, amb un batec de la parpella, aturo el meu interlocutor en la lletra correcta.»

Claude Mendibil fou l’encarregada de transcriure la història de Bauby, i, segons va explicar al The Guardian el 2008, fou una experiència que li canviaria la vida. «Quan vaig arribar per primera vegada i el logopeda em va ensenyar l’alfabet, va ser extremadament difícil. Mirava el full però m’oblidava de mirar-li els ulls, de manera que no sabia dir si havia parpellejat o no. Ell havia de mantenir l’ull obert tota l’estona i jo era tan lenta que arribava un moment en el que parpellejava i era la lletra equivocada. Ell sabia com em costava perquè el primer que em va dictar va ser "No tinguis por".»

Bauby va haver de parpellejar més de 200.000 vegades per completar el llibre: una obra brillant plena de reflexions, flaishbacks i anècdotes des del moment en que va despertar del coma i fou conscient de la seva nova realitat. Les pàgines estan impregnades de vida, determinació, tragèdia, frustració, sarcasme, ironia... No podia evitar preguntar-me mentre llegia: “Com pots riure’t de tu mateix i fer-me riure amb tu?” Quin domini del llenguatge, quines metàfores tan meravelloses, quina punyent crítica social... 

p.83 «La ciutat, aquest monstre de cent boques i mil orelles que no sap res però ho diu tot, havia decidit passar comptes amb mi. Al bar de Flore, un dels camps base de l’esnobisme parisenc des d’on s’envolen les brames com si fossin coloms missatgers, alguns amics havien sentit xerraires desconeguts que mantenien, amb la golafreria de voltors que han descobert una gasela desbudellada, aquesta conversa:

­­–Ja saps que en B. S’ha convertit en un vegetal? –deia un.

–És clar, ja n’estic al corrent. Un vegetal, sí, un vegetal.

Tràiler de la pel·lícula de Julian Schnabel basada en l'autobiografia de Bauby, guanyadora de la Palma d'Or de Cannes de l'any 2007