Títol: De pedra i os
Autora: Bérengère Cournut
Traducció: Marta Marfany
Il·lustració coberta: Ignasi Font
Editorial: Més Llibres
Any d’edició: 2021
Sinopsis: Una nit clara i estelada, en els confins blancs de l’Àrtic, el trencament d’una banquisa separa una noia inuit de l’iglú on dorm la seva família. Abocada a la penombra i al fred polar, la Uqsuralik no té cap més remei per sobreviure que avançar per trobar un refugi. Del mar a la muntanya, dels fiords a la tundra, dels icebergs als penya-segats, la protagonista emprèn el camí d’una recerca solitària que, més enllà de la immensitat glaçada, li revelarà qui és i quin és el seu lloc en la natura.
Ressenya
Màgic, feréstec i emocionant: aquests són alguns dels adjectius que descriuen “De pedra i os”, una de les novetats de Més Llibres. Escrit per Bérengère Cournut , s’ha endut el Premi Fnac 2019 i el Libr’a Nous 2020, i s’ha guanyat un lloc a la meva llista de llibres preferits del 2021 (de portades preferides! L’art de Ignasi Font –que he reconegut a l’instant– és fantàstic). Sí, el viatge vital de la Uqsuralik m’ha captivat. La prosa, directa però carregada de metàfores poderoses i evocadores, transmet la bellesa dels paratges indòmits i la duresa de la vida inuit. Segons la pròpia Cournut:
«A l’origen de la novel·la De pedra i os, hi ha la descoberta fortuïta, el 2011, de minúscules escultures inuits d’os, d’ivori, de pedra tendra, de banya de caribú... Em demanava quin poble podia produir unes obres alhora tan simples i tan poderoses. Llavors van venir innombrables lectures, que van provocar la necessitat irreprimible d’exploració novel·lesca... […] Que aquesta novel·la pugui ser una porta d’entrada a l’abundant univers del poble inuit i, les fotos que segueixen, el començament d’un món antic que encara és viu.»
Les fotos a les que fa referència l’autora, són un petit recull que trobareu al final del llibre i que en capturen perfectament l’essència. Certament, trobo que Cournut ha aconseguit crear un retrat punyent i respectuós del poble inuit, però també ha narrat el viatge vital d’una noia que pot interpel·lar a totes les dones del món.
Al llarg de la novel·la, la prosa es va intercalant amb càntics entonats pels protagonistes o les entitats que els envolten (i que donen forma al seu instint i als seu subconscient, xiuxiuejant-los allò que han d’afrontar).
Des que sé que aquí hi ha una criatura
Que la criatura passarà a través meu
Ric, ric en secret
Ric com una braçada de cloïsses
Que rodolen des dels turons
Fins als còdols feixucs
De la riba
I des de fa unes quantes llunes
Que la sang lluita i es queda dins meu
Tinc la sensació que
Sota la banquisa
La mar riu amb mi
“De pedra i os” m’ha semblat un homenatge preciós a la cultura inuit: les seves llegendes i tradicions, els seus rituals des del bressol a la tomba, les seves creences (com la reencarnació), la seva manera de veure el món i la seva profunda connexió amb la natura.
p.169 «El més enllà és molt més sorprenent per a aquells que, quan eren vius, només van veure humans a la terra, al gel o al mar.
A la meva època, d’aquests innocents no n’hi havia gaires. Ara el nombre tendeix a créixer: homes blancs severs, amb les celles espesses, van venir fins al nostre territori. Van canviar els costums i les opinions dels nostres fills. Jo no els he conegut, però m’han explicat que estaven molt segurs de saber què era bo per a nosaltres. Van voler fer passar els xamans per mentiders i els han fet tenir vergonya d’haver cregut tant de temps en les seves històries. Els blancs s’enlluernen amb la pols quan neva, però saben millor que nosaltres d’on venen els sorolls, la caça i el vent.»
Bérengère Cournut ha aconseguit fer-me veure el món a través dels ulls de l’Uqsuralik, m’ha fet patir pel seu destí, i m’ha unit al seu final. Ho reitero: quin llibre tan màgic, feréstec i emocionant... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment