Títol: Ulls de mitjanit
Autor: Daniel Hernández Chambers
Il·lustracions: Antonio Lorente
Edició i traducció: Baula
Any d’edició: 2020
Sinopsis: (Els éssers sense ombra) Després de quedar orfe per la pesta que delma la població, en Crey ha d’anar a viure a la vall del Nalcar amb el seu oncle, un antic cavaller del rei reconvertit en artesà del vidre. Encara no pot sospitar que el destí li ofereix una missió molt especial. Mentrestant, una poderosa i nova amenaça d’origen màgic plana sobre la vall.
(El país dels gegants) Una trobada fortuïta posa a les mans d’en Crey un objecte màgic, però molt perillós. Ara haurà de viatjar en companyia d’un ésser de llegenda mentre una amenaça fosca segueix les seves passes. Fins on estarà disposat a arribar en nom de la lleialtat?
(La nissaga dels Orcans) En Crey rep una notícia inesperada: ha arribat el moment de tornar a casa. El seu retorn, però, és amarg, ja que coincideix amb la boda de la Selima, la filla del Senyor de la Vall. A més, descobreix que es troba al centre d’una conspiració i la seva vida està en perill.
ressenya
El segell editorial Baula ha publicat recentment en català la trilogia “Ulls de mitjanit” escrita per Daniel Hernández Chambers (“El éssers sense ombra”, “El país dels gegants” i “La nissaga dels Orcans”), una porta d’entrada al gènere de la fantasia èpica (i a la lectura en general!). Tal i com vaig dir a l’Especial TOTS SANTS 2020, el disseny de l’edició em sembla captivador (us heu fixat en el detall de la mitja lluna blanca a les pupil·les dels rostres de les portades?).
p.23 (Els éssers sense ombra) «Diuen que, des de dalt, la Vall del Nalcar sembla una ferida oberta a la pell del món.»
El regne d’en Crey es troba sota l’onada d’una pandèmia (casualitats del destí!). La pesta és terriblement mortal (actua en qüestió d’hores), i de la nit al dia el nostre jove protagonista es converteix en orfe. Sobre els fonaments de la literatura fantàstica clàssica, Hernández Chambers donarà forma al viatge personal i emocional d’en Crey, qui haurà de madurar molt ràpid per protegir aquells que estima.
p.11 (Els éssers sense ombra) «Encara sento, de vegades, la veu afectuosa de la meva mare, o el seu eco al meu record, i a l’alba crec sentir les puntes dels seus dits a la meva galta per despertar-me. Diu, entre xiuxiuejos, que els meus ulls són del color de la mitjanit.»
Tot i que tendim a associar la fantasia èpica amb llibres de centenars de pàgines, Daniel Hernández Chambers aconsegueix destilar-ne l’esperit i concentrar-los en tres breus volums. Això sí, les històries són tan àgils que el lector no té massa temps per empatitzar amb els personatges i descobrir en profunditat l’escenari de la novel·la: un món gegantí curull d’històries i artefactes increïbles on la màgia comença a convertir-se en llegenda.
És per això que, tot i la categoria de “trilogia”, jo qualificaria els llibres de “preqüela”. He tingut la sensació d’estar llegint la introducció d’una saga que podria allargar-se indefinidament... i m’he quedat amb les ganes de conèixer el futur dels personatges (sobretot el d’en Crey!).
Diuen que les segones parts mai són bones, però “El país dels gegants” ha sigut el títol que m’ha semblat més emocionant. “La nissaga dels Orcans”, en canvi, s’endú la medalla de bronze (doncs algunes accions del protagonista m’han resultat força incoherents).
Sigui com sigui, en Crey aprendrà dels seus errors, i cada aventura el forçarà a descobrir noves lliçons com ara el valor de la paraula, el significat de l’honor, el terrible càstig de l’oblit, el fràgil equilibri entre la veritat i la llegenda, el verí corrosiu de la gelosia, la injustícia dels prejudicis, i el poder de l’amor, la lleialtat i el sacrifici.
p.33 (La nissaga dels Orcans) «El futur és una tela multicolor que està a mig teixit. Aquesta tela està feta amb fils molt diferents; uns de fins, d’altres de gruixuts, i hi ha patrons diversos que unes vegades s’entrellacen i d’altres se separen. El teu, errant, el patró que ha traçat la teva vida fins a arribar aquí, fins a aquest mateix moment, comença a esfilagarsar-se.»
Destaco sobretot el missatge de perseverança i valor (que, com ja sabem, consisteix en dominar les nostres pors), i la certesa que -quan la foscor aguaita- de nosaltres depèn deixar-la entrar, o no, al nostre cor... Paraula de Mixa!
Mx
Booktrailer en castellà
Write a comment