Títol: Serena i els lleons
Autora: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Cruïlla
Any d’edició: 2021
Sinopsis: La Serena viu a la Barcelona del segle XV, amb les seves germanes petites i el pare, que han aconseguit alliberar dels pirates. Però la vida és dura, i la Serena ha d'afrontar situacions delicades, com ara quan acompanya el seu cosí Martí a Castellfollit de la Roca i han d'esquivar en Mut Petit, un lladre sense escrúpols. Quan la criden de palau perquè s'ocupi de la salut delicada de la reina Maria, coneix la infanta Joana d'Urgell, cosa que li canviarà la vida.
Ressenya
Fa gairebé deu anys, vaig quedar captivada per la portada d’un llibre. Em va cridar l’atenció mentre fullejava les darreres novetats juvenils, i comprar-lo va ser una de les millors decisions que he pres com a lectora. Estic parlant de “Serena”, de Dolos Garcia i Cornellà, una fascinant i emotiva trama ambientada a la Barcelona del segle XV. Fins llavors, mai havia llegit una novel·la història adreçada a un públic juvenil (i protagonitzada per una noia de catorze anys!). El personatge de la Serena em va marcar i m’ha acompanyat tots aquests anys... així que ja us podeu imaginar la meva il·lusió quan vaig saber que Cruïlla publicava la segona part de les seves aventures!!!!
“Serena i els lleons” reprèn la història gairebé al mateix lloc on l’havíem deixat (però no patiu que al principi l'autora ens posa en situació ràpidament). I el llibre torna a comptar amb l'art de Jordi Vila Delclòs (aquest cop amb quatre il·lustracions a tota pàgina encapçalant cada capítol). La meva preferida és la primera, que mostra l’interior de la casa de la Serena (l’autora va explicar en aquesta entrevista a Ràdio Sant Boi que era just com s’havia imaginat el taller dels Estrany).
Però sabeu el més sorprenent de "Serena i els lleons"? Alhora que manté l'essència de la primera part (la prosa àgil, l'entranyable quotidianitat...), conté el triple d’acció i aventures. La Serena fins i tot es toparà amb alguns personatges històrics rellevants, i la seva vida es convertirà en una muntanya russa d’emocions.
De fet, ara més que mai haurà de demostrar coratge, enginy i determinació. El seu sentit de la justícia també es desenvoluparà, portant-la a creuar algunes línies vermelles per ajudar a les persones que estima.
p.33 «–I el teu pare hi està d’acord?
–Sí, però encara no ho sap.
–Què és el que no sap?
–Que hi aniré i que hi estarà d’acord.
En Bernat va riure de valent amb aquella sortida de la Serena. A ell també li agradava aquella joveneta que era com una llum brillant enmig de la nit, que el va captivar el primer dia que la va veure, cosint tapins al taller envoltada de les seves germanes, al cor d’una tarda d’estiu inundada de sol i de prunes vermelles.»
Admiro tant la Serena! Potser quan llegiu la seva història no hi trobeu res que a l'actualitat us sembli revolucionari, però penseu que al segle XV fer coses com estudiar, perseguir els teus somnis, i exercir segons quines professions era impensable per a una dona! I encara més venint d’una família humil. (Cada vegada que penso en la Serena ensenyant a les seves germanetes a llegir i escriure em venen ganes d'aplaudir!) Malauradament avui en dia encara hi ha molts països del món on les dones ni tan sols tenen dret a rebre una educació... Però també hi ha més Serenes disposades a posar-hi remei.
D'altra banda, a "Serena i els lleons" aprofundirem en les conseqüències del gran terratrèmol de 1428 que va sacsejar Barcelona, però que arrasà pobles sencers, com Castellfollit de la Roca. La Serena es veurà forçada a vitjar a diversos indrets de Catalunya, i haurà de sortejar molts perills!
Un cop més, m’ha sorprès la capacitat de Dolors Garcia i Cornellà per ambientar tan bé la novel·la i transmetre dades històriques de forma succinta i propera. En aquest cas, fins i tot ens mostrarà una part de les intrigues de palau de l’època (i com de perilloses podien arribar a ser!).
Encara que el final del llibre m’ha semblat un xic forçat, en general he gaudit moltíssim (i m’he emocionat de valent retrobant a tots els personatges!). Diuen que les segones parts no són mai bones, però “Serena i els lleons” és una fantàstica excepció... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment
Marieta (Thursday, 15 April 2021 20:07)
Crec que vaig veure el sorteig d'aquests llibres al teu Instagram, però no em vaig animar perquè no m'acaba d'atraure aquest gènere. Tot i així, em sembla una molt bona oportunitat per llegir novel•la histórica de forma divertida i entretinguda, perquè conté unes il•lustracions precioses i sembla bastant curt. I encara que no m'animi a llegir-los, et volia donar les gràcies per la ressenya i per donar-los a conèixer.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga
Joana (Thursday, 23 December 2021 01:09)
Quina alegria haver-me trobat amb la teva ressenya. Em vaig enamorar d'aquest llibre fa quasi deu anys, quan va sortir, i cada cop que el rellegeixo penso en les ganes que tindria de llegir-ne la continuació, i ara gràcies a tu sé que existeix! Quines ganes de llegir-lo i retrobar-me amb la Serena, moltes gràcies!
Mixa (Thursday, 23 December 2021 19:39)
Ostres, quina casualitat! Doncs gràcies a tu per haver llegit la ressenya! Quan llegeixis la segona part ja em diràs què tal hehe
Bones festes i felices lectures!!!
Mx