Títol: La noia del vestit blau
Autora: Laia Vilaseca
Editorial: Rosa dels Vents
Any d’edició: 2021
Sinopsis: La Martina acaba d'arribar a Treviu, un poblet de muntanya on ha estiuejat tota la vida. Necessita fugir de Barcelona i allà, envoltada de records d'infantesa, s'hi sent segura. Però tan bon punt s'hi instal·la, s'assabenta que han profanat tres tombes al cementiri vell, una de les quals pertany a una noia d'identitat desconeguda que va morir fa més de trenta anys al pont del Malpàs i que tothom recorda com "la noia del vestit blau". Tot indica que es va suïcidar, però la seva mort sempre ha estat un misteri.
Quan la Martina decideix investigar què li va passar a la noia, posa en marxa, sense saber-ho, una sèrie d'esdeveniments que l'endinsaran en una perillosa aventura, i s'haurà d'enfrontar a algú disposat a fer tot el que calgui per evitar que els secrets del passat surtin a la llum.
Ressenya
Aquest 2021 l’editorial Rosa dels Vents ha apostat per “La noia del vestit blau” de Laia Vilaseca, una novel·la rural-noir inicialment autopublicada... que ja ha enganxat a milers de lectors! Tal i com explica Marc Canturri a la revista “Aquí Berga”: «Tot plegat va passar el juliol del 2017 i, des d’aleshores, ‘La noia del vestit blau’ s’ha mantingut gairebé de manera ininterrompuda entre els deu títols més venuts de la plataforma. […] I després de tres anys consolidada com l’autora d’un best-seller a Amazon, fa cosa d’un any la Laia va rebre la trucada que tant estava buscant.
La Núria Puyuelo, editora de Rosa dels Vents, va llegir ‘La noia del vestit blau’ en format e-book a l’inici del confinament. Assegura que, fins aleshores, mai llegia llibres electrònics, sempre optava pel paper, però amb les llibreries tancades s’hi va dedicar uns mesos: “Feia mesos que el veia entre els més destacats i la coberta em cridava molt l’atenció. I em va atrapar: me’l vaig llegir en una tarda i el següent matí”. Va parlar-ho amb el seu director literari i van contactar amb la Laia, amb la casualitat que la primera videotrucada va ser el 23 d’abril, el Sant Jordi que no va ser.»
Respecte a l’èxit de la novel·la, l’autora explica que «t’atrapa perquè és molt propera al lector i és fàcil acompanyar la Martina en tot el relat.» En efecte, la trama està narrada des del punt de vista de la Martina, la protagonista, a mesura que investiga una antiga mort sospitosa. El lector sap gairebé el mateix que ella, excepte els motius que l’han fet tornar al remot poble de Treviu (i que mica en mica anirem descobrint).
Encara que Treviu sigui un poble fictici, m’ha agradat llegir una novel·la de misteri ambientada als Pirineus. La prosa de Laia Vilaseca m’hi ha transportat de ple, amb unes descripcions poètiques, sensorials i evocadores (tot i que a vegades trencaven el ritme de les escenes). Es nota que coneix bé els escenaris salvatges en els que s’inspira, i cada pàgina traspua amor per ells.
p.166 «El sender baixa sinuós, envoltat pels camps que ja han començat a groguejar i a perdre el verd vital que els banya a finals d’hivern i especialment a la primavera. En breu, quan arribi setembre, molt abans del dia en què s’efectua el canvi d’estació, els aires frescos de tardor envairan els prats i les muntanyes. Començaran, de manera constant però tranquil·la, a seduir les fulles groguenques i marrons dels roures i els avellaners perquè es deixin caure al buit i es fonguin amb la gespa seca dels prats, creant un mantell daurat i vermell cruixent sota els peus del caminant romàntic que, abrigat amb una jaqueta, busqui respostes en la natura que es regenera el seu voltant i, amb sort, potser trobarà un camagroc, una llenega o un rovelló.»
Pel que fa als personatges, alguns m’han semblat més complexos que d’altres (es nota que Vilaseca ha volgut anar més enllà dels estereotips) però l’alt nivell d’implicació en el cas de la protagonista no m’ha semblat del tot justificat.
Sigui com sigui, ara que jo també he acompanyat a la Martina en el seu viatge, entenc per què la novel·la ha enganxat als lectors: és una intrigant porta d’entrada al gènere negre. Conté molts elements de les obres que han causat sensació al llarg dels anys (com per exemple “La veritat sobre el cas Harry Quebert”), i, tot i que l’inici i el desenllaç m’han semblat un xic abruptes, la trama és d'allò més àgil de llegir. Així que si creieu que la novel·la negra no és per a vosaltres, probablement “La noia del vestit blau" us faci canviar de parer!
Mx
Write a comment